Capítol 1. Evolució dels preus públics universitaris a Catalunya en els últims 10 anys

Nota^[1.1]

Preus dels estudis de 1r i 2n cicles i de grau

Per analitzar l’evolució dels preus dels estudis universitaris a Catalunya prenem conjuntament els estudis que anomenarem de 1r i 2n cicles universitaris –llicenciatures, diplomatures, enginyeries, enginyeries tècniques, arquitectura i arquitectura tècnica– i els estudis de grau –adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), popularment conegut com a “pla Bolonya”. Hem optat per aquest criteri perquè és el que permet saber què costa un curs cada any acadèmic. Per això, llevat que s’indiqui el contrari, el preu el qual es fa referència a partir del 2008 és el dels estudis de grau. En aquest primer apartat només tenim en compte el preu per crèdit i no les taxes, que tractem més endavant en aquest mateix capítol.

En 10 anys els estudis de 1r i 2n cicles i de grau s’han encarit entre un 13% i un 25% per sobre de l’IPC. Mentre l’any 2001 un curs de llicenciatura o diplomatura costava entre 578€ i 839€, un curs de grau costa actualment entre 910€ i 1.423€. Descomptat l’increment de l’Índex de Preus de Consum (IPC) a Catalunya, l’increment dels preus més alts és d’un 25% i el dels més baixos d’un 16%. No obstant, a causa de canvis successius en la classificació dels estudis –que expliquem amb més detall més endavant– els estudis de ciències experimentals i ciències socials han experimentat un increment inferior, d’un 13% per sobre de l’IPC.

L’adaptació a l’EEES ha accentuat les diferències de preu entre estudis. Entre el 2001 i el 2007 la diferència entre els preus més baixos i els més alts va ser la mateixa any rere any, un 45%. L’any 2008, amb la posada en marxa dels graus, les diferències van créixer fins al 61%. Això es deu al fet que, amb el grau, el que fins llavors eren quatre nivells diferents de preus, segons el grau d’experimentalitat dels estudis es van convertir en cinc “coeficients d’estructura docent”.

Aquest nou nivell (1.278€ per curs) era més car que els altres quatre (entre 795€ i 1.155€, l’any 2008), que es van incrementar uniformement. Mentre aquests van créixer un 1% per sobre de l’IPC respecte a l’any anterior, el cinquè nivell, en el qual en un principi només es van incloure els estudis de medicina, va representar un increment d’un 12% per sobre l’IPC en comparació amb el preu dels mateixos estudis l’any 2007, passant de 1.095€ a 1.278€ per curs. Aquest és l’ increment interanual més gran de tota la dècada.

El 2010 la Generalitat va fer una nova reordenació del sistema de preus i va eliminar dos dels cinc coeficients d’estructura docent. El canvi va ser, un cop més, a l’alça. Mentre els preus més alts van pujar un 1% –dins la mitjana d’augment interanual fins aquell moment, si passem per alt l’augment excepcional del 2008– els preus mínims es van incrementar un 4% per sobre de l’IPC. Tot i això, la diferència entre preus màxims i mínims segueix sent superior als nivells anteriors al 2007 i actualment és del 56%, entre 910€ i 1.423€ per curs.

El gràfic 1.1 mostra l’evolució dels intervals de preus dels estudis en els últims 10 anys.

Els preus han crescut sempre per sobre de l’IPC, amb excepció de l’any 2009. La mitjana de l’increment interanual de preus varia entre un 1% i un 2% per sobre de l’IPC segons el tipus d’estudi. L’únic any que l’increment de preus va ser inferior a l’IPC va ser el 2009, coincidint amb l’esclat de les protestes antibolonya i l’ocupació de diverses facultats durant mesos. Aquell estiu, l’augment va ser un 0,5% inferior al de l’IPC: el preu d’un curs dels estudis més econòmics va passar de 795€ a 804€, i el dels més cars de 1.278€ a 1.290€. L’increment més alt de la dècada –si obviem l’augment excepcional del preu dels estudis més cars amb la implantació del grau– s’ha donat aquest curs 2011-2012, amb un increment del 4,5% per sobre del de l’IPC respecte a l’any anterior: els estudis més econòmics han passat de 845€ a 910€ per curs, i els més cars de 1.322€ a 1.423€.

