1. Per què aquest informe?

Les darreres dècades han estat testimoni d’un accés creixent de la població jove a la universitat. A moltes persones això els ha suposat l’oportunitat de desenvolupar-se en el terreny personal i ocupacional, i sovint també els ha comportat mobilitat social ascendent. De fet, el sistema educatiu i, en particular, la universitat (malgrat la subocupació i les successives crisis del mercat laboral) s’han constituït en la principal via de mobilitat social ascendent en les societats actuals. Aquest fet, juntament amb la centralitat que el coneixement ha guanyat en tots els àmbits de la vida, ha fet que esdevingui fonamental la qüestió de l’equitat educativa i social, en el sentit de garantir a tots els col·lectius socials l’accés al coneixement i a les institucions d’ensenyament superior.

En el context universitari català, cal tenir present que una sèrie de canvis i reformes a diversos nivells han dibuixat un nou panorama social en un espai relativament curt de temps, en uns 15 anys. Això ha definit unes noves regles del joc en relació amb les maneres que té la joventut d’accedir i participar en les diferents etapes educatives. En primer lloc, l’esclat de la crisi econòmica a finals de l’any 2007 va implicar un empitjorament del mercat laboral, especialment del juvenil. Com en d’altres contextos, aquest fet va comportar un increment de joves que continuaven els estudis cap a etapes posteriors, una disminució de l’abandonament universitari i, en conseqüència, l’allargament general dels itineraris educatius. En definitiva, malgrat que la crisi va reduir la disponibilitat de recursos per part de les famílies, el fet que el treball com a alternativa immediata a l’estudi fos difícil d’assolir (amb la consegüent reducció del cost d’oportunitat) va empènyer moltes persones cap a la universitat. Seguint un procés invers, la millora del mercat laboral juvenil a partir de l’últim trimestre del 2013 prefigura un descens de l’accés a la universitat a partir del curs 2014.

Encara d’altres canvis van afavorir el trànsit per les diferents etapes educatives facilitant ponts i vies de connexió. En aquest sentit, el fet més destacable és l’eliminació, l’any 2010, de les quotes d’accés des dels Cicles Formatius de Grau Superior que limitaven la quantitat de persones del sistema de formació professional que podien accedir a la universitat. Aquesta supressió de les quotes va suposar un increment de prop d’un 30 % dels universitaris que accedien per vies professionals. Això se suma al procés d’increment constant que, des del 2006, es produeix en la matriculació als Cicles Formatius de Grau Superior, que arriba a augmentar un 68 % en tot just una dècada.

Figura 1
Font: elaboració pròpìa.

Simultàniament, es va dur a terme una reforma del sistema universitari en el marc de la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Fins al 2010 es van incorporar un conjunt de reformes per fer front a les demandes d’homogeneïtzació dels estudis a nivell europeu que en van redefinir l’estructura passant de les antigues diplomatures i llicenciatures a la nova estructura de graus i màsters. Alhora, també es van incorporar una sèrie de reformes pedagògiques i organitzatives, com l’avaluació continuada o la requerida presencialitat de l’estudiant a la universitat, les quals introdueixen  una major rigidesa en els estudis que afecta principalment l’estudiant amb responsabilitats externes a la universitat.

En darrer lloc, un canvi important ha estat la modificació dels preus de matrícula que han anat incrementant al llarg de tot el període, però que van fer un salt important l’any 2012. La pujada ha anat acompanyada, d’una banda, d’un sistema de preus progressius o descomptes sobre la primera matrícula en funció de la renda familiar i, de l’altra, de l’increment de preu en les segones i subsegüents matrícules per al cas d’assignatures no superades.

En aquest marc de transformació del context, un dels reptes principals és explorar si tots aquests canvis han tingut un impacte en termes d’equitat social i potser han obstaculitzat o han tingut un efecte dissuasiu per a l’accés a la universitat de determinats col·lectius socials. Com hem vist, la dificultat d’aquesta tasca radica en l’existència simultània de diversos canvis –demogràfics, socials i institucionals– que poden haver tingut efectes oposats. És a dir, mentre que alguns d’aquests canvis poden haver afavorit l’accés de joves d’orígens socials més baixos (ex.: supressió de les quotes de formació professional, esclat de la crisi econòmica), altres canvis poden haver suposat un obstacle per a l’accés d’aquests mateixos col·lectius (ex.: increment dels preus i taxes, rigidesa organitzativa que dificulta la compaginació d’estudi amb treball). A més, cal no oblidar, quan s’estudia l’accés a la universitat, que aquest acumula les desigualtats de totes les etapes anteriors del sistema educatiu, ja que estar en disposició de poder accedir-hi implica haver superat totes les etapes educatives prèvies que hi condueixen, al llarg de les quals es produeix un biaix social que ha estat estudiat i demostrat a bastament.

En definitiva, l’objectiu d’aquest document és explorar l’evolució de la composició social a la universitat tenint en compte els diferents canvis de context i l’impacte que han tingut en l’accés de l’estudiantat potencial, segons el seu origen social.

Aquest breu informe complementa i actualitza l’informe encarregat per l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari Català (AQU) sobre composició social de la universitat elaborat amb dades de l’Oficina d’Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya (Troiano, Torrents i Sánchez-Gelabert, 2016).

Les dades que s’analitzen fan referència a la matrícula de nou accés als graus del conjunt d’universitats públiques catalanes, totes elles presencials: U. Autònoma de Barcelona, U. de Barcelona, U. de Girona, U. de Lleida, U. Politècnica de Catalunya, U. Pompeu Fabra i U. Rovira i Virgili. Les dades inclouen també la matrícula als seus centres adscrits.

Categories: Informes

2 Comments

Who studies at our university? - Observatory of Spanish Universities · 09/10/2019 at 15:49

[…] Read the full report (in catalan) […]

Publicado un informe sobre el acceso a la universidad en Catalunya. - Observatori del Sistema Universitari · 10/10/2019 at 09:46

[…] Qui estudia a la universitat? (2019) […]

Comments are closed.