Es redueix la incorporació de personal pre i post doctoral

Evolució a la baixa dels contractes predoctorals

El contracte d’ajudant té com a finalitat principal la de completar la formació docent i investigadora (Article 49 de la LOU, Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades). Per això, els contractes sols es poden oferir a estudiants de doctorat, i entre les tasques previstes sols hi ha la “col·laboració en tasques docents de caràcter pràctic fins a un màxim de 60 hores anuals”. Es tracta, doncs, de la figura contractual prevista per la llei per a iniciar la carrera acadèmica. Tanmateix, les xifres indiquen que aquest personal és molt escàs a les nostres universitats, tal com es visualitza al Gràfic 23. El darrer curs del qual es disposen dades, 2014-15, han representat el 0,5% del PDI-L i el 0,3% del total del PDI.

Aquestes xifres significarien que les nostres universitats estan formant una quantitat inquietantment baixa de joves perquè en el futur es puguin dedicar a la docència i a la recerca. Tanmateix, com veurem a continuació, aquesta no és l’única figura de personal en formació, sinó simplement la més completa i, per tant, més cara per a les universitats.

Intrigants resulten també les oscil·lacions en el nombre de persones contractades com a ajudants que es poden observar al Gràfic 23 perquè, si no es deuen a cap error, mostrarien que les universitats –algunes més que d’altres– estan fent contractes d’ajudant de curta durada. En el millor dels casos, això significaria que contracten temporalment personal provenint d’altres contractes predoctorals per facilitar-los el pas a contractes de professorat doctor. En el pitjor dels casos, significaria que estan oferint contractes de formació molt més breus del que és raonable (i previst legalment) per a la formació doctoral. No hem pogut esbrinar amb exactitud de quin dels dos fenòmens es tracta.

Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU).

A més del contracte d’ajudant existeixen altres contractes predoctorals, que depenen de convocatòries estatals, autonòmiques o fins i tot de cada universitat. Els programes estatals s’anomenen “Ayudas para la formación del profesorado universitario” (FPU) i “Ayudas para contratos predoctorales para la formación de doctores” (col·loquialment FPI). A Catalunya, existeixen els “Ajuts per a la contractació de personal investigador novell” (FI). Finalment, algunes universitats catalanes tenen la seva pròpia convocatòria d’ajuts predoctorals, que no hem analitzat en aquest informe.

L’evolució de les concessions a Catalunya que es mostren al Gràfic 24 indiquen que la pràctica desaparició dels contractes d’ajudant no ha estat compensada per un augment d’aquests altres contractes, ans al contrari.

Nota: La sèrie “FI total” inclou els ajuts atorgats a entitats de recerca no universitàries.
Font: elaboració pròpia a partir de Ministerio de Economía y Competitividad, Datos y Cifras del Sistema Universitario Español per als programes FPU i FPI, i de les memòries i les estadístiques de l’AGAUR i el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació per al programa FI.

Com es pot veure, l’any 2005 el programa FI de la Generalitat de Catalunya va assolir el seu màxim per desplomar-se a continuació de forma dramàtica fins el 2009. L’any 2010 es va recuperar de nou, sense assolir el valor de 2005, i des de llavors té una tendència decreixent.

Per la seva banda, els programes FPI o FPU del Gobierno de España són més estables, tot i que tendeixen a la baixa des de l’any 2011.

Condicions dels contractes predoctorals

Cadascuna de les diverses opcions que hem esmentat anteriorment per a la formació del PDI novell (ajudant i ajuts FPU, FPI i FI) tenen condicions laborals diferents i, de fet, han canviat en el temps. La Taula 3 resumeix les condicions de durada i vinculació al llarg dels darrers anys:

Taula 3

Any	Ajudant	FPU	FPI	FI
2004	Contracte 1-4 anys	Beca 4 anys		Beca 4 anys
2005
2006		Beca+contracte 2+2 anys		Beca+contracte 1+3 anys
2007				Contracte 3 anys
2008				Beca+contracte 1+3 anys
2009
2010				Contracte 3 anys
2011
2012
2013		Contracte 4 anys
2014
2015

Quant a les retribucions, les del personal Ajudant estan subjectes a conveni col·lectiu i la resta depèn de les condicions establertes a les convocatòries, amb el resultat que es recull a la Taula 4. Cal tenir en compte que la dita taula indica les retribucions brutes anuals, sense tenir en compte la retallada de la paga extra l’any 2012 i el 5% de retallada salarial a Catalunya els anys 2013 i 2014, ni tampoc el retard de fins a 6 i 9 mesos en el pagament d’alguns dels ajuts.

