Capítol 4. La contribució de l’estudiant al finançament de la docència de les universitats públiques
Resum executiu
En aquest capítol s’analitza la contribució de l’estudiant al finançament de la docència universitària. Aquesta qüestió és crucial, ja que el nou sistema de fixació dels preus, que regirà a partir de la propera matrícula (per al curs 2012-13) els estableix com a percentatges dels costos dels estudis.Les conclusions principals en aquest àmbit són les següents:
|
Els preus públics de les matrícules universitàries es fixaran en un marc mal definit
El Reial decret-llei 14/2012, de 20 d’abril[4.1] canvia radicalment el sistema que fins aquest curs ha fixat els preus públics universitaris a Espanya (per a una anàlisi del seu contingut i de les seves conseqüències, vegeu el Capítol 5). Estableix per als preus públics de matrícula una forquilla que es defineix en termes de tant per cent de cobertura de “los costes de prestación del servicio”. Per exemple, en els ensenyaments de grau, “los precios públicos cubrirán entre el 15 por 100 y el 25 por 100 de los costes en primera matrícula; entre el 30 por 100 y el 40 por 100 de los costes en segunda matrícula; entre el 65 por 100 y el 75 por 100 de los costes en la tercera matrícula; y entre el 90 por 100 y el 100 por 100 de los costes a partir de la cuarta matrícula”.
Aquest nou sistema implica, per a l’estudiant, un augment d’incertitud, perquè la forquilla permet diferències de quasi el 67% fins i tot en el cas de costos iguals.
I perquè els esmentats “costes de prestación del servicio” no se sap a quant pugen.
Això pot semblar sorprenent, però és explicable, com es discuteix més endavant. En qualsevol cas, és el mateix reial-decret el que reconeix aquest fet: a l’article 3, punt 7, s’hi llegeix “Hasta que todas las universidades implanten sistemas de contabilidad analítica y, como máximo, hasta el curso universitario 2015/2016,…” (per a més detalls, vegeu el Capítol 5). Posteriorment la presidenta de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE), Adelaida de la Calle, ho ha confirmat en declaracions a El País (26/04/2012, p. 32; la cursiva és nostra): “[…] no tenemos lista la contabilidad de costes, no sabemos lo que cuesta una titulación, por lo que tampoco será homogénea la forma de calcular”.
Aquests no quantificats “costes de prestación del servicio”, a més, canvien globalment d’un curs a l’altre i el costos per crèdit matriculat poden canviar encara més a conseqüència de les variacions del nombre de persones que es matriculen i de les mateixes modificacions dels preus, ja que la teoria econòmica més elemental indica que els augments de preus comporten reduccions més o menys acusades de la demanda, a termini curt i llarg.
A quant pugen els “costes de prestación del servicio”?
Per què aquesta pregunta, tal com ha quedat establert més amunt, no té una resposta precisa?
El cost d’un producte (un bé o un servei) només es pot establir unívocament quan ens referim a un sistema que produeix únicament unitats idèntiques. En aquest cas, òbviament, per obtenir el cost d’una unitat de producte només cal dividir els costos totals d’un període, que cal suposar coneguts, pel nombre d’unitats idèntiques obtingudes en aquell període. Tot i així, hi ha un marge, perquè l’amortització contable dels actius materials no deixa de ser convencional.
Però, realment, la dificultat apareix quan el sistema estudiat genera resultats heterogenis. En aquest cas, que és el més habitual, els denominats costos directes (els que es vinculen exclusivament a un bé o servei) s’imputen inequívocament al bé o servei corresponent (per exemple, els productes consumits en un laboratori docent de química, a docència). Però els costos indirectes (és a dir els que tenen relació amb més d’un bé o servei dels produïts pel sistema) només es poden imputar mitjançant un procediment que s’ha d’establir més o menys convencionalment, ja que no hi ha una forma única, que es pugui considerar obligada i indiscutible. Per exemple, a quines activitats s’han d’imputar i en quina proporció els costos laborals de la gerent? I els dels consums energètics? I els del personal al servei de la universitat i, en particular, els del personal docent i investigador? A les dificultats generals, s’afegeixen, en el cas de les universitats, les derivades de les relacions entre la docència i la recerca, que es potencien mútuament.
