El professorat universitari a Catalunya

La precarització evoluciona cap a la irregularitat?

En analitzar les dades per elaborar el capítol anterior, hem detectat algunes anomalies que estudiem amb més detall en aquest capítol.

Irregularitats en els nombres?

Les lleis que regulen el professorat universitari han estat cada cop més laxes amb la presència de personal contractat. A la Taula 2 en veiem l’evolució.

Taula 1
ANY
Llei
article
Text de la llei
1983
LRU
33
[…] las Universidades podrán contratar, temporalmente, en las condiciones que establezcan sus Estatutos y dentro de sus previsiones presupuestarias, Profesores Asociados, de entre especialistas de reconocida competencia que desarrollen normalmente su actividad profesional fuera de la Universidad, y Profesores Visitantes. La contratación de estos Profesores podrá realizarse a tiempo completo o parcial. El número total de unos y otros no podrá superar el 20 por 100 de los Catedráticos y Profesores Titulares en cada Universidad, salvo en las Universidades Politécnicas donde dicho número no podrá superar el 30 por 100. […]
2002
LOU
48
[…] El número total del personal docente e investigador contratado no podrá superar el cuarenta y nueve por ciento del total del personal docente e investigador de la Universidad. […]
2007
LOMLOU
48
 […] 4. El personal docente e investigador contratado, computado en equivalencias a tiempo completo, no podrá superar el 49 por ciento del total de personal docente e investigador de la universidad. No se computará como profesorado contratado a quienes no impartan docencia en las enseñanzas conducentes a la obtención de los títulos oficiales así como al personal propio de los institutos de investigación adscritos a la universidad. 5. El personal docente e investigador con contrato laboral temporal no podrá superar el 40 por ciento de la plantilla docente. […]

Font: Ley de Reforma Universitaria, Ley Orgánica de Universidades (texto consolidado).

No disposem de dades del curs 2001/02, any de promulgació de la LOU, però si la llei va passar de permetre un 20% de PDI contractat respecte del funcionari a permetre’n un 49% respecte del total és probablement per dos motius: perquè la LOU creava noves tipologies de contractació i perquè les universitats de tota Espanya, i les catalanes no eren diferents, havia superat amb escreix els límits legals. Tan sols 5 anys més tard, el curs 2006/07, el percentatge de PDI contractat no era el 49% del PDI total que limitava la llei, sinó el 53,1%: ja hi havia més contractats que funcionaris. Actualment, el PDI contractat, comptat en equivalències a temps complet, és el 42% del total del PDI, i es manté per sota del màxim previst per la llei (49%). Comptat en nombres absoluts (com es va fer fins el 2007) en constitueix el 63,2%. Quant a la temporalitat, actualment les universitats catalanes superen amb escreix el percentatge màxim permès que és del 40% del total de PDI: de fet a les nostres universitats més de la meitat del PDI treballa amb contracte temporal, concretament el 51,3%. En aquest sentit, doncs, el sistema universitari català en el seu conjunt no està complint la llei.

La interinitat com a solució

La interinitat està regulada a tota l’administració pública pel Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público. D’acord amb l’Article 10 d’aquesta norma, “son funcionarios interinos los que, por razones expresamente justificadas de necesidad y urgencia, son nombrados como tales para el desempeño de funciones propias de funcionarios de carrera, cuando se dé alguna de las siguientes circunstancias: a) La existencia de plazas vacantes cuando no sea posible su cobertura por funcionarios de carrera. b) […]”.

Aquesta és una de les solucions que les universitats han adoptat per no deixar massa places al descobert ni perdre personal qualificat durant el període en què la taxa de reposició del PDI ha estat limitada per llei.

No ens ha resultat fàcil obtenir dades fiables sobre el nombre de persones en situació d’interinitat a les nostres universitats. Segons ens ha informat Comissions Obreres, i d’acord amb les seves seccions sindicals a les universitats públiques catalanes, a setembre de 2015 el personal interí formava un col·lectiu de més de 560 persones, de les quals 483 ocupaven plaça de professorat agregat (contractat) i 78 de professorat titular d’universitat o titular d’escola universitària (funcionari).

Prescindint de la curiositat de tenir professorat contractat interí a més de funcionari, les xifres criden l’atenció per la seva grandària, especialment si es té en compte que la xifra total de professorat agregat el curs 2014-15 era de 1.470 persones.

Sense posar en qüestió la “necessitat i urgència” del nomenament d’aquest personal, la situació posa de manifest la imperiosa necessitat de redreçar una situació que no és bona ni per a les universitats ni per a les persones afectades.

