Evolució de les plantilles

Canvi de tendència en el nombre total d’efectius

El primer element que es constata en analitzar l’evolució de les plantilles de PDI de les universitats públiques catalanes en la darrera dècada és que el curs 2010/11 és el darrer d’un període de creixement constant, tal com indica la línia blava del Gràfic 7, que representa el nombre de persones que formen part de la plantilla de PDI en cada moment.

Ara bé, al Gràfic 7 també s’hi indica, amb color taronja, el nombre de PDI en equivalents a temps complet (ETC). Aquesta és una mesura més acurada de la plantilla disponible ja que redueix el pes de cada efectiu proporcionalment a la seva dedicació i, per tant, indica la dimensió de la plantilla com si tota ella tingués dedicació a temps complet a la universitat. Com es pot observar al gràfic, entre el curs 2009/10 i el 2010/11 cau en picat el nombre de PDI ETC: de 12.602,5 efectius es passa a 10.247, la qual cosa representa una caiguda del 18,7%. Els anys següents, les xifres segueixen tenint a la baixa, i en conjunt representen una caiguda addicional del 8,3%. En total els darrers 5 cursos els efectius docents i investigadors han caigut un 23%.

Per una anàlisi de l’evolució de la ràtio estudiants/PDI, vegeu l’Apartat 2.7.

Gràfic 7

Gràfic 7

Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU). La sèrie de PDI ETC comença el curs 2008/09 perquè no hi ha dades oficials i públiques anteriors a aquest any. Aquesta mancança s’explica perquè és la llei de 2007 la que per primera vegada introdueix el concepte ETC en la legislació.

Increment del personal contractat i disminució del funcionari

Entrant una mica més en detall, es constata que el PDI funcionari de les universitats catalanes s’ha anat reduint en els darrers anys: de 7.138 persones el 2004/05 a 5.701 persones el 2014/15: una davallada superior al 20%. Així, també es redueix el pes del funcionariat en el total de PDI: passa de ser el 52,3% del PDI a ser-ne el 37,1% en el mateix període (aquesta dada considera el nombre de persones, no els equivalents a temps complet). Tal com es pot observar al Gràfic 8, la reducció del PDI-F ha anat acompanyada d’un augment del PDI contractat fins el curs 2010-11. Aquest augment persistent es va interrompre en el moment de les retallades i des de llavors manté una tendència global d’estabilitat.

Gràfic 8

Gràfic 8

Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU).

Per categories de personal funcionari (il·lustrades al Gràfic 9), la que s’ha reduït més ha estat “TEU i altres funcionaris”, perquè es tracta de categories en extinció. El gruix de la reconversió de TEU a TU es manifesta entre el cursos 2007-08 i 2008-09 amb un descens notable del nombre d’efectius TEU i un increment del de TU (l’únic any en què la categoria TU creix). Al llarg del període estudiat, totes dues categories han patit una reducció notable. No així la categoria CU, que s’ha mantingut molt més estable. Tot això és conseqüència del fet que al llarg d’aquest període la universitat pública catalana no ha cobert les vacants de professorat funcionari, produïdes principalment per jubilació.

Gràfic 9

Gràfic 9

Nota: La sèrie “TEU i altres” inclou categories de professorat contemplades a la LRU o a legislacions anteriors i altres casos especials com ara comissions de servei. Aquest casos engloben un nombre de persones comparativament molt petit.
Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU).

L’evolució del nombre de PDI contractat mostra un augment continuat fins el curs 2010/11. El 2011/12 és el curs en què es materialitzen més clarament les retallades a les universitats públiques catalanes (Vegeu Observatori del Sistema Universitari, El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014). Es produeix una brusca davallada de la despesa universitària que repercuteix en una contractació més baixa, que posteriorment es recupera parcialment. Tanmateix, el curs 2014/15 les xifres segueixen sent inferiors a les del curs 2009/10. En conjunt, en el període 2004/05 a 2014/15 el nombre de persones contractades ha passat de 6.498 a 9.646, la qual cosa representa un increment del 48,4%.

Però l’evolució de totes les figures contractuals no és la mateixa, tal com il·lustra el Gràfic 10.

Gràfic 10

Gràfic 10

Nota: A la categoria “Associat” hi hem inclòs tot el professorat associat i el professorat associat de ciències de la salut, inclòs el professorat associat en règim de contractes administratius anterior a la LOU. Els nombres corresponents a aquesta categoria corresponen a l’escala de la dreta, tota la resta corresponen a la de l’esquerra.
Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU).