La comptabilitat analítica és un conjunt de regles i de procediments que, a partir dels costos dels recursos i de l’anàlisi de les entrades i les sortides dels processos productius dels béns i dels serveis, permet estimar-ne el costos[4.2]. Una introducció a un sistema de comptabilitat analítica universitària (U. Jaume I) es pot obtenir a http://www.uji.es/bin/serveis/sico/coan/esqval.pdf (darrera consulta: maig 2012); un exemple: “un 65% del cost d’electricitat del Departament de Finances i Comptabilitat s’imputarà a les activitats docents d’aquest i, posteriorment, aquest cost es repartirà entre les assignatures impartides, proporcionalment al nombre de crèdits de cada una d’aquelles”. Naturalment, segons les regles adoptades s’arriba a resultats diferents; en l’exemple de la U. Jaume I, si el 65% se substitueix per un altre percentatge raonable, el resultat canviarà.
És destacable que, en aquest context d’indefinició, s’hagi repetit insistentment, en el procés de preparar l’opinió pública per a les apujades que es derivaran del decret-llei 14/2012, que l’estudiant només paga un 15% del “cost real” dels estudis. Destacable, pel fet d’avançar una xifra tan concreta com la del 15% i també pel de fer ús de l’expressió “cost real” que, donat que no existeixen els conceptes de cost virtual o de cost imaginari, posem per cas, no té altra funció que la de reforçar el poder de convicció del discurs.
Espanya: una estimació global situa en un 19,88% la contribució mitjana dels preus públics al finançament de la docència universitària a Espanya el curs 2008-2009
Per tot el que s’ha dit, és clar que no es pot pretendre aquí donar una estimació gaire precisa del cost de la docència universitària ni de la part que en financen els preus públics de matrícula. Però és factible analitzar algunes dades per saber en quines franges podem situar aquests valors. Sense perdre de vista que no hi ha cap proporció ideal, ja que la fixació dels preus de matrícula és una opció política que els governs adopten en funció dels interessos que representen realment (cfr. Capítol 3).
A la darrera edició de l’informe La universidad española en cifras[4.3], p. 55, s’indica que l’any 2008 l’origen del finançament de les universitats públiques presencials d’Espanya era públic en un 80,52%, privat en un 18,06% i patrimonial en un 1,43%. Aquesta informació és molt agregada; no s’hi detalla l’aplicació del finançament ni quina part del finançament privat correspon als preus públics.
La taula 4.1, elaborada amb les dades procedents del Cuadro 11, inclòs a la p. 58 de CRUE (2010), mostra, en les columnes (1) i (2), respectivament, el detall per comunitats autònomes dels preus ponderats per crèdit i de la despesa corrent liquidada, corresponents al curs 2008-2009.
Per fer càlculs més acurats, cal detraure dels valors de la columna (2) la part directament imputable a activitats de recerca i de transferència, finançades amb fons de programes de recerca o amb contractes Aquesta part és molt variable, d’unes a altres universitats, però n’hi ha una estimació al Informe del sector público y autonómico, ejercicios 20006 y 2007[4.4], que, a les pàgines 154 i següents, conté una anàlisi de costos elaborat a partir de les dades de les universitats de Cantàbria, Extremadura, la Rioja, Múrcia, Politècnica de Cartagena i Saragossa, corresponents a l’exercici 2007. El Tribunal afegeix als costos de funcionament obtinguts de les liquidacions pressupostàries uns “costes calculados en base a datos contables”, que són un 12,47% dels costos de funcionament, i sobre els quals l’Informe no conté més explicacions; d’una altra banda, dels costos totals que així resulten dedueix un 17% en concepte de “coste incurrido de manera exclusiva por la investigación”; no hi ha motius per pensar que aquest tant per cent, corresponent a les universitats esmentades, estigui per sobre de la mitjana espanyola. L’aplicació del mateix procediment de càlcul (multiplicar per 1,1247 i per 0,83, és a dir, per 0,93) als costos de la columna (2) dóna els valors de la columna (3) que, dividits pels de la columna (1), donen, a la columna (4) una estimació de la contribució dels preus públics als costos que no corresponen en exclusiva a la recerca. Finalment, a la columna (5) −columna (4) dividida per 0,60− es troben les estimacions per defecte corresponents de la contribució dels preus públics al finançament de l’activitat docent, en el supòsit que un 60% dels costos són imputables a la docència.
