Capítol 5. El nou sistema de preus públics universitaris per al curs 2012-13
Resum executiu
En aquest capítol s’analitzen les conseqüències que l’aplicació del decret-llei 14/2012, de 20 d’abril, pot produir en el sistema de preus públics universitaris, i es presenten hipòtesis raonades, a partir de les dades amb què comptem a dia d’avui, sobre els preus públics que podem esperar que regiran per al proper curs acadèmic 2012-13 a Catalunya. Les conclusions principals d’aquesta anàlisi són les següents.
|
Canviarà substancialment l’estructura de preus
Si el tràmit parlamentari no hi introdueix modificacions que alterin la seva essència, el Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo[5.1], comportarà un canvi metodològic substancial en l’establiment dels preus universitaris.
Per primera vegada s’estableixen els preus que paguen els estudiants universitaris i les seves famílies en funció dels costos dels estudis en els quals es matriculen
Fins ara, els preus públics universitaris es fixaven per decrets de les comunitats autònomes, que els establien segons el seu propi criteri. Cada any, la Conferencia de Política Universitaria, reunió de totes les autoritats autonòmiques i estatals competents en matèria d’universitats, establia una forquilla dels increments percentuals dels preus en relació amb els del curs anterior; posteriorment, un decret de la comunitat autònoma en fixava el valor concret, atesa la forquilla esmentada. Aquest sistema ha donat lloc a una diversitat molt notable dels preus mitjans per crèdit (amb una dispersió molt notable segons els tipus d’estudis) entre comunitats autònomes (vegeu el Capítol 2). Per una anàlisi de l’evolució història dels preus, referida a Catalunya, vegeu el Capítol 1.
El nou decret-llei canvia radicalment el plantejament, ja que fixa per als preus públics de matrícula una forquilla que es defineix en termes de tant per cent de cobertura de “los costes de prestación del servicio”. Per exemple, en els ensenyaments de grau, “los precios públicos cubrirán entre el 15 por 100 y el 25 por 100 de los costes en primera matrícula; entre el 30 por 100 y el 40 por 100 de los costes en segunda matrícula; entre el 65 por 100 y el 75 por 100 de los costes en la tercera matrícula; y entre el 90 por 100 y el 100 por 100 de los costes a partir de la cuarta matrícula”.
No existeix una eina per a calcular el cost dels estudis
La universitat espanyola no disposa d’una comptabilitat analítica que permeti establir, amb un mínim de rigor, quin és el cost real de cada estudi i ni tan sols, en termes globals, quin és el cost real de l’activitat docent de les universitats i quin el de l’activitat de recerca (es dedica el Capítol 4 d’aquest informe a analitzar aquesta qüestió).
El mateix decret-llei així ho reconeix a l’article referit a les beques i els ajuts a l’estudi, on s’hi diu que “los Presupuestos Generales del Estado financiarán la cantidad que corresponda al límite inferior de la horquilla establecida para el precio público de cada enseñanza” i també que “hasta que todas las universidades implanten sistemas de contabilidad analítica y, como máximo, hasta el curso universitario 2015/2016, la parte del componente de matrícula que se financiará con cargo a los Presupuestos Generales del Estado será el precio público vigente para cada titulación en el momento de entrada en vigor de este Real Decreto-ley”.
En altres paraules: el decret-llei es cuida de no aplicar a la despesa estatal en beques uns increments que en canvi aplicarà als preus, amb l’argument de la manca de criteris objectius per establir-los.
La Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE), per boca de la seva presidenta, Adelaida de la Calle, ho va confirmar pocs dies després de la publicació del decret llei: “[…] no tenemos lista la contabilidad de costes, no sabemos lo que cuesta una titulación, por lo que tampoco será homogénea la forma de calcular”[5.2].
Conseqüències previsibles d’aquesta indefinició
La promulgació de preus basats en costos que s’hauran d’estimar sense que existeixi una comptabilitat analítica a les universitats pot donar peu a tota mena de problemes. Al nostre parer, els més punyents són:
- El decret-llei suposa un canvi unilateral del contracte implícit establert entre l’estudiant i l’administració en el moment de matricular-se per començar una carrera universitària. Les previsions econòmiques, explícites o implícites, de l’estudiant i, si és el cas, de la seva família, resulten dràsticament tragirades.