La implantació dels graus ha comportat un increment notable del preu del conjunt d’alguns estudis. Cal tenir en compte que, amb poques excepcions, els nous estudis de grau tenen una durada de 4 anys, mentre que els estudis equiparables anteriors tenien una durada de 3 (diplomatures) o de 4-5 anys (llicenciatures). Així, doncs, per comparar els preus anteriors amb els actuals convé no limitar-se a comparar els preus per curs, i analitzar l’evolució dels preus del total de cada estudi.

El manteniment del preu per curs, en estudis que abans eren diplomatures, enginyeries tècniques i arquitectura tècnica, ha significat un augment del 25% del cost total dels estudis. És el cas dels estudis de magisteri, per exemple, així com d’una part important dels estudis de ciències de la salut i de ciències socials.

En el cas de les antigues llicenciatures, l’anàlisi s’ha de fer cas a cas, donat que la seva durada era variable entre 4 i 5 anys. En els casos que es manté la durada dels estudis, han experimentat l’increment del preu per curs que ja hem comentat. En els altres, la reducció d’un any (de 5 a 4) ha comportat una disminució del 20% en el preu total dels estudis. No obstant, en alguns casos, la implantació de l’EEES ha comportat  l’obligatorietat de cursar un màster per poder exercir una professió regulada: això significa un increment d’un o dos anys de la durada dels estudis, amb un preu superior al dels graus (tal com s’analitza a l’apartat següent).

Per presentar l’evolució dels preus dels estudis de grau de forma que en faciliti la seva comprensió a pesar de les reordenacions del sistema de preus (la del 2008, amb la implantació del grau, i la del 2010), mostrem l’evolució dels preus de cinc titulacions en coherència amb l’agrupació temàtica que se sol emprar en l’àmbit de l’avaluació de l’activitat universitària (ANECA, CNEAI,…). Concretament: medicina per a les ciències de la salut, química per a les ciències experimentals, enginyeria tècnica industrial per a les enginyeries, economia per a les ciències socials i història per a les humanitats. Esmentem els exemples emprats perquè amb les reordenacions successives dels preus alguns estudis no han evolucionat com la major part dels de la seva categoria.

Els gràfics 1.2 a 1.6 mostren l’evolució dels preus dels estudis segons la seva tipologia.

 

 

 

 

Els gràfics 1.7 i 1.8 permeten comparar l’evolució dels preus dels cinc tipus d’estudis.

 

Els estudiants que encara cursen estudis de 1r i 2n cicles universitaris paguen menys que els estudiants de grau. Tot i que ja no és possible començar estudis de 1r i 2n cicle, encara hi ha molts estudiants que segueixen carreres del pla antic i actualment paguen menys que els estudiants de grau. Els preus màxims del grau s’han mantingut un 11% superiors als de 1r i 2n cicles. Els mínims, en canvi, van coincidir fins a la reordenació de preus del 2010. Des de llavors són un 3% superiors.

El gràfic 1.9 mostra l’evolució de l’interval de preus dels estudis de 1r i 2n cicles des del 2008 en relació als estudis de grau.

Preus dels estudis de màster universitari

Els estudis de màster universitari es van implantar l’any 2006. Fins aleshores, diverses universitats i altres centres formatius oferien cursos anomenats màsters que no eren cursos oficials; és per això que el màster universitari és conegut amb el nom de “màster oficial”. A l’igual que a l’apartat anterior, en aquest només analitzem el preu per crèdit i no les taxes, que tractem més endavant en aquest mateix capítol.