Taula 4.1
Comunitat autònoma |
(1) |
(2) |
(3) |
(4) |
(5) |
Andalusia |
11,50 |
98,55 |
91,65 |
12,55 |
20,91 |
Aragó |
14,03 |
138,87 |
129,15 |
10,86 |
18,11 |
Astúries |
13,24 |
109,53 |
101,86 |
13,00 |
21,66 |
Balears |
13,38 |
97,27 |
90,46 |
14,79 |
24,65 |
Canàries |
10,71 |
104,20 |
96,91 |
11,05 |
18,42 |
Cantàbria |
12,59 |
139,51 |
129,74 |
9,70 |
16,17 |
Castella – la Manxa |
14,54 |
108,47 |
100,88 |
14,41 |
24,02 |
Castella – Lleó |
12,78 |
113,68 |
105,72 |
12,09 |
20,15 |
Catalunya |
12,95 |
152,80 |
142,10 |
9,11 |
15,19 |
Extremadura |
13,78 |
82,53 |
76,75 |
17,95 |
29,92 |
Galícia |
11,21 |
106,23 |
98,79 |
11,35 |
18,91 |
Madrid |
15,55 |
122,73 |
114,14 |
13,62 |
22,71 |
Múrcia |
14,17 |
97,67 |
90,83 |
15,60 |
26,00 |
Navarra |
14,29 |
138,64 |
128,94 |
11,08 |
18,47 |
País Basc |
12,74 |
134,16 |
124,77 |
10,21 |
17,02 |
La Rioja |
12,99 |
136,04 |
126,52 |
10,27 |
17,11 |
València |
9,91 |
105,99 |
98,57 |
10,05 |
16,76 |
Valors mitjans |
12,96 |
116,87 |
108,69 |
11,93 |
19,88 |
(1) Preu crèdit ponderat (€).
(2) Despesa corrent liquidada (€) per crèdit (a la font esmentada s’hi fa referència com a “gasto público por crédito docente”, “gasto corriente liquidado por estudiante a tiempo completo” –cosa manifestament impossible- i “gasto corriente por crédito académico”).
(3) Costos calculats mitjançant l’aplicació dels criteris del Tribunal de Cuentas.
(4) (1)/(3)*100: % del preu per crèdit sobre els costos de la columna (3)..
(5) (4)/0,6: % del preu del crèdit sobre els costos de la docència, en el supòsit que aquesta representa el 60% del total corresponent a la columna (4)
Aquest tant per cent juga, evidentment, un paper crucial en el càlcul del cost docent per crèdit i només amb un sistema de comptabilitat analítica es podria arribar a un valor que tingués consens. Més amunt, s’ha vist que en el sistema de la U. Jaume I s’imputen a la docència un 65% dels costos d’un departament determinat. Per descomptat, el repartiment de l’activitat entre docència, recerca i altres és diferent segons els departaments i les universitats, i el 65% pot ser sovint un valor raonable. Però creiem que el 60% és, globalment, més ajustat.
Aquesta afirmació recolza en el fet que, segons el decret de 1985 que ha regulat fins ara la dedicació del personal docent i investigació[4.5], un terç, com a mínim, de la dedicació d’aquest personal s’ha de destinar a la recerca i en què, deixant de banda el cos de professors titulars d’escola universitària, actualment en procés d’extinció, les xifres de referència són 8 hores de classe i 6 hores de tutories per setmana; en el supòsit que, a més, es dediqui una hora de preparació per cada hora de classe, tindríem un total de 22 hores per setmana, és a dir, un 58,7 % de les 37,5 hores de la jornada setmanal que correspon. Fins i tot deixant de banda que la dedicació a la docència pot ser més baixa fora dels períodes lectius i dels dedicats a avaluacions, podem concloure que el 60% és una estimació per excés de la dedicació a la docència del personal docent i investigador. A manca de més informació, els costos del personal d’administració i serveis i les altres despeses corrents es poden imputar raonablement a la docència en la proporció indicada.