- Suposa un augment d’incertesa també per als futurs estudiants. Aquests no quantificats “costes de prestación del servicio”, canvien globalment d’un curs a l’altre i el costos per crèdit matriculat poden canviar encara més a conseqüència de les variacions del nombre de persones que es matriculen i de les mateixes modificacions dels preus, ja que la teoria econòmica més elemental indica que els augments de preus comporten reduccions més o menys acusades de la demanda, a termini curt i llarg.
- Per tant, estudiants i famílies no sols hauran de fer front a un augment de cost previsiblement molt important, sinó també a una perspectiva de més augments difícilment previsibles en el curs de la carrera. Tot plegat tindrà lògicament efectes dissuasius sobre una part significativa de la població que fins ara considerava l’opció universitària.
- La manca de comptabilitat analítica fa témer que el Govern faci una estimació del cost dels estudis incloent-hi els costos de la recerca, que l’estudiantat no tindria perquè pagar. Les autoritats han afirmat reiteradament que les matrícules cobreixen el 15% del “cost real” dels estudis. Però encara que fos cert que cobreixen el 15% de la despesa corrent de les universitats, no ho seria que cobreixen el 15% del cost dels estudis, entre d’altres coses, perquè els costos corrents de la universitat inclouen les retribucions d’un professorat que, per llei, ha de dedicar una proporció no menyspreable de la seva jornada laboral a la recerca (per a una estimació del de la contribució dels preus públics al finançament de la docència, vegeu el Capítol 4).
- Aquest procés pot tenir com a conseqüència una diferenciació de preus dels mateixos estudis a les diverses universitats públiques catalanes, basada no tant en la qualitat del servei docent que s’hi pugui oferir com en el cost de la recerca que s’hi dugui a terme. És el que succeiria si no s’aplica una comptabilitat analítica que estableixi adequadament el cost de l’activitat docent, tot distingint-lo del cost de l’activitat de recerca, abans d’establir els preus de les matrícules.
Per primera vegada s’estableixen preus diferents per als màsters que habiliten per exercir una professió regulada a Espanya, inferiors respecte dels de la resta de màsters universitaris (és a dir, oficials).
Aquesta diferenciació podria tenir dues conseqüències manifestes:
- Els estudis de màster d’humanitats, de ciències socials i jurídiques, de ciències i de ciències de la salut –entre els quals pràcticament no hi ha professions regulades, ja que aquestes corresponen majoritàriament a graus– passaran a ser substancialment més cars que la majoria dels estudis de màster d’enginyeria. Uns i altres seguiran mantenint preus notablement superiors als dels graus d’àmbits similars, però en els casos dels màsters sense atribucions professionals regulades, les diferències es multiplicaran per 2 i per 3.
- Els estudis de màster orientats a la innovació i la recerca, siguin de l’àmbit de coneixement que siguin, resultaran substancialment més cars que els que habiliten per exercir una professió regulada. Això podria comportar dificultats per atraure bons estudiants cap a la recerca en el marc espanyol, i ser un incentiu més per a l’emigració dels investigadors en formació.
Per primera vegada, els preus universitaris s’estableixen per llei
Fins ara, els preus es regulaven per resolucions d’àmbit estatal que es renovaven anualment, en el marc de les quals les comunitats autònomes promulgaven els seus decrets de preus anuals. L’establiment dels preus per llei és, si més no, una declaració d’intencions manifesta quant a la importància del canvi metodològic del seu càlcul i també quant a la voluntat d’estabilitat i permanència del nou sistema de preus.
Els preus dels graus el curs 2012-13 a Catalunya
La manca de comptabilitat analítica dels costos -que ja hem descrit- dóna lloc que els preus per al curs 2012-13 depenguin de la interpretació que el govern faci del significat del marge 15%-25% previst al decret-llei per a les primeres matrícules (les matrícules successives s’analitzen a un apartat posterior). Per tal d’oferir, doncs, una forquilla dins la qual estimem que es poden trobar els preus dels graus a Catalunya el curs 2012-13 hem hagut d’aplicar una sèrie d’hipòtesis que descrivim a continuació.