No existeix un criteri oficial per establir el nivell de preu que correspon a cada màster universitari. A diferència del que passa amb els estudis de grau i de 1r i 2n cicles universitaris, els decrets de la Generalitat que estableixen els preus dels estudis universitaris només estableixen un marc de preus i deixen al Consell Social de cada universitat la decisió del preu que correspon a cada màster dins d’aquest marc. Aquesta liberalització parcial dels preus ha permès que la majoria dels màsters universitaris que s’imparteixen a Catalunya es trobin a la part alta de l’interval de preus.

L’única ocasió en què es va establir per decret el preu d’un màster universitari va ser l’any 2009, quan es va implantar el màster universitari de formació del professorat de secundària, en substitució del Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP). La Generalitat de Catalunya va determinar que aquest màster s’havia d’acollir al preu més baix, llavors 1.080€ per curs, amb l’objectiu, tot sembla indicar, de minimitzar l’increment respecte del preu del CAP, que l’any anterior havia costat 375€. El 2010 va desaparèixer aquesta restricció i actualment aquest màster s’acull al nivell de preus més elevat, 1.885€ per curs.

Entre l’any 2006 i el 2008 la Generalitat només va establir els preus màxim i mínim dels màsters universitaris. El 2009 va incorporar quatre nivells de preus que el 2010 es van veure reduïts a tres. A més, la legislació preveu que les universitats puguin demanar per als seus màsters l’establiment de preus “diferenciats” (superiors a l’interval establert amb caràcter general), sempre i quan aquests no superin el 30% del cost total dels estudis (tot i que no es possible establir aquest cost amb un mínim de rigor, tal i com s’explica al Capítol 4 d’aquest informe).

Totes aquestes condicions fan que l’evolució dels preus dels màsters només es puguin analitzar en termes de màxims i mínims, sense que tingui sentit agrupar els estudis per àmbits.

El preu dels màsters més econòmics ha crescut un 43% per sobre de l’IPC. Tot i que els preus dels màsters més cars tendeixen a l’estancament, en els seus cinc anys d’existència els màsters més econòmics han mostrat una forta tendència a l’alça. Fins a l’establiment dels quatre nivells de preus l’any 2009, l’increment percentual dels preus mínims era semblant al dels preus màxims però, amb aquesta primera reordenació del sistema de preus, els màsters més econòmics es van encarir un 10% per sobre de l’IPC respecte a l’any anterior, i van passar de 961€ a 1.080€ per curs. Amb la reordenació següent, l’any 2010, es va eliminar la categoria més econòmica, els preus mínims es van incrementar un 29% respecte a l’any anterior, i el preu d’un curs va passar de 1.080€ a 1.408€.

En els seus cinc anys d’existència, els preus dels màsters universitaris més econòmics han crescut un 43% per sobre de l’IPC: el preu d’un curs ha passat de de 900€ a 1.459€. Els preus màxims, en canvi, han crescut un 1% per sota de l’IPC: de 1.680€ per curs, han passat a 1.885€. Això ha comportat una tendència a l’homogeneïtzació dels preus a l’alça. L’any 2006 els preus màxims eren un 87% superiors als mínims (1.680€ versus 900€). Des del 2010 la diferència és d’un 29% (1.885€ versus 1.459€).

Els gràfics 1.10 i 1.11  mostren l’evolució dels preus mínims i màxims de màsters universitaris sense tenir en compte els màsters a preus diferenciats.

 

La diferència entre preus mínims de graus i màsters ha crescut 33 punts percentuals i la diferència entre preus màxims ha disminuït 27 punts percentuals. L’any 2006 el preu mínim d’un estudi de màster universitari era un 27% superior al d’un estudi de 1r i 2n cicles universitaris (900€ en front de 748€), mentre el preu màxim era un 59% més car (1.680€ en front de 1.056€). La tendència a l’estancament dels preus superiors de màster i a l’alça dels preus del grau ha comportat una reducció de 27 punts percentuals en la diferència entre preus màxims. Avui el preu màxim d’un màster és un 32% superior al d’un grau (1.885€ en front de 1.423€).

Pel que fa als preus mínims, tot i l’increment generalitzat dels preus del grau, l’augment del preu dels màsters econòmics ha estat superior i la diferència ha crescut en 33 punts percentuals, tot passant del 27% inicial a un 60% actual (1.459€ versus 910€).