Taula 4
Retribució del personal investigador en formació
(euros bruts anuals, sense descomptar les retallades)

Any	Ajudant		FPU		FPI		FI
	Doctor	No doctor	1a etapa	2a etapa	1a etapa	2a etapa	1a etapa	2a etapa
2004	19.218	18.087	13.200				10.098	12.118
2005	21.000	19.000					10.308	12.408
2006	21.788	19.713	13.440	16.100	13.200	15.400	10.620	13.104
2007	22.343	20.215	13.704	16.422	13.440	16.100	11.460	13.596
2008	23.577	21.331			13.704	16.422	11.400	14.076
2009	24.285	21.971					12.000	15.000
2010	23.662	21.408					14.400
2011	23.140	20.936
2012
2013			14.350		16.422
2014
2015			16.422

Així, doncs, la pràctica desaparició del contractes d’ajudant i l’augment de la proporció (tot i que no dels nombres absoluts) dels ajuts FI comporta un empitjorament de les condicions laborals i, com a conseqüència, una reducció de l’atractiu potencial d’aquest tipus de contractes.

A mode de conclusió sobre els contractes predoctorals

Els contractes predoctorals són importants perquè permeten que persones joves molt valuoses (altrament no poden aconseguir els contractes que es convoquen en règim altament competitiu) s’iniciïn en la recerca i també en la docència universitària. Durant els seus anys de formació contribueixen a la recerca i, en certa mesura, també a la docència, per després incorporar-se ja sigui al sistema universitari i de recerca, ja sigui al teixit econòmic al qual poden aportar tot el coneixement adquirit.

La inversió en aquesta pedrera de joves talents s’ha anat reduint i això ens ha de preocupar perquè en depèn el futur de la recerca, el desenvolupament i la innovació en el nostre país.

D’altra banda, les seves condicions de vinculació a les universitats han millorat en passar de beques a contractes, però els imports de les seves retribucions s’han actualitzat molt modestament i majoritàriament estan congelats des de l’any 2007. A això cal afegir-hi reduccions que s’han donat els anys de les retallades retributives (vegeu l’Apartat 2.5 d’aquest informe). Finalment, i des d’aquest punt de vista, cal valorar negativament l’ínfima quantitat de contractes d’ajudant.

Més baixos que alts en els contractes postdoctorals

Els programes més importants d’incorporació de personal doctor novell a les universitats al llarg del període d’estudi són tres. Dos depenen del Gobierno de España: Juan de la Cierva (JdlC) per a doctors novells, i Ramon y Cajal (RyC) per a doctors amb una certa trajectòria. Un depèn de la Generalitat de Catalunya: Beatriu de Pinós (BdP) per a doctors novells. Les dades sobre la seva evolució es presenten al Gràfic 25.

Notes:

1. 1. La dada corresponent a l’any 2006 del programa Beatriu de Pinós és una estimació.

1. La sèrie “BdP total” inclou els ajuts atorgats a entitats de recerca no universitàries.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades públiques següents: Per al programa Juan de la Cierva, resolucions de concessió dels ministeris amb competències en recerca. Per al programa Ramon y Cajal, resolucions de concessió dels ministeris amb competències en recerca. Per al programa Beatriu de Pinós, estadístiques de l’AGAUR. Memòries de l’AGAUR i del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

S’hi constata una forta davallada des de l’any 2007 del personal investigador post-doctoral dels dos programes estatals, probablement causada per la combinació de la reducció del finançament que aporta el ministeri i de la capacitat de cofinançament que aquests ajuts requereixen per part de les universitats. A la darrera convocatòria, tots dos programes van donar xifres substancialment inferiors a les de fa 10 anys.

Quant al programa català, el detall de les dades públiques és insuficient per fer-ne un seguiment extens al llarg de tot el període. Tanmateix, es pot afirmar sense dubte que l’esforç s’ha mantingut constant fins l’any 2011, però posteriorment ha patit molt: l’any 2012 no va haver-hi nova contractació i la de l’any 2013 no va permetre compensar aquesta manca. Així mateix, es constata una clara tendència a traslladar aquests recursos i aquest personal de les universitats cap a altres centres de recerca.

En resum, doncs, malgrat alguns repunts puntuals, la davallada en la incorporació de personal investigador post-doctoral a les nostres universitats és notable.

Es retrauen els contractes de professorat lector

El professorat lector, tal com es detalla a l’Apartat 1.1 d’aquest estudi, és el professorat doctor en l’estat inicial de la seva carrera professional, un cop superada l’etapa post-doctoral. Els detalls de l’evolució d’aquesta categoria de professorat es poden visualitzar al Gràfic 26.

Font: elaboració pròpia a partir de MECD: Estadística de personal de las universidades (EPU).

Aquesta figura va ser creada l’any 2001. Després d’un estancament inicial, la plantilla de professorat lector va augmentar substancialment el curs 2007/08, probablement a causa de la reconversió dels antics contractes administratius en signar-se el 2006 el conveni col·lectiu del PDI de les universitats públiques catalanes. Després d’aquesta reconversió, es produeix un creixement modest però sostingut fins el curs 2009/10. El curs 2010/11 aquest procés es trunca, i el nombre de lectors es redueix de les 720 persones del curs 2009/10 a les 539 del 2013/14. Aquesta xifra ens retrotrau 10 anys enrere, abans de la reconversió de contractes.