Tornen els “falsos associats”?

La figura del professorat associat està pensada per incorporar a la universitat una persona que per la seva expertesa professional pot aportar a l’estudiant coneixements i experiències lligades a l’exercici de la professió. La Ley Orgánica de Universidades així ho especifica:

Artículo 53. Profesores asociados.

La contratación de Profesoras y Profesores Asociados se ajustará a las siguientes reglas:

  1. El contrato se podrá celebrar con especialistas de reconocida competencia que acrediten ejercer su actividad profesional fuera del ámbito académico universitario.
  2. La finalidad del contrato será la de desarrollar tareas docentes a través de las que se aporten sus conocimientos y experiencia profesionales a la universidad.
  3. El contrato será de carácter temporal y con dedicación a tiempo parcial.
  4. La duración del contrato será trimestral, semestral o anual, y se podrá renovar por períodos de igual duración, siempre que se siga acreditando el ejercicio de la actividad profesional fuera del ámbito académico universitario.

El dubte que sorgeix en analitzar les dades sobre aquest personal és si, efectivament, s’està complint sempre allò que fixa la llei.

De fet, en signar-se el primer Conveni col·lectiu per al personal docent i investigador de les universitats públiques catalanes l’any 2006 (codi de conveni núm. 7902500), les universitats públiques catalanes i les organitzacions sindicals signants van reconèixer explícitament l’existència de professorat associat que, en realitat, no responia als criteris de contractació previstos per la llei i van acordar:

Disposició transitòria segona

Regularització de professorat associat

  1. Per tal de regularitzar el col·lectiu de professorat associat contractat en situació inadequada, les universitats cercaran recursos per poder disposar del finançament necessari i s’instarà, si escau, la Mesa d’universitats a crear un pla específic de finançament per dur a terme la regularització d’aquest col·lectiu.
  2. D’acord amb el marc legal vigent, i dins les possibilitats pressupostàries i les necessitats acadèmiques, cada universitat, juntament amb el comitè d’empresa, fixarà el calendari i els criteris d’identificació que determinen la pertinença al col·lectiu que calgui regularitzar com a figures a temps complet durant la vigència del present conveni.
  3. Al cap d’un any de la signatura d’aquest conveni, la comissió paritària analitzarà l’evolució del procés de regularització i proposarà, si escau, mesures per impulsar-lo.

Com es pot veure, la proposada “regularització” tenia per objectiu contractar sota figures a temps complet professorat que en aquell moment estava contractat com a professorat associat quan en realitat duia a terme tasques pròpies del personal a temps complet. El problema havia sorgit quan la figura del professorat associat, a causa de les seves condicions d’accés i de retribució, s’havia començat a utilitzar com a porta d’accés a la carrera universitària, docent i de recerca, i no com a forma d’apropar a la universitat l’experiència professional externa a la universitat. En aquests casos de “contractació inadequada”, es tractava de persones que feien recerca, tot i que el seu contracte no ho preveiés i tampoc no els ho reconegués, i que no exercien una professió fora de la universitat. Aquesta disposició del conveni col·lectiu evidenciava, doncs, l’existència de “falsos associats”.

Els informes de la Sindicatura de Comptes de Catalunya per les diverses universitats han detectat diverses vegades la utilització irregular de la figura del professor associat. Per exemple, en el cas de la UPF l’informe sobre l’any 2011 (Sindicatura de Comptes de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra. Despeses de Personal, Exercici 2011, Informe 12/2013, pp. 28-29) indicava que les contractacions dels 115 associats que van ser contractats per primera vegada aquell any es van fer sense convocatòria pública, incomplint per tant l’article 48.3 de la LOU i deixant veure que la contractació d’associats es va utilitzar probablement com a via ràpida de contractació per resoldre situacions de necessitat docent. També es detectava la contractació de diversos associats que abans havien tingut contractes de professor visitant, professor lector, ajudant o personal investigador en formació en la mateixa universitat. Pel que fa a la suposada activitat professional del professor associat, es van detectar casos en què aquesta era ser professor associat en una altra universitat o ser becari de recerca en una universitat privada, quan la LOU exigeix que aquesta activitat es desenvolupi fora de l’àmbit acadèmic universitari. De manera semblant, en el cas de la URV l’any 2010 (Sindicatura de Comptes de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili. Despeses de Personal, Exercici 2010, Informe 21/2012, p. 30) es van identificar professors associats que no exercien cap activitat professional fora de la universitat, i que havien estat contractats sense convocatòria pública. A la UPC (Sindicatura de Comptes de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Exercicis 2008, 2009 i 2010, Informe 7/2013, p. 32), 349 dels 1.033 professors associats del curs 2009-2010 estaven contractats per motius de reforç o de substitució. A la UdL (Sindicatura de Comptes de Catalunya, Universitat de Lleida. Despeses De Personal, Exercici 2009, Informe 20/2011, p. 29), dels 135 contractes de nous associats de l’any 2009, 86 van ser contractats de forma directa. Si bé la contractació directa no és en si mateixa senyal necessàriament d’un ús inadequat d’aquesta figura contractual, sinó una irregularitat administrativa, sembla provat que moltes d’aquestes contractacions s’han fet durant molt de temps de manera urgent per cobrir necessitats docents i no per incorporar aspectes d’expertesa professional a la docència universitària.