- Si el decret-llei estableix una forquilla de preus entre el 15% i el 25% del cost dels estudis, és perquè estima que actualment les matrícules cobreixen el 15% del cost. Tot i que al Capítol 4 argumentem que aquesta estimació és inexacta, la nostra hipòtesi de treball es basa en declaracions de diverses autoritats competents en matèria d’universitats, tant autonòmiques com ministerials, i en el fet que, altrament, el decret-llei podria comportar una reducció potencial generalitzada dels preus, la qual cosa no està en les intencions del govern.
- El govern de la Generalitat adoptarà el valor màxim permès pel decret-llei. Aquesta hipòtesi es basa en una anàlisi del comportament que darrerament han tingut els preus a Catalunya. Així, mateix, és coherent amb el context actual de retallades del finançament públic de les universitats públiques, i amb declaracions recents dels responsables de la conselleria competent en matèria d’universitats, en el sentit d’augmentar els preus fins i tot per sobre de les xifres que el decret-llei finalment ha establert.
- Els percentatges tenen caràcter global, és a dir, es refereixen al conjunt dels ingressos per matrícules de cada tipus (graus, màsters que habiliten per a l’exercici de professions regulades i altres màsters universitaris). La literalitat del decret-llei no obliga que aquestes modificacions hagin d’afectar necessàriament el preu que pagarà cadascuna de les persones que es matriculen a un estudi, sinó el conjunt. Així, doncs, per obtenir un mateix resultat es podria aplicar una mateixa variació lineal, percentual, per a tots els preus actuals. Però també es podria aplicar una variació constant, és a dir, igual en magnitud per a tots els preus actuals. En altres paraules, per a cada 1% de variació que es vulgui obtenir en el conjunt dels ingressos, es pot variar cadascun del preus un 1%, però també es pot calcular el valor mitjà, en euros, que correspondria a una variació de l’1%, i aplicar-lo a tots els preus per igual. La primera de les opcions tindria l’efecte d’augmentar les diferències de preus entre els estudis de diversos àmbits, mentre que la segona opció reduiria el ventall de preus en termes relatius. El govern de la Generalitat pot optar per qualsevol d’aquestes opcions o per qualsevol d’altra que produeixi un efecte global anàleg. En aquest estudi analitzem les dues opcions descrites més amunt. En el primer cas, les hipòtesis anteriors indicarien que el govern podria decidir augmentar de l’ordre del 66,67% cadascun dels tres preus actuals dels graus. En el segon cas, podria optar per incrementar de l’ordre de 14€ el preu de tots els crèdits de grau.
L’aplicació d’aquestes hipòtesis de treball dóna els resultats aproximats següents per al preu d’un curs (60 crèdits) de grau:
- Humanitats, ciències socials i jurídiques: podrien passar dels 910€ del curs actual (2011-12) a una xifra entre 1.500€ i 1.800€ el curs vinent (2012-13).
- Ciències, enginyeries i arquitectura: podrien passar dels 1.288€ del curs actual (2011-12) a una xifra al voltant de 2.100€ el curs vinent (2012-13).
- Ciències de la salut: podrien passar dels 1.423€ del curs actual (2011-12) a una xifra entre 2.300€ i 2.400€ el curs vinent (2012-13).
Dades més detallades es troben a la Taula 5.1.
Taula 5.1
Preus dels graus el curs 2012-13 a Catalunya (projeccions)
Graus |
€ per crèdit |
€ per curs |
||||
2011 |
2012 |
2011 |
2012 |
|||
Hipòtesi 66% |
Hipòtesi 66% |
|||||
Lineal |
Constant |
Lineal |
Constant |
|||
Humanitats,ciències socialsi jurídiques |
15,16 |
25,27 |
29,47 |
910 |
1.516 |
1.768 |
Ciències,enginyeries iarquitectures |
21,46 |
35,77 |
35,77 |
1.288 |
2.146 |
2.146 |
Ciències dela salut |
23,72 |
39,53 |
38,03 |
1.423 |
2.372 |
2.282 |
La font per als preus de l’any 2011 que apareixen en aquesta taula i les que segueixen és Decret 365/2011, de 12 de juliol, pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2011-2012, publicat al DOGC núm. 5920, el 14/7/2011.