Des del punt de vista de la millora de les plantilles, hi ha el creixement del professorat contractat doctor, és a dir, agregat i catedràtic contractat, perquè es tracta de categories altament qualificades. La davallada del professorat col·laborador és el resultat de la seva promoció a agregat, i la progressiva desaparició d’aquesta figura en extinció.

Pot considerar-se un empitjorament de les plantilles el canvi de tendència quant al professorat lector i el personal ajudant. Aquestes dues figures temporals corresponen als inicis de la carrera acadèmica per a persones amb títol de doctor (prof. lector) o que estan elaborant la seva tesi doctoral (ajudant). Des d’aquest punt de vista, la davallada dels darrers anys indica una disminució de l’entrada de PDI jove a les nostres universitats i una hipoteca de cara al futur de les plantilles. El Capítol 4 d’aquest informe es dedica a analitzar aquest fenomen amb més detall.

Una altra constatació que ha de fer reflexionar és el fet que una part molt gran del PDI contractat és professorat associat, que el curs 2014/15 representa el 74,2% del PDI contractat. Donat que els contractes del professorat associat són a temps parcial, convé tenir present també el seu pes dins el col·lectiu de PDI en termes de persones equivalents a temps complet (ETC). El curs 2014/15, en equivalents a temps complet el professorat associat representa el 34% del PDI contractat.

El Gràfic 10 mostra que al llarg de la dècada l’ús d’aquesta figura a temps parcial ha crescut quasi un 30%: de 5.518 persones el curs 2004/05 a 7.161 el 2014/15. Així mateix, a causa de la temporalitat dels seus contractes, aquest personal va patir les retallades de l’any 2011 més que cap altra categoria de la plantilla, però el curs 2014-15 la xifra de professorat associat ja torna a superar el màxim assolit abans de la reducció d’efectius.

A l’Apartat 3.1 d’aquest informe s’analitzen amb més detall els aspectes inquietants d’aquestes xifres de professorat associat.

Augment de la proporció de PDI amb contracte temporal

L’evolució de la temporalitat a les plantilles de PDI ha anat globalment a l’alça. El curs 2004-05, el 54,3% de la plantilla era estable, mentre que el 2014-15 aquest percentatge havia caigut 5,6 punts i es trobava en el 48,7%. Vegeu el Gràfic 11. Aquesta tendència sostinguda a la baixa es va interrompre el curs 2011-12, a causa de les retallades en professorat associat primer i en personal ajudant i professorat lector després.

Gràfic 11

Gràfic 11

Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU).

Augment de la proporció de PDI amb contracte a temps parcial

Tres de cada quatre professors contractats tenen un contracte a temps parcial.

En estudiar l’evolució de la dedicació del PDI contractat, s’observa que els curs 2006/07 va disminuir sobtadament el nombre de contractes a temps parcial i va augmentar el de contractes a temps complet, probablement com a conseqüència de la signatura del conveni col·lectiu, que preveia la regularització dels anomenats “falsos associats”. Posteriorment, però, va disminuir el nombre de personal contractat a temps complet, mentre augmentava el de temps parcial, fins que el curs 2011/12 les retallades van afectar de manera important el nombre de contractes a temps parcial. Tot això es mostra en el Gràfic 12.

En resum, el curs 2014/15 la proporció de contractes a temps parcial és del 75% del total de contractes, és a dir 13 punts més que en fer la regularització el curs 2006/07, quan s’havia baixat al 62% (per a més detalls sobre la “regularització” del professorat associat, vegeu l’Apartat 3.1).

Gràfic 12

Gràfic 12

Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU).

Respecte del conjunt de les plantilles, PDI funcionari inclòs, entre els cursos 2004/05 i 2014/15 el PDI contractat a temps parcial ha passat de ser el 35% del total d’efectius a ser-ne el 47%.

Evolució a la baixa de les retribucions

L’anàlisi de les retribucions del Personal Docent i Investigador de les universitats públiques mereixeria un estudi apart, donada la seva complexitat i variabilitat. Aquí ens limitem a donar una idea global de la seva evolució. Per això comencem explicant a grans trets com es determinen.

Les retribucions del PDI funcionari són determinades anualment pels Pressupostos Generals de l’Estat, i les comunitats autònomes sols tenen la competència d’afegir-hi uns determinats complements. Les retribucions del PDI contractat es regulen per convenis col·lectius que poden ser d’universitat i quasi sempre es negocien de forma agrupada per a totes les universitats de cada comunitat autònoma.