Amb els supòsits adoptats resulta, d’acord amb la columna (5) de la taula 4.1, que el curs 2008-09 a totes les comunitats autònomes la contribució dels preus públics estava per sobre del famós 15%, mentre que en el cas d’Extremadura, a la qual correspon el tant per cent més alt, arriba gairebé al 30%. El gràfic 4.2 permet una comparació de totes les dades.
Tot això referit als preus per crèdit, i per tant, sense tenir en compte, per la dificultat de fer-ho acuradament, conceptes com ara taxes de secretaria, drets de gestió d’expedient o preus de carpetes o agendes. Tanmateix, una estimació d’uns 100€ per estudiant i curs fa apujar en un 10% aproximadament els percentatges esmentats. Aquesta estimació està per sota del valor de les taxes a les universitats catalanes (vegeu Capítol 1): 66€ per gestió d’expedient (en el cas de matrícula anual; en el de matrícula semestral el cost és més gran), 70€ per taxa pròpia de la universitat (igual per a totes) i 40€, si més no, per la repercussió anual dels drets d’expedició de títol (200€ el 2010 i 207€ el 2011); total, per tant, 176 €/any.
La manca de comptabilitat analítica fa pràcticament impossible ni tan sols aventurar estimacions que no siguin globals. És a dir, no hi ha base per saber quin tant per cent del cost del servei que rep paga l’estudiant de grau o de màster, o d’un o altre àmbit, o d’un o altre “nivell d’experimentalitat” (cfr. Capítols 1 i 2), ni, per tant, per justificar, a partir del cost, les diferències entre els diversos estudis.
Catalunya: una estimació global situa en més d’un 20 % la contribució dels estudiants al finançament de la docència universitària a Catalunya el curs 2011-12
Les dades de l’apartat anterior corresponen al curs 2008-2009. No podem donar valors actuals, perquè en aquest moment encara no es disposa de la liquidació del pressupost 2011 de totes les universitats[4.6], una informació bàsica per estimar la contribució dels preus públics al cobriment del cost del servei.
Ara bé, des d’aleshores, si més no en algunes comunitats, com ara, singularment, en el cas de Catalunya, s’han reduït significativament les subvencions públiques alhora que augmentaven els preus públics (per sobre del 7,3%, a Catalunya, el curs 2011-2012 en relació amb el curs anterior). En conseqüència, han augmentat els tants per cent de cobertura de costos corresponents als preus públics; un estudi relatiu a la Universitat Politècnica de Catalunya posa de manifest que la proporció que representen els preus públics sobre el total del pressupost de la Universitat ha augmentat en un 11,5% entre 2009 i 2011: l’aplicació d’aquest increment al 15,19 % que figura a la Taula 4.1 donaria un 16,94%. En general, a Catalunya, en un sol any, la subvenció es va reduir en un 16% i els preus es varen apujar per sobre del 7,3%; això correspondria a passar del 15,19% al 18,63%. Si tenim en compte, els 176€ corresponents a les taxes (que són un 14,83% en relació a un cost mitjà per curs de 1.166,50€), passem del 18,63% al 21,39%.
Aquesta estimació és consistent amb els resultats d’un estudi recent de la Universitat Jaume I[4.7], de Castelló, segons el qual l’estudiant de grau hi ha pagat un 19,92% del cost i el de màster, un 32%. I queda per sota de la que s’obté amb els valors que figuren en el document Costos, ingressos i resultats de la gestió[4.8], de la Universitat Autònoma de Barcelona, segons el qual el cost mitjà de la docència, per alumne és de 5.883 € (preus públics de 1.166,50€ més 173€ de taxes representen el 22,77% d’aquest cost mitjà).