La reordenació del sistema de preus del 2010 va disparar les diferències entre els preus mínims de màster i de grau. La diferència de preus més gran entre els preus mínims dels màsters i dels graus es va donar amb la reordenació de preus del 2010. Tot i que en els graus també va desaparèixer el nivell de preus més baix, en el cas del màster això va suposar un increment molt superior. La diferència aquell any va ser d’un 67%, gairebé el doble del 34% de l’any anterior.

El preu dels graus més econòmics s’ha apropat al dels màsters més costosos. Com hem dit, la majoria de màsters universitaris es troben a la franja de preus superior, així que no és fora de lloc comparar-los amb els graus més econòmics. En aquest cas trobem que els preus dels màsters més cars tampoc han crescut tant com els dels graus menys costosos, en concret, 24 punts percentuals menys. Així, la relació màster-grau ha passat del 131% al 107%.

El gràfic 1.12 permet comparar l’evolució dels preus màxims i mínims de màsters i graus o estudis de 1r i 2n cicles.

Proliferació dels màsters oficials a preus especials aquest curs. Tot i que la llei preveu des del 2006 la possibilitat de fixar preus diferenciats per a estudis de màsters, és a dir, preus per sobre de l’interval, que cobreixin fins a un 30% del cost dels estudis, a Catalunya no es van implantar fins al 2008. Els primers van ser dos màsters de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): Gestió aeronàutica i Gestió dels recursos humans en les organitzacions. Tots dos segueixen tenint preus diferenciats des de llavors. El 2009 s’hi va afegir un màster ofert conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la UAB en Innovació i qualitat televisives, que va constar entre els màsters amb preu diferenciat també l’any següent. El 2010 va aparèixer un quart màster amb preu diferenciat, en Dret a l’esport, ofert per l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, que també segueix en aquesta categoria.

Aquest curs 2011-12, la quantitat de màsters amb preus diferenciats ha augmentat notablement, amb tretze màsters de la UPF amb preus superiors als ordinaris que se sumen als altres preexistents. Aquesta proliferació ha accentuat la diferència de preus entre màsters a preus diferenciats, ja que els màsters de la UPF i el de l’INEFC tenen preus notablement inferior als dos de la UAB. Actualment el preu màxim és un 61% superior al mínim, mentre que el 2008 aquesta diferència era d’un 6%.

Màsters oficials fins a un 94% més cars que el preu màxim establert. Actualment i des del 2009 el màster a preu diferenciat més car és un 94% més car que el preu màxim ordinari establert en decret per la Generalitat de Catalunya. L’any 2008, quan es van implantar, era un 84% més car. La proporció entre el preu mínim de màsters diferenciats i el preu màxim dels màsters ordinaris s’ha vist reduïda. Ha passat d’un 74% més l’any 2008 a un 21% a l’actualitat.

El gràfic 1.13 mostra l’evolució dels preus mínims i màxims de màsters a preus diferenciats en relació amb el preu màxim ordinari.

Els màsters de preus diferenciats són vora 2,5 cops més cars que els graus. Tot i que els anys 2008 i 2009 els màsters diferenciats més econòmics eren quatre cops més cars que els graus de preu mínim, el 2010 i el 2011 la diferència s’ha reduït amb la incorporació de màsters més econòmics, 2,5 cops més cars que els graus. Pel que fa als preus més elevats, els màsters diferenciats s’han mantingut des del 2008 entre 2,6 i 2,7 cops més cars que els graus corresponents.

Preus dels estudis de doctorat

L’estructura de preus dels estudis de doctorat és força diferent de la dels estudis de grau o de 1r i 2n cicles universitaris, i és la que més ha canviat en la darrera dècada. Al Reial Decret 778/1998, que regulava aquests estudis, el van succeir el RD 56/2005, el RD 1393/2007 i, finalment, el RD 99/2011 que ja estaven, tots tres, adaptats a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per tant, en la darrera dècada han conviscut, si fem una visió general, els estudis anteriors a l’adaptació a l’EEES, regits pel decret del 1998, i els estudis adaptats, amb una estructura radicalment diferent.