Els conceptes retributius pels quals es remunera el PDI són nombrosos. La Taula 1 en presenta una descripció esquemàtica per al cas del PDI funcionari:

Taula 1
Concepte retributiu Característiques Qui el determina
Sou base Retribucions per categoria, són iguals per a tot el PDI d’una mateixa categoria. Imports fixats anualment per a tota Espanya als Pressupostos Generals de l’Estat
Complement específic
Complement de destinació
Antiguitat (triennis) Obtenció automàtica
Complement per mèrits docents (quinquennis) L’obtenció requereix avaluació favorable per part de la universitat
Complement per mèrits de recerca (sexennis) L’obtenció requereix avaluació favorable per part d’una agència externa estatal
Complement addicional per mèrits docents, de recerca o de gestió (complements autonòmics) L’obtenció requereix avaluació favorable per part d’una agència externa autonòmica Conceptes, requisits i imports fixats per cada Comunitat Autònoma

Font: elaboració pròpia a partir de la LOU i la LUC.

El Gràfic 13 permet visualitzar el pes de cadascun d’aquests elements en la retribució total en el cas de Catalunya, en mitjana a cada categoria.

Gràfic 13

Gràfic 13

Font: Elaboració pròpia a partir de dades públiques. Per a les retribucions: taules retributives publicades per la UPC; per al càlcul de les mitjanes de cada categoria: MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU) i resultats avaluacions AQU.

Les retribucions del PDI contractat a Catalunya tenen una estructura similar a la del PDI funcionari. Per donar una idea comparativa entre unes categories i altres, pot valer el Gràfic 14, en el qual es comparen les retribucions bàsiques. Cal tenir en compte, però, que a mida que les plantilles de PDI contractat envelleixin, el pes dels complements per antiguitat i per mèrits farà que augmenti la diferència entre les retribucions de les categories més altes i les més baixes.

Gràfic 14

Gràfic 14

Nota: Aquest gràfic sols mostra les retribucions bàsiques per cada categoria temps complet, sense cap dels complements. Les columnes blaves corresponen a les categories de PDI funcionari (Catedràtic d’universitat, titular o catedràtic d’escoles universitàries i titular d’escoles universitàries) i la resta a les de PDI contractat (catedràtic contractat, agregat, lector, col·laborador amb i sense títol de doctor, ajudant amb i sense títol de doctor, personal investigador en formació amb i sense títol de doctor).
Font: Elaboració pròpia a partir de les taules retributives publicades per la UPC i per la UPF.

Capítol apart mereixen les retribucions del professorat associat que, com hem dit, té dedicació a temps parcial i sols té obligacions docents. A diferència de la resta de categories, aquest personal no cobra la part proporcional a la seva dedicació d’una retribució a temps complet, sinó que té unes taules retributives pròpies que es mostren al Gràfic 15.

Gràfic 15

Gràfic 15

Nota: El conveni col·lectiu preveu quatre nivells retributius diferents per aquest personal: el tipus bàsic i tres més, per accedir als quals s’han de complir determinats requisits que es fixen dins cada universitat. El contracte es fa per un total d’entre 80 i 480 hores. Aquest gràfic sols mostra les retribucions bàsiques per cada categoria, sense cap complement, corresponents a un contracte de 80 hores, que correspon a 30 hores de classe, 20 d’atenció a l’estudiant i 30 de tasques de preparació, correcció, coordinació, etc.
Font: Elaboració pròpia a partir de les taules retributives publicades per la UPC i per la UPF.

L’evolució de les retribucions es mostra tan sols per al PDI funcionari en el Gràfic 16. L’evolució de les retribucions del PDI contractat corre paral·lelament, però és molt més curta, ja que aquestes figures de professorat no sorgeixen a Catalunya fins l’any 2004.

Gràfic 16

Gràfic 16

Nota: Les dades dels anys 1990, 1994, 1996 i 1999 són interpolades, ja que ens ha estat impossible localitzar taules retributives per aquests anys.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades públiques. Per a les retribucions: taules retributives publicades per la UPC; per al càlcul de les mitjanes de cada categoria: MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU) i resultats avaluacions AQU.

