2. La composició social de l’estudiantat universitari a Catalunya

Una primera aproximació al problema de l’equitat que ens ocupa és estudiar l’evolució de la composició social de l’estudiantat de nou accés a les universitats públiques catalanes. La variable que aquí s’utilitza com a indicador de posició social de l’estudiantat és el Nivell Formatiu Familiar (NFF). Aquesta variable és una de les més fiables i robustes utilitzades en sociologia com a indicador indirecte de l’origen social i de la renda familiar. Al mateix temps, en les bases de dades analitzades, és la variable que presenta un volum més gran de resposta. El NFF es defineix com el màxim nivell formatiu assolit pels progenitors. En la Figura 2 s’observa que, en els darrers 15 anys, hi ha hagut una disminució del pes relatiu dels estudiants de NFF baix que passa d’un 39,7 % l’any 2002 a un 25,5 % l’any 2017. Aquesta disminució té la contrapartida de l’increment lleuger de la presència d’estudiants de NFF mitjà (+2,6 punts percentuals) i, en major mesura, dels de NFF alt (+11,9 punts).

Figura 2
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina d’Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya.

No obstant, cal advertir que la lectura directa d’aquestes dades no permet extraure conclusions sobre l’equitat d’accés a la universitat ja que sols tenen en compte la població que hi ha accedit. Resulta imprescindible tenir també en compte, com a base de comparació, l’evolució de la composició social (o, en aquest cas, la composició educativa) de l’estructura social global. És a dir, cal partir de quina és la composició social de la societat i calcular la probabilitat que té un jove o una jove d’un estrat o origen social determinat d’accedir a la universitat, per tal de poder comparar les probabilitats entre els diferents estrats socials.

Seguint aquest plantejament, en primer lloc, analitzem com ha canviat en els darrers anys la composició educativa de la societat, considerant el nivell d’estudis de la població que és candidata a ser progenitora dels universitaris de nou accés (població d’entre 40 i 60 anys d’edat, per a cada any de referència). Els resultats mostren que en els darrers 15 anys s’ha produït un descens molt significatiu del volum de població amb estudis obligatoris i un fort increment de les persones que tenen estudis secundaris i universitaris (Figura 3).

Figura 3
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del cens.

Com a resultat de l’expansió educativa dels darrers 40 anys, ha tingut lloc una transformació de la societat catalana, amb una disminució molt significativa de la població sense estudis o amb estudis obligatoris. Aquests canvis en la composició sòcioeducativa general expliquen, en part, els canvis que vèiem en la composició social a la universitat en què s’observava una disminució del pes relatiu dels estudiants de NFF baix (Figura 2).

Taxa d’accés a la universitat

Per tal d’analitzar l’equitat de l’accés a la universitat i la seva evolució, cal calcular la taxa, és a dir, la proporció de jovent que accedeix a la universitat sobre el conjunt de cada grup social. Així doncs, la taxa d’accés a la universitat és el quocient entre la presència d’un col·lectiu a la universitat i la presència d’aquest mateix col·lectiu en el conjunt de la societat.

Per a dur a terme aquest càlcul, cal fer un seguit de supòsits i operacions que porten a calcular una taxa d’accés aproximada que permet veure’n l’evolució i comparar els diferents estrats sòcio-educatius. En el cas que ens ocupa, han estat els següents:

  1. Primer, hem restringit l’estudi a les persones que accedeixen a la universitat quan tenen entre 17 i 25 anys d’edat. Aquest rang inclou entre un 89 i un 93 % de la població que accedeix a la universitat en els anys estudiats. S’exclouen així, amb molt alta probabilitat, segones carreres i persones que entren com a “segona oportunitat” o seguint itineraris molt complexos.
  2. En segon lloc, i com que la mitjana d’edat de les persones seleccionades queda, en tots els anys, lleugerament per sobre de 19, hem considerat el volum de població d’aquesta edat com a població de referència (l’entrada de població d’altres edats és similar en els anys que s’estudien).
  3. Tercer, hem distribuït la població de 19 anys d’edat en grups amb progenitors amb estudis fins a obligatoris, secundaris postobligatoris i universitaris en funció de la distribució de tota la població de 40-60 anys d’edat en aquests tres grups i en cada any de referència.
  4. Finalment, hem dividit la població que accedeix a la universitat amb 17-25 anys d’edat entre la població de 19 anys d’edat en cada any i categoria de referència, obtenint, així, la taxa aproximada d’accés.

El resultat més rellevant es mostra a la Figura 4.

Figura 4
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina d’Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya i del cens.

La primera lectura descriptiva sobre les dades de la Figura 4 posa de manifest les grans diferències d’accés a la universitat segons l’origen sòcio-educatiu dels joves. Els fills i les filles de persones amb estudis universitaris es troben sobrerepresentats a la universitat: conformen el 47,1 % de l’estudiantat que accedeix a la universitat, quan sols són el 26,2 % de la població de 19 anys d’edat. En l’extrem oposat, els i les joves amb progenitors sense més estudis que els obligatoris estan infrarepresentats: sols són un 24,3 % del jovent que accedeix a la universitat, en tant que constitueixen el 39,5 % del conjunt de la població de 19 anys. Els fills i les filles de persones amb estudis secundaris postobligatoris també es troben infrarepresentats, tot i que en una mesura menys impactant: formen el 28,6 % del jovent que accedeix a la universitat i el 34,3 % del total del jovent.

Figura 5
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina d’Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya i del cens.

La Figura 5 ofereix una altra manera d’analitzar aquestes mateixes dades. Mentre que, entre l’estudiantat amb progenitors amb estudis universitaris, la taxa d’accés a la universitat és 82,6, en el cas d’estudiants amb progenitors sense més estudis que els obligatoris aquesta és 28,3. Entre els fills i les filles de progenitors amb estudis postobligatoris, aquesta taxa se situa a 38,2. Una primera conclusió, per tant, és que les probabilitats de seguir itineraris que portin a accedir a la universitat estan fortament condicionades per l’origen social de l’estudiant.

Categories: Informes

2 Comments

Who studies at our university? - Observatory of Spanish Universities · 09/10/2019 at 15:49

[…] Read the full report (in catalan) […]

Publicado un informe sobre el acceso a la universidad en Catalunya. - Observatori del Sistema Universitari · 10/10/2019 at 09:46

[…] Qui estudia a la universitat? (2019) […]

Comments are closed.