El que tenen en comú els dos dissenys és l’existència de dues taxes: una de tutoria anual i una altra per l’examen de suficiència investigadora i/o l’examen de tesi doctoral. Tot i que més endavant analitzem el conjunt de les taxes que afecten tots els estudis, aquí analitzem les que són exclusives del doctorat.

En els estudis no adaptats a l’EEES trobem crèdits específics de doctorat, amb uns preus per la fase docent (que consta d’un total de 20 crèdits) i uns altres per la fase de recerca (que consta d’un total de 12 crèdits). Des del 2006 aquestes fases es corresponen als màsters universitaris de recerca (de com a mínim 60 crèdits). Els únics preus propis del doctorat són, avui, les taxes esmentades. Així doncs, per fer una comparació entre el que costava estudiar un doctorat abans i després de l’EEES, hem de comparar el total de la fase docent i de recerca amb el cost total d’un màster, i el preu de les taxes pre-EEES amb el de les actuals.

Evolució paral·lela dels doctorats no adaptats i els estudis de primer de 1r i 2n cicles universitaris, un increment del 13%. Els preus dels estudis de doctorat no adaptats a l’EEES han augmentat de forma molt similar als dels estudis de 1r i 2n cicles universitaris. Al llarg de la dècada, l’increment total pel que fa als crèdits tant docents com d’investigació, a la taxa per l’examen de suficiència investigadora i l’examen de tesi doctoral ha estat al voltant d’un 13% per sobre de l’increment de l’IPC.

Un curs de màster costa entre un 26% i un 62% menys que els estudis de doctorat no adaptats. Enguany el conjunt de 60 crèdits (el mínim necessari per cursar un doctorat) d’un estudi de màster (entre 1.459€ i 1.885€) són entre un 26% i un 62% inferiors al conjunt dels crèdits de docència i recerca (20+12), el seu equivalent, d’uns estudis de doctorat no adaptats a l’EEES (entre 1.963€ i 5.024€). Aquesta diferència s’ha anat reduint amb els anys, per la part baixa, a causa de la reducció a l’alça de l’interval de preus dels estudis de màster. L’any de la seva implantació els màsters més econòmics costaven 900€, un 44% menys que els 1.516€ que costaven els doctorats de nivell 1. Aquest és l’únic tipus d’estudis en els quals, segons la durada del màster corresponent, la implantació de l’EEES pot haver representat una reducció dels preus en alguns casos.

El gràfic 1.14 mostra l’evolució dels preus màxims i mínims d’estudis de doctorat no adaptats a l’EEES, en relació amb els dels estudis de màster.

El preu de les tutories es va quadruplicar l’any 2010. Des de la seva implantació l’any 2006, en els doctorats adaptats a l’EEES es cobraven els mateixos preus per tutoria anual i defensa de tesi que en els programes no adaptats. El 2010, però, el decret de preus va afegir el preu de la defensa de tesi al de la tutoria, que pràcticament va quadruplicar el preu i va passar de 105€ a 400€. Això va implicar que tots els estudiants de doctorat van haver de pagar el preu de la defensa de tesi, encara que aquell any no els correspongués fer-la. Si es considera el canvi com una unificació –ho va ser en el cas dels estudiants que finalitzaven la tesi aquell any–, va comportar un increment d’un 65% per sobre de l’IPC, que va passar la suma de les dues taxes de 240€ l’any 2009 a 400€ l’any 2010.

La Generalitat va rectificar l’any 2011 i va tornar a separar les dues taxes. Tot i que la defensa de tesi va tornar a tenir el mateix preu que en els estudis no adaptats, el preu de la tutoria anual només es va reduir un 7,5%, descomptat l’IPC, i va passar a 381€. Això significa un increment del 246% per sobre de l’IPC en els seus cinc anys de vigència.

El gràfic 1.15 mostra l’evolució de les taxes corresponents als doctorats adaptats a l’EEES des de la seva implantació, l’any 2006.