En el Gràfic 16 es visualitzen els diversos canvis que ha experimentat el sistema retributiu. En començar la darrera dècada del segle XX, el ministeri reconeix la necessitat de compensar la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris que s’havia produït durant els anys anteriors, i posa en marxa un nou sistema de retribucions: augmenta les retribucions dels llocs de treball i introdueix el sistema de complements per mèrits. L’any 2001, la LOU dóna capacitat a les comunitats autònomes perquè introdueixin uns complements addicionals per mèrits. El govern de la Generalitat de Catalunya comença fixant-ne uns amb imports modestos el 2002, i a partir del 2006 n’incrementa substancialment el valor. L’any 2010 comencen a tota Espanya les reduccions salarials als funcionaris, que la Generalitat de Catalunya augmenta encara més els anys 2013 i 2014 a tots els empleats públics, reduint-los l’equivalent aproximat a una paga extra anual.

Però per fer-nos una idea realista de l’evolució dels salaris del professorat universitari, cal descomptar l’evolució dels preus. En euros constants, és a dir, en termes reals, l’evolució de les retribucions ha anat a la baixa des de fa 25 anys i la introducció dels complements autonòmics a Catalunya no ha compensat la davallada, de manera que les retribucions es troben avui a nivells dels anys 80 del segle passat, tal com mostra el Gràfic 17. Concretament, els CU han cobrat el 2015, en mitjana, un 83% d’allò que, en introduir-se el sistema retributiu actual, va ser considerat ajustat assignar-los. En els casos dels TU i els TEU, els percentatges són 81% i 80% respectivament. A Catalunya, a diferència de la resta d’Espanya, aquests percentatges han estat 77,5%, 73% i 76% els anys 2013 i 2014.

Gràfic 17

Gràfic 17

Nota: Les dades dels anys 1990, 1994, 1996 i 1999 són interpolades, ja que ens ha estat impossible localitzar taules retributives per aquests anys.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades públiques. Per a les retribucions: taules retributives publicades per la UPC; per al càlcul de les mitjanes de cada categoria: MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU) i resultats avaluacions AQU.

Disminució del professorat jove i envelliment de la plantilla

Tots els elements anteriors han configurat una progressiva disminució de la presència de personal docent i investigador jove a les nostres universitats, i un progressiu envelliment de la plantilla, tal com mostra el Gràfic 18.

Gràfic 18

Gràfic 18

A l’esquerra, la piràmide d’edats del curs 2004/05. A la dreta, la del 2014/15.
Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU).

Concretament, el percentatge de PDI que té entre 30 i 40 anys d’edat ha disminuït en més d’un cinquè: del 25,1% al 19,5%, i el percentatge del que té menys de 30 anys d’edat s’ha reduït quasi a la meitat: del 5% al 2,5%.

En l’altre extrem, s’ha produït un augment del 85,5% del percentatge de PDI amb més de 60 anys d’edat, que ha passat de ser el 9,8% de la plantilla a constituir-ne el 14,3%.

S’està produint, doncs, una disminució del flux d’entrada de generacions joves a les plantilles de les nostres universitats i un envelliment de la plantilla de PDI.

Evolució de la proporció estudiants/PDI

La ràtio estudiants ETC / professors ETC és una dada interessant que torna a mostrar l’evolució de les universitats catalanes, amb una significativa reducció de la ràtio (d’un 14%) entre el curs 2004-05 i el 2008-09, i un augment posterior (del 21% entre 2008-09 i 2012-13) que ha suposat perdre tot el terreny guanyat. De fet, el curs 2012-13 la situació era pitjor que el 2004-05, tal com mostra el Gràfic 19.

Gràfic 19

Gràfic 19

Font: Informes de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, Agregat de les Universitats Públiques de Catalunya, 2008-2009, 2010-2011 i 2012-2013.

Les tendències observades al llarg d’aquest capítol configuren una progressiva precarització de les plantilles de PDI de les universitats públiques catalanes: es redueixen dels seus efectius, augmenten la temporalitat i la dedicació parcial, baixen les retribucions, no es rejoveneixen les plantilles i, finalment, augmenta la ràtio d’estudiants per professor.

Categories: Informes

2 Comments

El profesorado universitario en Cataluña | Observatorio del Sistema UniversitarioObservatorio del Sistema Universitario · 26/09/2016 at 11:44

[…] Lee el informe completo en la web (en catalán) […]

The academic staff in Catalonia | Observatory of the University SystemObservatory of the University System · 26/09/2016 at 11:47

[…] Read the full report online (in Catalan) […]

Comments are closed.