- [4.1] BOE del 21 d’abril: http://www.boe.es/boe/dias/2012/04/21/pdfs/BOE-A-2012-5337.pdf (darrera consulta: maig 2012)↵
- [4.2] A https://wikis.uab.cat/eldiari/index.php/COMPTABILITAT_ANAL%C3%8DTICA (darrera consulta: maig 2012) podem trobar-ne la definició següent: “Tipus de procés comptable que té com a objectiu la captura dels costos d’una empresa de producció mitjançant l’avaluació dels costos dels inputs de cada pas de la producció així com els costos fixos, com ara la depreciació de béns de capital. La comptabilitat analítica en primer lloc mesura i registra aquests costos per separat, i després compara els resultats dels inputs amb els dels outputs o resultats reals per ajudar a la gestió empresarial en el mesurament dels resultats financers.”↵
- [4.3] CRUE La Universidad española en Cifras (2010), Vol. I p. 58
http://www.crue.org/export/sites/Crue/Publicaciones/UEC2010VOLI.pdf (darrera consulta: maig 2012)
Es farà referencia a aquesta publicació, d’ara endavant, com a CRUE (2010).↵
- [4.4] Tribunal de Cuentas Nº 935 Informe del sector público y autonómico, ejercicios 20006 y 2007 (2012)
http://www.tcu.es/uploads/I935.pdf (darrera consulta: maig 2012)↵
- [4.5] Real Decreto 898/1985, de 30 de abril, sobre régimen del profesorado universitario.↵
- [4.6] Un pressupost és una previsió d’ingressos i de despeses que s’elabora, idealment, abans de cada exercici. Transcorregut aquest, la liquidació del pressupost recull la realitat dels ingressos i les despeses que han tingut lloc. Sempre hi ha, com és lògic, algunes discrepàncies entre el pressupost i la liquidació corresponent, però les turbulències pressupostàries dels darrers dos anys les han ampliades considerablement, per la qual cosa no podem considerar els pressupostos com una informació adequada per a estimar la contribució dels preus públics al cobriment del cost del servei.↵
- [4.7] http://www.uji.es/CA/noticies/detall&id_a=28629412 (darrera consulta: maig 2012)↵
- [4.8] Oficina d’Anàlisis Econòmiques de la UAB Costos, ingressos i resultats de la gestió (2011).↵
19 Comments
Fidel Sucre de la Paz · 06/06/2012 at 17:44
Tengo la impresión que el gráfico 2.11 la representación grafica esta confundida, es decir los costos de la tutela están en los del examen y a la inversa, por ejemplo, la tutela académica cuesta 106 euros y el examen de la tesis doctoral 140 euros en Madrid, pero la representación gráfica dice lo contrario, y así en el resto de las comunidades, al menos en lo que se refiere a los costos de doctorado. Por favor revisar estos datos.
Observatori del Sistema Universitari · 06/06/2012 at 17:51
Hola Fidel, gracias por la información. Revisaremos este dato para corregir cualquier error, si encuentras algún otro no dudes en informarnos también.
Observatori del Sistema Universitari · 07/06/2012 at 12:34
Hola Fidel. La representación gráfica está bien.
El gráfico 2.11 reproduce fielmente los datos de la Estadística de precios públicos universitarios que publica anualmente el ministerio competente en materia de universidades. Consultado el DECRETO 95/2011 de la Comunidad de Madrid, por si había algún error en los datos suministrados por el Ministerio, se confirma la corrección de los datos, ya que el Anexo V, apartado 4, en sus puntos 6 y 8 establece:
4.6. Examen para tesis doctoral: 140,34 euros
4.8. Tutela académica por la elaboración de la tesis doctoral: 106,23 euros, aplicable exclusivamente a títulos no regulados por el Real Decreto 99/2011, de 28 de enero de 2011.
Sin embargo, a pesar de que la Estadística de precios públicos universitarios no da el precio de la tutela académica para los títulos regulados por el Real Decreto 99/2011, éste se establecen en 300 € en el artículo décimo sexto.
Marc · 07/06/2012 at 11:56
Hola,
el gràfic 3.6, és un png i a l’orbir-lo no es llegeixen les lletres, ja que no té fons blanc. Si li poseu fons o el transformeu a jpg es podrà llegir millor!
Observatori del Sistema Universitari · 07/06/2012 at 12:37
Hola Marc, gràcies per notificar-nos-ho. Ja està corregit.
