Com s’ha de governar la universitat?

Anàlisi dels canvis legislatius

La Ley Orgánica de Reforma Universitaria, LRU1983, és la llei universitària aprovada  en el marc del procés constituent espanyol, i va ser vigent durant 18 anys. Introdueix els consells socials a les universitats públiques espanyoles, i els dota de les competències que actualment encara tenen. Així mateix, estableix un sistema d’òrgans col·legiats (Claustre Universitari i Junta de Govern) i unipersonals (directors, degans, rector) electius per la comunitat universitària. Al Claustre Universitari se li assigna, entre d’altres, la competència d’aprovar les línies generals d’actuació de la universitat.

La Ley Orgánica de Universidades, LOU2001, reforma alguns aspectes del sistema de govern de les universitats creat per la LRU1983. El més conegut és potser el fet que l’elecció del rector deixa de ser competència del Claustre Universitari i passa a fer-se per sufragi universal ponderat. Però un altre canvi substancial de la llei és que regula la composició del Consell de Govern (que fins aleshores les universitats eren lliures de fixar, d’acord amb la LRU1983), donant als rectors la possibilitat de nomenar-ne una part important dels  membres, i introduint per primer cop la participació de tres membres del Consell Social. A més, aquesta llei transfereix al Consell de Govern les funcions de govern del Claustre Universitari[7], que passa a ser un òrgan estrictament consultiu.

La Llei d’Universitats de Catalunya, LUC2003, fixa la composició dels consells socials de les universitats públiques catalanes, tot mantenint-ne les proporcions preexistents de membres externs i interns a la universitat.

Finalment, la Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica de Universidades, LOM2007, retrotrau algunes de les decisions de la LOU2001 i deixa més llibertat a les universitats per decidir alguns elements de la seva forma de govern. Concretament, dóna a les universitats l’opció de triar entre una elecció de rector pel Claustre Universitari o per sufragi universal ponderat, redueix la presència de membres nomenats pel rector en el si del Consell de Govern, i deixa llibertat sobre la participació o no de membres del Consell Social en el Consell de Govern. Tanmateix, no retorna al Claustre Universitari les competències perdudes.

Notes    (↵ retorna al text)
  • [7] La LRU1983 li atribuïa la facultat de fixar les línies generals de la universitat  (i la Junta de Govern era l’òrgan “ordinari” de govern).
Publicat a Informes

Vols rebre les notícies de l’OSU al teu correu?

Abans que es faci efectiva, rebràs un correu per tal que confirmis la teva subscripció. A més, podràs revocar la teva subscripció de forma automàtica en qualsevol moment.

ELS NOSTRES DARRERS INFORMES

Qui finança la universitat?

Comparació entre comunitats autònomes a Espanya, Europa i l'OCDE, 2009-2015
Gener 2018
Accedeix a l'informe (en castellà).

Perquè preus tan diferents?

Preus i taxes a les universitats públiques a Espanya, curs 2016/17
Desembre 2016
Accedeix a l'informe (en castellà).

El professorat universitari a Catalunya

Evolució recent de les plantilles PDI a les universitats públiques catalanes, 2004/05 - 2014/15
Setembre 2016
Accedeix a l'informe

El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014

El cost d’estudiar a Europa (2013-14)

Preus, beques, préstecs i altres ajuts a l’estudi a les universitats europees (2013-14)
Junt 2014
Accedeix a l'informe

Com s’ha de governar la universitat?

Un estudi de propostes sobre el govern de les universitats públiques a Catalunya i a Espanya (1983-2014)
Maig 2014
Accedeix a l'informe

El preu de la carrera

Preus universitaris 2013-14 a Catalunya i anàlisi de l’evolució del preu total dels estudis
Juliol 2013
Accedeix a l'informe