Els gràfics 5.2 i 5.3 ofereixen una visualització de la relació d’aquest increments amb l’evolució dels preus a Catalunya a la darrera dècada.
Les fonts per als preus dels anys 2001 a 2011 que apareixen en aquest gràfic i els següents són els decrets de preus de la Generalitat de Catalunya (cfr. Capítol 1).
La conversió a euros constants d’aquest gràfic i els següents està feta emprant l’índex de preus al consum corresponent a Catalunya, publicat per l’INE http://www.ine.es (darrera consulta, maig 2012).
Els preus dels màsters universitaris el curs 2012-13 a Catalunya
En el cas dels màsters universitaris (col·loquialment anomenats màsters oficials), el decret-llei 14/2012 preveu que els preus públics de la matrícula dels estudis de màster universitari han de cobrir entre el 15% i el 25% del cost dels estudis, si es tracta de màsters que habiliten per l’exercici de professions regulades a Espanya. Per a la resta de màsters universitaris, els preus de la matrícula han de cobrir entre el 40% i el 50% del cost dels estudis. De nou, en aquest apartat ens estem referint tan sols als preus de les primeres matrícules. Les matrícules successives es consideren en un apartat posterior.
A les hipòtesis ja explicitades en el càlcul de la projecció dels preus dels estudis de grau per al proper curs, cal afegir, en el cas dels màsters, algunes d’específiques, que es deuen al fet que el decret de preus de la Generalitat de Catalunya, fins ara, no establia quins màsters corresponien a cada nivell de preus. Aquesta decisió es deixava als Consells Socials de les universitats, que l’havien de basar no pas en l’àmbit temàtic o en el cost dels estudis sinó en a) la dedicació docent requerida, b) la intensificació en la recerca i c) la professionalització inherent al màster. Aquests criteris, com es pot observar, no són consistents amb la diferenciació que estableix el decret-llei, la qual cosa fa encara més difícil fer estimacions generals dels increments de preus que es produiran: qualsevol estimació mitjana pot ser poc significativa, ja que és previsible que la variància sigui alta.
És més: el decret de preus vigent de la Generalitat de Catalunya recull dos tipus de preus de màsters (vegeu el Capítol 1 per a més detalls): els ordinaris i els diferenciats. En el cas dels diferenciats, el decret indica explícitament que es tracta de preus que cobreixen el 30% del cost dels estudis.
Així, doncs, dues són les hipòtesis que semblen possibles: que el govern consideri, com s’explica a l’apartat anterior per al cas del grau, que els preus ordinaris actuals dels màsters cobreixen el 15% del seu cost (no ens cansarem de repetir que no existeix una comptabilitat analítica que justifiqui aquest percentatge, i que tot indica que és incorrecte) o bé que consideri que els preus diferenciats actuals dels màsters en cobreixen el 30%, i utilitzi aquesta base per a fer els càlculs dels preus per al curs vinent.
En la primera d’aquestes opcions, els tres nivells de preus ordinaris actualment vigents s’incrementarien un 66% per als màsters conduents a professions regulades, i un 233% per a tota la resta de màsters universitaris. En la segona de les opcions, que anomenem hipòtesi dels preus diferenciats, els tres nivells s’incrementarien entre un 30% i un 62% per als màsters professionals i entre un 233% i un 324% per a tota la resta de màsters universitaris.
Les taules 5.4 i 5.5 ofereixen més detalls.