JMª Jové · 13/06/2012 at 13:39
Potser seria interessant tornar a les notes de tall per reduir el nombre dels estudiants en cada centre, ara amb un 5 pelat inclòs si tenen un suspens es pot cursar una carrera universitària… y així tenim alumnes que es fan eterns… clar tenen que treballar per poder pagar-se els estudis al no tenir beques….. i tampoc les tindrán si no aprofiten més les facilitats que ja tenen.
¿Cuanto paga el estudiante? | Observatorio del Sistema Universitario · 06/06/2012 at 08:35
[…] Por el momento, la versión completa sólo está disponible en catalán. […]
Los universitarios ya pagan un 20% de los estudios, según un informe | Artis Manus · 06/06/2012 at 12:15
[…] universitarios españoles ya pagan el 20% del coste de sus estudios, según un informe elaborado por el Observatorio del Sistema Universitario (OSU), formado por profesores y expertos del mundo universitario. Las cifras recogidas en el […]
Los universitarios ya pagan un 20% de los estudios, según un informe | cursovt · 06/06/2012 at 12:17
[…] universitarios españoles ya pagan el 20% del coste de sus estudios, según un informe elaborado por el Observatorio del Sistema Universitario (OSU), formado por profesores y expertos del mundo universitario. Las cifras recogidas en el […]
Los universitarios ya pagan un 20% de los estudios, según un informe « sobrelaeducacion.com · 06/06/2012 at 14:07
[…] Pais Los universitarios españoles ya pagan el 20% del coste de sus estudios, según un informe elaborado por el Observatorio del Sistema Universitario (OSU), formado por profesores y expertos del mundo universitario. Las cifras recogidas en el […]
UpiC » Blog Archive » Una dada val més que mil imatges (juny 2012) · 06/06/2012 at 14:12
[…] QUANT PAGA L’ESTUDIANT? Preus i taxes de matrícula universitària a Catalunya, a Espanya i al món. Informe de […]
Dossier de premsa de l’informe “Quant paga l’estudiant?” | Observatori del Sistema Universitari · 06/06/2012 at 17:00
[…] Conculta l'informe "Quant paga l'estudiant?": online i en PDF […]
Los universitarios ya pagan un 20% de los estudios, según un informe | Rajoy presidente ? · 06/06/2012 at 17:51
[…] universitarios españoles ya pagan el 20% del coste de sus estudios, según un informe elaborado por el Observatorio del Sistema Universitario (OSU), formado por profesores y expertos del mundo universitario. Las cifras recogidas en el […]
Los universitarios ya pagan el 15% de la matrícula - eLiceo.com · 08/06/2012 at 10:25
[…] Observatorio del Sistema Universitario (OSU) ha presentado este jueves el informe ¿Cuánto paga el estudiante? en el que se contradicen los cálculos sobre el copago universitario presentados por el Ministerio […]
Wert y las comunidades debaten hoy sobre las tasas universitarias | cursovt · 13/06/2012 at 11:47
[…] informe presentado la semana pasada pone en duda las estimaciones del Gobierno. Un estudio del Observatorio del Sistema Universitario (OSU, formado por profesores, alumnos y expertos), cuestiona la cifra referente al 15% de copago de […]
Wert debate con las comunidades autónomas el incremento de las tasas universitarias - eLiceo.com · 13/06/2012 at 19:38
[…] el contrario, un estudio del Observatorio del Sistema Universitario (OSU) elaborado por profesores, alumnos y expertos ha […]
Rèplica a “Universitat, renda i progressivitat” | Cercle Gerrymandering · 09/07/2012 at 12:15
[…] que el nostre recent informe “Quant paga l’estudiant?“ estava destinat a mesurar l’aportació dels estudiants universitaris als costos dels seus […]
Preus 2012-2013 (dades actualitzades) – Quant Paga l’Estudiant? | upf ap9 · 10/10/2012 at 23:10
[…] Font: Observatori Universitari – Quant paga l’Estudiant […]
UpiC » Blog Archive » El cost dels estudis a les universitats públiques catalanes · 30/10/2012 at 09:15
[…] si tot fos tan simple, el decret-llei no reconeixeria que cal una comptabilitat analítica! De fet, un estudi (molt més argumentat) de l’Observatori del Sistema Universitari estimava en un 20% la part del cost de l’ensenyament coberta per les matrícules. Tornant a les […]
Comments are closed.