La “contractació inadequada” de professorat associat és una forma de precarització de les condicions laborals, perquè es tracta de contractes a temps parcial, per la temporalitat dels contractes, per la manca de reconeixement de les tasques dutes a terme de les persones afectades i també per les baixes retribucions aplicades. A més, tot això té efectes sobre la institució i, particularment, sobre la docència ja que un excés de professorat associat en les condicions esmentades dificulta la planificació i la bona coordinació de les assignatures.

És important tenir present que, com hem vist, l’opció pel professorat associat com a via d’entrada a la universitat no és un recurs puntual en un moment de restriccions. Es va adoptar i s’ha anat mantenint en moments de creixement econòmic dècades enrere. En aquest sentit, resulta especialment rellevant veure, al Gràfic 20, com ha evolucionat el nombre i la proporció de professorat associat.

Gràfic 20

Gràfic 20

Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU).

Si bé els primers anys d’implantació del PDI-L a les universitats catalanes el creixement del personal contractat a temps complet va ser superior al del professorat associat, a partir del curs 2007-08 ambdós corren paral·lelament, fins i tot quan es produeixen les retallades, fins el curs 2012-13. A partir d’aquest moment les dues corbes divergeixen, en un procés inquietant, donat que disminueix el PDI contractat a temps complet, fins i tot per sota dels nivells del curs 2011-12, mentre que augmenta el professorat associat, fins a superar el nombre d’efectius del curs 2010-11.

“Falsos visitants”?

La figura de professorat visitant està pensada per a la contractació temporal de professorat o personal investigador d’altres universitats o centres de recerca, amb l’objectiu que, durant el període de la seva estada a casa nostra, pugui aportar la seva expertesa. La Ley Orgánica de Universidades (Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades, text consolidat, https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2001-24515) ho diu així:

Artículo 54. Profesores Visitantes

La contratación de Profesoras y Profesores Visitantes se ajustará a las siguientes reglas:

  1. El contrato se podrá celebrar con profesores o investigadores de reconocido prestigio de otras universidades y centros de investigación, tanto españoles como extranjeros.
  2. La finalidad del contrato será la de desarrollar tareas docentes o investigadoras a través de las que se aporten los conocimientos y la experiencia docente e investigadora de los indicados profesores a la universidad.
  3. El contrato será de carácter temporal con la duración que se acuerde entre las partes y dedicación a tiempo parcial o completo.

De fet, la major part de les estades de professorat i personal investigador es fan a l’empara de programes d’intercanvi i projectes de recerca, i no requereixen que la persona que fa la visita sigui contractada per la universitat receptora, de manera que aquests contractes no són d’aplicació generalitzada. La seva excepcionalitat fa que la llei eximeixi el requisit de concursos públics per a l’accés a aquest tipus de contractes (article 48). Així mateix, el conveni col·lectiu del PDI-L limita la durada d’aquests contractes a tres anys:

Professorat visitant: desenvolupa activitats específiques de docència i de projectes de recerca. És contractat temporalment per un període màxim de tres anys entre professors i investigadors d’altres universitats o de centres de recerca, i assimilat a una de les categories de personal docent i investigador en funció de les activitats a desenvolupar i de l’experiència docent i de recerca de la persona contractada, així com de la seva titulació. El contracte d’aquest professorat inclourà les clàusules específiques i els pactes individuals acordats per a cadascun d’ells.

Les xifres d’aquest tipus de personal i la seva evolució il·lustrada al Gràfic 21 són difícils d’explicar.

Gràfic 21

Gràfic 21

Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU).