Taula 5.4
Preus dels màsters que habiliten per a l’exercici de professions regulades el curs 2012-13 a Catalunya (projeccions)
Màsters Professions regulades |
€ per crèdit |
€ per curs |
||||||||
2011 |
2012 |
2011 |
2012 |
|||||||
Preus ordinaris |
Preus diferenciats |
Hipòtesi 66% |
Hipòtesi preus difer. |
Preus ordinaris |
Preus diferenciats |
Hipòtesi 66% |
Hipòtesi preus difer. |
|||
Lineal |
Constant |
Lineal |
Constant |
|||||||
Nivell I |
24,31 |
38 |
40,52 |
42,61 |
31,67 |
1.459 |
2.280 |
2.431 |
2.556 |
1.900 |
Nivell II |
27,45 |
45 |
45,75 |
45,75 |
37,50 |
1.647 |
2.700 |
2.745 |
2.745 |
2.250 |
Nivell III |
31,42 |
57,84 |
52,36 |
49,72 |
48,20 |
1.885 |
3.470 |
3.142 |
2.983 |
2.892 |
Nivell IV |
60,99 |
50,83 |
3.659 |
3.050 |
Taula 5.5
Preus de la resta de màsters universitaris el curs 2012-13 a Catalunya (projeccions)
Altres màsters |
€ per crèdit |
€ per curs |
||||||||
2011 |
2012 |
2011 |
2012 |
|||||||
Preus ordinaris |
Preus diferenciats |
Hipòtesi 66% |
Hipòtesi preus difer. |
Preus ordinaris |
Preus diferenciats |
Hipòtesi 66% |
Hipòtesi preus difer. |
|||
Lineal |
Constant |
Lineal |
Constant |
|||||||
Nivell I |
24,31 |
38 |
56,72 |
60,91 |
63,33 |
1.459 |
2.280 |
3.403 |
3.655 |
3.800 |
Nivell II |
27,45 |
45 |
64,05 |
64,05 |
75,00 |
1.647 |
2.700 |
3.843 |
3.843 |
4.500 |
Nivell III |
31,42 |
57,84 |
73,31 |
68,02 |
96,40 |
1.885 |
3.470 |
4.399 |
4.081 |
5.784 |
Nivell IV |
60,99 |
101,65 |
3.659 |
6.099 |
- A Catalunya, la major part dels màsters universitaris apliquen actualment els preus ordinaris més alts, de nivell III. Per tant, aquest curs 2011-12 el preu de la matrícula de màster ha estat de 1.885€ en la major part de casos.
- Màsters que donen atribucions professionals regulades. Si, coherentment amb la situació actual, es mantenen a nivell III, passarien dels 1.885€ per any del curs actual (2011-12) a una xifra que oscil·laria entre 2.892€ i 3.142€ el curs vinent (2012-13). Això afectaria, essencialment, el màster de formació de professorat de secundària i els màsters de certes enginyeries: industrial, de camins, de telecomunicacions,…. Si, en canvi, s’optés per passar aquests màsters a nivell I, els preus per al curs vinent podrien oscil·lar entre 2.431€ i 2.556€. Considerem poc probable que s’apliqui, en aquest cas, la hipòtesi dels preus diferenciats.
- Màsters universitaris que no habiliten per a l’exercici d’una professió regulada. Es tracta, com hem indicat, de la immensa majoria dels màsters. Depenent del nivell al qual s’assignin, poden arribar a passar dels 1.885€ anuals actuals a xifres que oscil·len entre 3.403€ i 6.099€ (vegeu la taula 5.3 per a més detalls).
Els gràfics 5.6 i 5.7 ofereixen una interpretació visual de l’evolució dels intervals de preus dels màsters universitaris a Catalunya, des de la seva implantació, i les previsions per al curs 2012-13.
Els preus de les matrícules successives el curs 2012-13 a Catalunya
Pel que fa a les matrícules successives, que es produeixen per repetició d’una assignatura per part de l’estudiant, el decret-llei 14/2012 aplica la mateixa metodologia que amb les primeres i estableix el cost que han de pagar els estudiants i les seves famílies en relació al cost total dels estudis que, com ja hem dit i desenvolupem en el Capítol 4, no s’ha establert encara d’una manera fiable.
Pel que fa als graus i als màsters universitaris que habiliten per a l’exercici d’una professió regulada, el text estableix que els estudiants han de pagar entre el 30% i el 40% dels costos en la segona matrícula, entre el 65% i el 75% en la tercera matrícula i entre el 90% i el 100% dels costos a partir de la quarta matrícula.
Un cop fixat el preu de la primera matrícula, el marge per a fixar els preus de les successives existeix, però és petit. Donada la claredat amb què ja fa un temps que el govern de la Generalitat es manifesta a favor d’incrementar tant com sigui possible el preu de les repeticions, podem estimar que el preu de la segona matrícula –enguany un 50% superior a la primera– podria ser un 60% superior a la primera el curs vinent. La tercera matrícula costaria 3 cops més que la primera (com en el curs actual), i la quarta i successives matrícules multiplicarien per 4 el preu de la primera matrícula.
