Beques
Per poder comparar de forma adequada el cost que comporten els estudis universitaris, és important conèixer també quin és el suport econòmic que reben els estudiants de cada país. Per això dediquem aquest apartat a analitzar els imports de les beques dels diversos sistemes, i el percentatge d’estudiants que en gaudeixen. Cal tenir present, però, que l’estudi no aporta dades sobre la subvenció indirecta a través d’allotjaments estudiantils, menjadors universitaris i reduccions de les tarifes de transport, que en alguns països són molt rellevants.
GRÀFIC 3
Imports mínims i màxims d’una beca anual basada en necessitats, en euros (a l’eix de la dreta, i en lila), i percentatge d’estudiants que en gaudeixen (a l’esquerra i en verd). Curs 2011-12.
Surten del gràfic: Noruega=11.591€ i Liechtenstein=20.282€. En el cas de Catalunya i Espanya, l’import estimat de cada tipus de beca s’ha obtingut dividint el volum total pagat per les administracions públiques pel nombre de persones beneficiàries, de manera que el rang de variació no és estrictament entre beques sinó entre imports mitjans de cada tipus de beca.
GRÀFIC 4
Imports mínims i màxims d’una beca anual basada en mèrits, en euros (a l’eix de la dreta, i en lila), i percentatge d’estudiants que en gaudeixen (a l’esquerra i en verd). Curs 2011-12.
Nota: En el cas de Catalunya i Espanya, l’import estimat de cada tipus de beca s’ha obtingut dividint el volum total pagat per les administracions públiques pel nombre de persones beneficiàries, de manera que el rang de variació no és estrictament entre beques sinó entre imports mitjans de cada tipus de beca.
En primer lloc, s’observa que les beques basades en necessitats -és a dir, en la situació econòmica de l’estudiant i la seva família- estan molt més generalitzades a Europa que les beques basades només en els mèrits acadèmics: 29 dels 32 països o regions que han proporcionat dades a l’informe de la Comissió Europea ofereixen beques basades en necessitats, mentre que tan sols 18 casos dels 32 (56%) ofereixen beques basades en el mèrit. Catalunya i Espanya s’afegeixen a aquest darrer grup.
Les dades desmenteixen que la minoria de països o regions d’Europa que han optat per preus alts o molt alts compensin aquesta dificultat d’accés a través del sistema de beques. Els gràfics 3 i 4 mostren clarament que és al grup de països nòrdics, que mantenen un accés gratuït als estudis universitaris, on hi ha més estudiants que cobren beques i on aquestes tenen imports més alts (són beques salari). Alguns dels països intermedis amb preus moderats també tenen beques força generoses, però el grau de cobertura és menor: a Alemanya, Bèlgica, França o Portugal menys d’una tercera parts dels estudiants cobra alguna beca. La situació no és gaire millor al grup de països anglosaxons i de l’Est d’Europa on l’ensenyament universitari resulta molt més car que a la resta: tret del Regne Unit, on cobren alguna beca el 60% dels estudiants, i a Xipre on tots els estudiants en tenen alguna, a la resta de països amb preus molt alts la cobertura de beques oscil·la entre poc més del 40% (Irlanda, Romania i Hongria) fins al 5% de Letònia, o la total absència de beques a Turquia. A Espanya cobra alguna beca al voltant d’un 23% dels estudiants universitaris (tot i que la xifra està sobreestimada en comptar beques en lloc de becaris, i no tenir en compte el cobrament simultani de més d’una). A Catalunya la cobertura és cinc punts inferior, d’un 18%.