Fins el curs 2008/09 les xifres de professorat visitant poden ser altes, però versemblants. A partir del curs següent la seva evolució es fa difícil d’explicar si no és que es tracta de “falsos visitants”, és a dir, de nou es tractaria de PDI que hauria de tenir un altre tipus de contracte i que per, algun motiu (probablement relacionat amb la “flexibilitat” d’aquesta figura) és contractat com a visitant.

Una vegada més, la Sindicatura de Comptes de Catalunya confirma la nostra hipòtesi en haver identificat l’ús inadequat recurrent d’aquesta figura. Per exemple, l’informe sobre el personal de la UPF corresponent a 2011 (Sindicatura de Comptes de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra. Despeses de Personal, Exercici 2011, Informe 12/2013, p. 32) indica que, dels 96 professors visitants que va contractar la UPF aquell any, 29 ja estaven contractats per la mateixa universitat amb anterioritat (divuit com a professors associats, cinc com ajudants i sis com investigadors amb càrrec a projectes), la qual cosa indicaria una utilització inadequada d’aquesta figura contractual. Una anàlisi de les dades desagregades per universitats dóna indicis que no és la UPF l’única universitat que cau en aquesta irregularitat.

“Falsos emèrits”?

La consideració d’emèrit és un reconeixement que s’atorga, d’acord amb l’article 54.bis de la LOU (Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades), a “profesoras y profesores jubilados que hayan prestado servicios destacados a la universidad”. Entre els anys 2002 i 2007 la consideració d’emèrit comportava l’establiment d’un contracte laboral que l’aprovació de la LOMLOU (Ley Orgánica 4/2007, de 12 de abril, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades) va convertir en simple nomenament.

Sorprèn, doncs, la xifra de professorat emèrit de les universitats públiques catalanes i el seu augment el curs 2010/11, que va ser globalment molt gran, tot i que desigual segons les universitats, i la seva disminució posterior (vegeu el Gràfic 22).

Gràfic 22

Gràfic 22

Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU).

Podria tractar-se d’una errada en les dades publicades pel Ministeri?

Aquest cop, és el Tribunal de Cuentas qui ens dóna la resposta. Després d’haver detectat i informat del que considerava un abús d’aquesta figura als informes de fiscalització de diverses universitats espanyoles, l’any 2013 el Tribunal decideix dedicar-hi tot un apartat (més de 10 pàgines de BOE) al seu Informe de fiscalización del sector público autonómico, ejercicios 2008 y 2009. En ell explica que moltes universitats han emprat la figura del professorat emèrit per incentivar la jubilació del professorat i detalla el nombre de persones acollides en cada universitat i l’import satisfets per les universitats com a incentius, per acabar concloent la manca de legalitat dels plans d’emeritatge, la seva manca d’equitat i perspectiva social en el marc del tractament general dels processos de jubilació, i els dubtes del tribunal sobre la seva eficiència.

Les xifres actuals de professorat emèrit són altes però versemblants. Caldrà veure si informes posteriors de la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Cuentas així ho confirmen.

Publicat a Informes
0 comments on “El professorat universitari a Catalunya
2 Pings/Retroenllaços per a "El professorat universitari a Catalunya"

Vols rebre les notícies de l’OSU al teu correu?

Abans que es faci efectiva, rebràs un correu per tal que confirmis la teva subscripció. A més, podràs revocar la teva subscripció de forma automàtica en qualsevol moment.

ELS NOSTRES DARRERS INFORMES

Qui finança la universitat?

Comparació entre comunitats autònomes a Espanya, Europa i l'OCDE, 2009-2015
Gener 2018
Accedeix a l'informe (en castellà).

Perquè preus tan diferents?

Preus i taxes a les universitats públiques a Espanya, curs 2016/17
Desembre 2016
Accedeix a l'informe (en castellà).

El professorat universitari a Catalunya

Evolució recent de les plantilles PDI a les universitats públiques catalanes, 2004/05 - 2014/15
Setembre 2016
Accedeix a l'informe

El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014

El cost d’estudiar a Europa (2013-14)

Preus, beques, préstecs i altres ajuts a l’estudi a les universitats europees (2013-14)
Junt 2014
Accedeix a l'informe

Com s’ha de governar la universitat?

Un estudi de propostes sobre el govern de les universitats públiques a Catalunya i a Espanya (1983-2014)
Maig 2014
Accedeix a l'informe

El preu de la carrera

Preus universitaris 2013-14 a Catalunya i anàlisi de l’evolució del preu total dels estudis
Juliol 2013
Accedeix a l'informe