Preus dels estudis a la Universitat Oberta de Catalunya

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és –segons indica el Registre d’Universitats, Centres i Títols (RUCT) del Govern d’Espanya– una universitat privada, que està gestionada per una fundació participada per l’administració catalana. Analitzem els seus preus en aquest capítol perquè els marca la Generalitat de Catalunya, que els subvenciona, en el mateix decret que els de les universitats públiques. Els seus preus només són diferenciats per als estudis de 1r i 2n cicles universitaris i per als estudis de grau. La UOC només presenta dos nivells de preus: un per a les carreres d’humanitats i ciències socials i un altre per a les enginyeries. Donades les particularitats que comporta l’estudi a distància, l’oferta de la UOC es centra en les humanitats i les ciències socials. No s’ofereixen certs estudis que requereixen laboratoris i presència. En el cas de les enginyeries, hi ha una oferta petita vinculada a la informàtica i les telecomunicacions.

L’increment de preus en els estudis de la UOC és similar al més baix que s’ha donat en els estudis de les universitats públiques. Al llarg de la dècada, l’augment de preus en els dos nivells d’estudis de la UOC ha estat força similar. La pujada total, un 13% per sobre del de l’IPC, coincideix amb l’increment més baix que han experimentat els estudis públics en el mateix període.

Estudiar una enginyeria ha acabat costant menys a la UOC que a les universitats públiques. L’any 2001 estudiar una enginyeria a la UOC era un 1% més car que en una universitat pública. Fins el 2007 aquesta diferència va variar entre aquesta xifra i un 1,4%. Des del 2008, però, amb la reestructuració de preus que va comportar l’adaptació a l’EEES, cursar els mateixos estudis a la UOC costa un 1,3% menys que a la xarxa pública.

El preu de la UOC per estudis d’humanitats i ciències socials ha estat entre un 25% i un 28% superior al de les universitats públiques en l’última dècada. El fet que a la UOC només hi hagi dos nivells de preus ha comportat que els estudis dels àmbits d’humanitats i de ciències socials hagin tingut un mateix preu. Això s’ha concretat en preus un 25% superiors en el cas de les ciències socials i un 28% superiors en el cas de les humanitats, fins a l’any 2010, quan la reordenació del sistema de preus va unificar el preu d’aquests dos tipus d’estudis també a les universitats públiques i el preu dels estudis d’humanitats es va assimilar als de ciències socials, i van quedar en 910€ per curs a les universitats públiques i 1.138€ a la UOC.

Els gràfics 1.16 a 1.18  mostren l’evolució dels preus dels estudis a la UOC segons la tipologia dels estudis i la compara amb els preus dels mateixos estudis a les universitats públiques.

 

 

 

Preus per matrícules successives i per segon estudi

Proporcionalment a la primera matrícula, la segona és avui tant més cara com ho era la quarta fa 10 anys. El 2001 va ser l’últim cop que la Generalitat de Catalunya va establir un increment específic de la quarta matrícula d’una mateixa assignatura, que llavors era un 50% més cara que la primera. La segona matrícula es trobava aleshores un 30% per sobre de la primera, i la tercera, un 40%. L’eliminació de l’increment a la quarta matrícula va ser, en realitat, una reestructuració a l’alça, ja que el 2002 la tercera i successives matrícules van adoptar l’increment del 50%. Des de llavors els preus de les matrícules successives han anat augmentant progressivament fins el 2011, quan s’ha donat l’increment més gran. La tercera i successives matrícules d’una mateixa assignatura són avui un 120% més cares que el 2010, i arriben a costar tres cops el preu de la primera. La segona matrícula ha arribat a ser un 50% més cara que la primera, que era el que corresponia a la quarta matrícula i successives fa 10 anys.

Estudiar una segona carrera és un 40% més car. A diferència del que hem pogut observar amb les matrícules successives, la Generalitat no ha modificat l’increment que s’aplica a les persones titulades que estudien una segona carrera, que s’ha mantingut en un 40% al llarg de la dècada.