Cal tenir en compte que aquests increments s’aplicaran a uns preus base notablement superiors als actuals.
Pel que fa als màsters universitaris que no habiliten per a l’exercici d’una professió regulada, l’increment serà encara superior. El decret-llei estableix que la segona matrícula hauria de cobrir entre el 65% i el 75% del cost dels estudis. Si acceptem per un moment que la primera matrícula cobrirà el 50% i mantenim la hipòtesi que el govern de la Generalitat adoptarà el valor màxim permès pel decret-llei, les segones i successives matrícules serien un 50% més cares que les primeres.
A Catalunya, l’aplicació del decret-llei podria fer-se sense modificar els preus actuals
Hem argumentat que l’estimació que actualment els preus públics cobreixen el 15% del cost dels estudis és errònia. Creiem que el 20% és una estimació molt més propera a la realitat (vegeu perquè al Capítol 4).
Donat que el decret-llei estableix que els preus dels graus i dels màsters de professions regulades cobreixin entre el 15% i el 25% del cost dels estudis, i la resta de màsters (que són els estudis més minoritaris) entre el 40% i el 50%, es dedueix que a Catalunya l’aplicació del decret-llei podria dur-se a terme sense modificar els preus actuals.
És més, una mínima prudència aconsellaria no alterar els preus a l’alça. Si la nostra estimació és correcta i, com creiem, els preus de les matrícules cobreixen actualment més del 20% del cost de la docència, l’aplicació d’increments similars o fins i tot inferiors als que es recullen als apartats anteriors podrien comportar problemes seriosos per a l’administració educativa ja que, amb tota probabilitat, la liquidació de l’exercici pressupostari (que es produeix anualment, un cop tancat l’exercici econòmic) posaria de manifest que el cobrament als estudiants ha estat excessiu, donant lloc al un dret legítim de reclamació dels imports cobrats en excés.
19 Comments
Fidel Sucre de la Paz · 06/06/2012 at 17:44
Tengo la impresión que el gráfico 2.11 la representación grafica esta confundida, es decir los costos de la tutela están en los del examen y a la inversa, por ejemplo, la tutela académica cuesta 106 euros y el examen de la tesis doctoral 140 euros en Madrid, pero la representación gráfica dice lo contrario, y así en el resto de las comunidades, al menos en lo que se refiere a los costos de doctorado. Por favor revisar estos datos.
Observatori del Sistema Universitari · 06/06/2012 at 17:51
Hola Fidel, gracias por la información. Revisaremos este dato para corregir cualquier error, si encuentras algún otro no dudes en informarnos también.
Observatori del Sistema Universitari · 07/06/2012 at 12:34
Hola Fidel. La representación gráfica está bien.
El gráfico 2.11 reproduce fielmente los datos de la Estadística de precios públicos universitarios que publica anualmente el ministerio competente en materia de universidades. Consultado el DECRETO 95/2011 de la Comunidad de Madrid, por si había algún error en los datos suministrados por el Ministerio, se confirma la corrección de los datos, ya que el Anexo V, apartado 4, en sus puntos 6 y 8 establece:
4.6. Examen para tesis doctoral: 140,34 euros
4.8. Tutela académica por la elaboración de la tesis doctoral: 106,23 euros, aplicable exclusivamente a títulos no regulados por el Real Decreto 99/2011, de 28 de enero de 2011.
Sin embargo, a pesar de que la Estadística de precios públicos universitarios no da el precio de la tutela académica para los títulos regulados por el Real Decreto 99/2011, éste se establecen en 300 € en el artículo décimo sexto.
Marc · 07/06/2012 at 11:56
Hola,
el gràfic 3.6, és un png i a l’orbir-lo no es llegeixen les lletres, ja que no té fons blanc. Si li poseu fons o el transformeu a jpg es podrà llegir millor!
Observatori del Sistema Universitari · 07/06/2012 at 12:37
Hola Marc, gràcies per notificar-nos-ho. Ja està corregit.
