Àmbit temàtic i objectius

Des de l’any 2000 s’han formulat, per part d’institucions i persones diverses,  nombroses propostes de modificació del sistema de govern de les universitats públiques espanyoles o, específicament, de les catalanes.

Es tracta d’una qüestió de màxima importància en la política universitària, perquè el tipus de govern universitari determina, en els límits del marc normatiu, els objectius de la institució^[1].

Les propostes s’han publicat en una gran varietat de formats i sovint la presentació ha donat lloc a articles de premsa que les han defensades i a d’altres que les han discutides o refutades. Llur nombre fa difícil tenir-ne una visió de conjunt i identificar-ne les coincidències i les diferències.

Aquest estudi s’ha plantejat amb els objectius de:

• Recopilar i posar a l’abast de les persones interessades la documentació que s’ha considerat rellevant.
• Facilitar la consulta d’aquesta documentació.
• Proporcionar elements per analitzar els diagnòstics, les propostes i els arguments adduïts per justificar-les.

Volem fer ressaltar que en tot l’estudi ens referim al sistema de govern (essencialment, a la configuració i les atribucions dels òrgans facultats per prendre decisions) de les universitats públiques (de cada universitat o del sistema que constitueixen) i no a la governança, tot i que aquest és un terme molt emprat en la documentació seleccionada.

Els motius per no fer ús del terme esmentat són múltiples. D’una banda, es tracta d’un terme polisèmic^[2],elusiu^[3] i polèmic^[4], al qual hom atribueix sovint connotacions ideològiques^[5]. De tota manera, encara que no hi hagi una definició generalment acceptada de governança, no hi ha dubte que és un concepte que inclou i és més ampli que el de govern o sistema de govern^[6].

Som conscients que hi ha aspectes de la política universitària que tenen una relació especialment important amb el sistema de govern (en particular, la vinculació funcionarial o laboral del personal de la universitat amb la institució). Tanmateix, hem procurat no entrar-hi si no ho hem considerat estrictament indispensable ja que, altrament, l’abast de l’estudi el faria inviable.

La resta del document té l’estructura que s’indica a continuació. A la secció 2 es descriu el mètode aplicat en la selecció de documents i en l’elaboració de les corresponents fitxes descriptives que, si escau, en resumeixen el que s’ha considerat més rellevant de llur contingut. La secció 3 enumera i situa en llurs contextos els documents seleccionats i inclou els enllaços per accedir-hi. La secció 4 descriu les característiques principals dels canvis legislatius que han tingut lloc, relatius al tema que ens ocupa, al llarg del temps objecte d’aquest estudi. La secció 5 conté elements per a l’anàlisi i comparació de les propostes i la secció 6 unes conclusions breus. En aquesta adreça s’hi troben les fitxes-resum que s’han elaborat per a una bona part dels documents seleccionats, així com l’accés a tots els documents originals.