La taula 1.19 mostra l’evolució del coeficient multiplicador de les matrícules successives i de les matrícules en una segona carrera des de l’any 2001.

Taula 1.19

Coeficient multiplicador de les matrícules successives i per segon estudi

Des del 2006, els estudiants no residents a la UE paguen quatre cops més. Un altre dels factors multiplicador dels preus de matrícula és la procedència dels estudiants. Fins el 2006 les universitats públiques catalanes no aplicaven preus diferents en funció de l’origen de l’estudiant. Des de llavors, per als estudiants que no són residents a la Unió Europea, el preu dels estudis és quatre cops superior al preu ordinari.

Preus de les taxes públiques

Tal com hem apuntat a l’inici, per calcular el preu total de les matrícules hem d’afegir al preu dels crèdits matriculats la taxa de gestió de l’expedient que marca la Generalitat. A més, les universitats hi poden afegir taxes pròpies, que comentem a l’apartat següent. També són preus fixats per la Generalitat els de l’expedició de títols.

Matricular-se per quadrimestres és sensiblement més car. Durant l’última dècada, les taxes per gestió de l’expedient han augmentat entre un 27%, en el cas de la matrícula quadrimestral, i un 16% en el cas de l’anual. No només l’increment de la matrícula quadrimestral ha estat superior, sinó que ja ho era el punt de partida, ja que en començar la dècada la taxa anual per dues matrícules quadrimestrals era un 43% superior a la taxa per una matrícula anual. Amb aquest increment superior, la diferència ha arribat al 56% el 2011.

El gràfic 1.20 mostra l’evolució de les taxes per gestió de l’expedient.

El preu per expedició de títols s’ha unificat a l’alça. L’any 2001, els títols de diplomatura (o arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o mestre), llicenciatura (o arquitectura o enginyeria) i doctorat tenien preus clarament diferenciats, de 81,14€, 100,49€ i 147,11€, respectivament. L’any 2002 es van unificar els preus de les diplomatures i les llicenciatures, fet que va significar un augment del 26,13% per sobre del de l’IPC en el cas de les diplomatures. Amb els anys i l’aparició de títols nous (de grau i de màster) la tendència ha estat apropar-los progressivament fins a unificar-los l’any 2010 a uns preus més propers als de doctorat que als de llicenciatura. Això ha comportat un increment en 10 anys del 88% per sobre del de l’IPC en el cas de les diplomatures, 52% en el cas de les llicenciatures i 3,8% en el cas dels doctorats.

L’any 2006 els preus per expedició de títols de màster universitari es van incorporar als de doctorat. El 2008 el preu per al grau es va incorporar al preu per diplomatures i llicenciatures. Des del  2004 s’expedeixen títols amb suplement europeu, que llavors va representar un preu afegit de 65€. L’any 2005 el suplement europeu estava inclòs en el preu dels títols de diplomatura, llicenciatura i doctorat, però entre el 2006 i el 2008 va tornar a tenir preus diferenciats.

Els gràfics 1.21 a 1.23 mostren l’evolució dels preus per expedició de títols en les seves tres tipologies.

 

 

Preus de les taxes establertes per cada universitat

El decret de preus de la Generalitat de Catalunya inclou la possibilitat que les universitats públiques estableixin, a més de la taxa de gestió de l’expedient, taxes pròpies per als seus estudis, en concepte de serveis específics de la universitat. Els conceptes pels quals s’ha cobrat aquesta taxa han estat molt diversos, des de “Informació i Documentació de Matrícula” fins a “Agenda”. Donat que cada universitat estableix el seu import –en cas que ho faci– i en algunes ocasions ha estat difícil comprovar l’import corresponent a cada universitat, hem limitat l’anàlisi de l’evolució d’aquestes taxes als últims cinc anys.

