Anàlisi dels canvis legislatius
La Ley Orgánica de Reforma Universitaria, LRU1983, és la llei universitària aprovada en el marc del procés constituent espanyol, i va ser vigent durant 18 anys. Introdueix els consells socials a les universitats públiques espanyoles, i els dota de les competències que actualment encara tenen. Així mateix, estableix un sistema d’òrgans col·legiats (Claustre Universitari i Junta de Govern) i unipersonals (directors, degans, rector) electius per la comunitat universitària. Al Claustre Universitari se li assigna, entre d’altres, la competència d’aprovar les línies generals d’actuació de la universitat.
La Ley Orgánica de Universidades, LOU2001, reforma alguns aspectes del sistema de govern de les universitats creat per la LRU1983. El més conegut és potser el fet que l’elecció del rector deixa de ser competència del Claustre Universitari i passa a fer-se per sufragi universal ponderat. Però un altre canvi substancial de la llei és que regula la composició del Consell de Govern (que fins aleshores les universitats eren lliures de fixar, d’acord amb la LRU1983), donant als rectors la possibilitat de nomenar-ne una part important dels membres, i introduint per primer cop la participació de tres membres del Consell Social. A més, aquesta llei transfereix al Consell de Govern les funcions de govern del Claustre Universitari[7], que passa a ser un òrgan estrictament consultiu.
La Llei d’Universitats de Catalunya, LUC2003, fixa la composició dels consells socials de les universitats públiques catalanes, tot mantenint-ne les proporcions preexistents de membres externs i interns a la universitat.
Finalment, la Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica de Universidades, LOM2007, retrotrau algunes de les decisions de la LOU2001 i deixa més llibertat a les universitats per decidir alguns elements de la seva forma de govern. Concretament, dóna a les universitats l’opció de triar entre una elecció de rector pel Claustre Universitari o per sufragi universal ponderat, redueix la presència de membres nomenats pel rector en el si del Consell de Govern, i deixa llibertat sobre la participació o no de membres del Consell Social en el Consell de Govern. Tanmateix, no retorna al Claustre Universitari les competències perdudes.
