Com s’ha de governar la universitat?

Àmbit temàtic i objectius

Des de l’any 2000 s’han formulat, per part d’institucions i persones diverses,  nombroses propostes de modificació del sistema de govern de les universitats públiques espanyoles o, específicament, de les catalanes.

Es tracta d’una qüestió de màxima importància en la política universitària, perquè el tipus de govern universitari determina, en els límits del marc normatiu, els objectius de la institució[1].

Les propostes s’han publicat en una gran varietat de formats i sovint la presentació ha donat lloc a articles de premsa que les han defensades i a d’altres que les han discutides o refutades. Llur nombre fa difícil tenir-ne una visió de conjunt i identificar-ne les coincidències i les diferències.

Aquest estudi s’ha plantejat amb els objectius de:

  • Recopilar i posar a l’abast de les persones interessades la documentació que s’ha considerat rellevant.
  • Facilitar la consulta d’aquesta documentació.
  • Proporcionar elements per analitzar els diagnòstics, les propostes i els arguments adduïts per justificar-les.

Volem fer ressaltar que en tot l’estudi ens referim al sistema de govern (essencialment, a la configuració i les atribucions dels òrgans facultats per prendre decisions) de les universitats públiques (de cada universitat o del sistema que constitueixen) i no a la governança, tot i que aquest és un terme molt emprat en la documentació seleccionada.

Els motius per no fer ús del terme esmentat són múltiples. D’una banda, es tracta d’un terme polisèmic[2],elusiu[3] i polèmic[4], al qual hom atribueix sovint connotacions ideològiques[5]. De tota manera, encara que no hi hagi una definició generalment acceptada de governança, no hi ha dubte que és un concepte que inclou i és més ampli que el de govern o sistema de govern[6].

Som conscients que hi ha aspectes de la política universitària que tenen una relació especialment important amb el sistema de govern (en particular, la vinculació funcionarial o laboral del personal de la universitat amb la institució). Tanmateix, hem procurat no entrar-hi si no ho hem considerat estrictament indispensable ja que, altrament, l’abast de l’estudi el faria inviable.

La resta del document té l’estructura que s’indica a continuació. A la secció 2 es descriu el mètode aplicat en la selecció de documents i en l’elaboració de les corresponents fitxes descriptives que, si escau, en resumeixen el que s’ha considerat més rellevant de llur contingut. La secció 3 enumera i situa en llurs contextos els documents seleccionats i inclou els enllaços per accedir-hi. La secció 4 descriu les característiques principals dels canvis legislatius que han tingut lloc, relatius al tema que ens ocupa, al llarg del temps objecte d’aquest estudi. La secció 5 conté elements per a l’anàlisi i comparació de les propostes i la secció 6 unes conclusions breus. En aquesta adreça s’hi troben les fitxes-resum que s’han elaborat per a una bona part dels documents seleccionats, així com l’accés a tots els documents originals.

Notes    (↵ retorna al text)
  • [1] “L’adaptació de la universitat a les necessitats de lasocietat que la manté exigeix una reforma més ambiciosa i profunda.PIMEC considera que la millora de la governança universitària és la peça cabdal d’unareforma ambiciosa que no poden defugir el nou govern i Parlament de Catalunya.” (PIM2011; la negreta és de l’original).
  • [2] Així es qualifica a http://www.riomes20.cat/pagina/que-entenem-governanca (consultada el 23/04/2014), on s’inclou  la definició següent: “La governança és l’estructura de relacions que s’estableixen entre diferents actors per a la presa de decisions en els afers col·lectius. La governança inclou el sistema de regles formals i informals que regeixen les relacions entre els actors així com la definició d’aquests actors (poders públics, agents  socials i econòmics).”
  • [3] Grau, F. X. (2013) Autonomia universitària i sistema de governança. Universitat Rovira i Virgili. GRA2013
  • [4] Cfr., per exemple, Deneault, A. (2013), “Gouvernance”: Le management totalitaire. Lux Éditeur.
  • [5]  «D’apparence neutre, ce terme n’en demeure pas moins fortement connoté idéologiquement» Martin, E., Ouellet, M. (2010), La gouvernance des universités dans l’économie du savoir, Institut de recherche et d’informations socio-économiques, Montréal. El Diccionario de la lengua española (http://lema.rae.es/drae/, consultada el 24/03/2014 ) en dóna la definició següent: “Arte o manera de gobernar que se propone como objetivo el logro de un desarrollo económico, social e institucionalduradero, promoviendo un sano equilibrio entre el Estado, la sociedad civil y el mercado de la economía.”
  • [6] “El mot governança no apareix a cap dels diccionaris catalans de referència (DIEC, GDLC, etc.). Al Cercaterm sí que hi ha l’entrada següent: “[…]Fórmula de govern que es fonamenta en la interrelació entre els organismes que ostenten la direcció política d’un territori i la societat civil, de manera que els elements socials poden exercir poder, autoritat i influència sobre les decisions que afecten la vida pública. En aquest mateix sentit, cal tenir en compte un article escrit per Josep Centelles […] Anomenem governança l’estructura de relacions entre els diferents actors a través de la qual es prenen les decisions sobre la cosa pública.” (http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/resposta.pl?consultes_id=509, consultada el 24/03/2014). Cfr. també nota 1.
Publicat a Informes

Vols rebre les notícies de l’OSU al teu correu?

Abans que es faci efectiva, rebràs un correu per tal que confirmis la teva subscripció. A més, podràs revocar la teva subscripció de forma automàtica en qualsevol moment.

ELS NOSTRES DARRERS INFORMES

Qui finança la universitat?

Comparació entre comunitats autònomes a Espanya, Europa i l'OCDE, 2009-2015
Gener 2018
Accedeix a l'informe (en castellà).

Perquè preus tan diferents?

Preus i taxes a les universitats públiques a Espanya, curs 2016/17
Desembre 2016
Accedeix a l'informe (en castellà).

El professorat universitari a Catalunya

Evolució recent de les plantilles PDI a les universitats públiques catalanes, 2004/05 - 2014/15
Setembre 2016
Accedeix a l'informe

El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014

El cost d’estudiar a Europa (2013-14)

Preus, beques, préstecs i altres ajuts a l’estudi a les universitats europees (2013-14)
Junt 2014
Accedeix a l'informe

Com s’ha de governar la universitat?

Un estudi de propostes sobre el govern de les universitats públiques a Catalunya i a Espanya (1983-2014)
Maig 2014
Accedeix a l'informe

El preu de la carrera

Preus universitaris 2013-14 a Catalunya i anàlisi de l’evolució del preu total dels estudis
Juliol 2013
Accedeix a l'informe