JMª Jové · 13/06/2012 at 13:39
Potser seria interessant tornar a les notes de tall per reduir el nombre dels estudiants en cada centre, ara amb un 5 pelat inclòs si tenen un suspens es pot cursar una carrera universitària… y així tenim alumnes que es fan eterns… clar tenen que treballar per poder pagar-se els estudis al no tenir beques….. i tampoc les tindrán si no aprofiten més les facilitats que ja tenen.
¿Cuanto paga el estudiante? | Observatorio del Sistema Universitario · 06/06/2012 at 08:35
[…] Por el momento, la versión completa sólo está disponible en catalán. […]
Los universitarios ya pagan un 20% de los estudios, según un informe | Artis Manus · 06/06/2012 at 12:15
[…] universitarios españoles ya pagan el 20% del coste de sus estudios, según un informe elaborado por el Observatorio del Sistema Universitario (OSU), formado por profesores y expertos del mundo universitario. Las cifras recogidas en el […]
Los universitarios ya pagan un 20% de los estudios, según un informe | cursovt · 06/06/2012 at 12:17
[…] universitarios españoles ya pagan el 20% del coste de sus estudios, según un informe elaborado por el Observatorio del Sistema Universitario (OSU), formado por profesores y expertos del mundo universitario. Las cifras recogidas en el […]
Los universitarios ya pagan un 20% de los estudios, según un informe « sobrelaeducacion.com · 06/06/2012 at 14:07
[…] Pais Los universitarios españoles ya pagan el 20% del coste de sus estudios, según un informe elaborado por el Observatorio del Sistema Universitario (OSU), formado por profesores y expertos del mundo universitario. Las cifras recogidas en el […]
UpiC » Blog Archive » Una dada val més que mil imatges (juny 2012) · 06/06/2012 at 14:12
[…] QUANT PAGA L’ESTUDIANT? Preus i taxes de matrícula universitària a Catalunya, a Espanya i al món. Informe de […]
Dossier de premsa de l’informe “Quant paga l’estudiant?” | Observatori del Sistema Universitari · 06/06/2012 at 17:00
[…] Conculta l'informe "Quant paga l'estudiant?": online i en PDF […]
Los universitarios ya pagan un 20% de los estudios, según un informe | Rajoy presidente ? · 06/06/2012 at 17:51
[…] universitarios españoles ya pagan el 20% del coste de sus estudios, según un informe elaborado por el Observatorio del Sistema Universitario (OSU), formado por profesores y expertos del mundo universitario. Las cifras recogidas en el […]
Los universitarios ya pagan el 15% de la matrícula - eLiceo.com · 08/06/2012 at 10:25
[…] Observatorio del Sistema Universitario (OSU) ha presentado este jueves el informe ¿Cuánto paga el estudiante? en el que se contradicen los cálculos sobre el copago universitario presentados por el Ministerio […]
Wert y las comunidades debaten hoy sobre las tasas universitarias | cursovt · 13/06/2012 at 11:47
[…] informe presentado la semana pasada pone en duda las estimaciones del Gobierno. Un estudio del Observatorio del Sistema Universitario (OSU, formado por profesores, alumnos y expertos), cuestiona la cifra referente al 15% de copago de […]
Wert debate con las comunidades autónomas el incremento de las tasas universitarias - eLiceo.com · 13/06/2012 at 19:38
[…] el contrario, un estudio del Observatorio del Sistema Universitario (OSU) elaborado por profesores, alumnos y expertos ha […]
Rèplica a “Universitat, renda i progressivitat” | Cercle Gerrymandering · 09/07/2012 at 12:15
[…] que el nostre recent informe “Quant paga l’estudiant?“ estava destinat a mesurar l’aportació dels estudiants universitaris als costos dels seus […]
Preus 2012-2013 (dades actualitzades) – Quant Paga l’Estudiant? | upf ap9 · 10/10/2012 at 23:10
[…] Font: Observatori Universitari – Quant paga l’Estudiant […]
UpiC » Blog Archive » El cost dels estudis a les universitats públiques catalanes · 30/10/2012 at 09:15
[…] si tot fos tan simple, el decret-llei no reconeixeria que cal una comptabilitat analítica! De fet, un estudi (molt més argumentat) de l’Observatori del Sistema Universitari estimava en un 20% la part del cost de l’ensenyament coberta per les matrícules. Tornant a les […]
Comments are closed.