El curs 2011-2012 totes les universitats públiques catalanes han establert taxes pròpies. L’any 2006 només quatre de les set universitats públiques catalanes afegien taxes pròpies a l’import de la matrícula. El 2010 ho feien totes menys la Universitat Rovira i Virgili (URV), que aquest curs 2011-2012 s’hi ha afegit. Fins que va canviar el model de taxes pròpies el 2009, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) aplicava un increment de poc més d’un euro a les matrícules quadrimestrals.

Un nou tipus de taxa que representa un augment exponencial. El preu d’aquestes taxes a dia d’avui és considerablement superior al del 2006 –en el cas de les universitats que ja en cobraven–, tant és així que podem parlar d’un nou tipus de taxa que, segons el lloc, s’implanta entre el 2009 i el 2011, i que les universitats anomenen, amb variacions, serveis específics de suport a l’aprenentatge. Aquest nou tipus de taxa es cobra en concepte de serveis, la majoria tecnològics, que, en general, les universitats ja oferien abans de començar a cobrar-les.

A part de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Lleida (UdL) i la URV, que no cobraven cap tipus de taxa pròpia, l’augment més pronunciat es dóna a la Universitat de Girona (UdG), on la taxa actual és 13,4 cops superior a la del 2006. A la UPC està 11,7 cops per sobre, a la UAB, 10 cops, i a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), 9,7. A la UB, on es va aplicar per primer cop una taxa pròpia l’any 2010, per valor de 14€, l’augment va multiplicar la taxa per 5.

Preus propis però acordats entre totes les universitats. Tot i que les taxes pròpies graven serveis específics de cada universitat, des que s’aplica aquest nou tipus de taxa aquesta té el mateix preu a totes les universitats públiques catalanes, tot i que cadascuna li atribueix conceptes més o menys diferents. El primer lloc on es va aplicar va ser a la UPC, l’any 2009, amb un valor de 40€. El 2010 es va aplicar a tots els centres excepte la UB i la URV, amb el mateix valor de 40€. El 2011 la van aplicar totes les universitats públiques i el valor va ser de 70€.

La taula 1.24 recull les taxes pròpies de totes les universitats catalanes en els últims cinc anys.

Taula 1.24^[1.3]

Taxes pròpies de les universitats públiques catalanes

(euros corrents)

Taxa o preu públic? En algunes ocasions, grups d’estudiants han denunciat a les administracions d’algunes facultats que el pagament d’aquestes taxes pròpies –per conceptes com la compra d’una agenda o la utilització de serveis informàtics o l’accés a recursos digitals– no pot ser obligatori. Ho diuen en base al Decret Legislatiu 3/2008 de la Generalitat de Catalunya, que transcrivim parcialment:

Són taxes exigibles per l’Administració de la Generalitat o per les entitats que en depenen i que, d’acord amb la seva normativa específica, sotmetin el seu règim economicofinancer al dret públic, els tributs creats d’acord amb aquesta Llei el fet imposable dels quals es produeix dins l’àmbit territorial de Catalunya i és constituït per la utilització del seu domini públic, i per la prestació de serveis o la realització d’activitats en règim de dret públic, que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particular els subjectes passius quan concorri qualsevol de les circumstàncies següents:

a) Si no són de sol·licitud o de recepció voluntària pels administrats. A aquests efectes, no es considera voluntària la sol·licitud pels administrats:

Primer. Si és imposada per disposicions.

Segon. Si els béns, els serveis o les activitats requerits són imprescindibles per a la vida privada o social de qui els sol·licita.

b) Si no són prestats o exercits pel sector privat, en sigui o no establerta la reserva a favor del sector públic, conformement a la normativa vigent.

Segons la interpretació que fan del text no es tractaria de taxes sinó de preus públics per un servei al qual els estudiants podrien renunciar. No obstant, els centres contraposen a l’argument el text del decret de preus, que, a tall d’exemple, l’any 2011 estableix que és competència dels Consells Socials de les universitats fixar els preus per “La contraprestació per serveis específics i de suport a l’aprenentatge per als estudiants dels centres universitaris propis com dels seus adscrits, i la contraprestació pels materials didàctics específics en els sistemes metodològics que impliquen semipresència en els estudis”.