Abast d’aquest estudi
El reial decret-llei 14/2012 “de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo”, aprovat pel govern espanyol l’any 2012, va establir que:
“los precios públicos y derechos los fijará la Comunidad Autónoma, dentro de los límites que establezca la Conferencia General de Política Universitaria, que estarán relacionados con los costes de prestación del servicio, en los siguientes términos:
1.º Enseñanzas de Grado: los precios públicos cubrirán entre el 15 por 100 y el 25 por 100 de los costes en primera matrícula; entre el 30 por 100 y el 40 por 100 de los costes en segunda matrícula; entre el 65 por 100 y el 75 por 100 de los costes en la tercera matrícula; y entre el 90 por 100 y el 100 por 100 de los costes a partir de la cuarta matrícula.
2.º Enseñanzas de Máster que habiliten para el ejercicio de actividades profesionales reguladas en España: los precios públicos cubrirán entre el 15 por 100 y el 25 por 100 de los costes en primera matrícula; entre el 30 por 100 y el 40 por 100 de los costes en segunda matrícula; entre el 65 por 100 y el 75 por 100 de los costes en la tercera matrícula; y entre el 90 por 100 y el 100 por 100 de los costes a partir de la cuarta matrícula.
3.º Enseñanzas de Máster no comprendidas en el número anterior: los precios públicos cubrirán entre el 40 por 100 y el 50 por 100 de los costes en primera matrícula; y entre el 65 por 100 y el 75 por 100 de los costes a partir de la segunda matrícula”
L’objectiu, segons s’indicava al decret és “mejorar la efciencia de las Administraciones Públicas en el uso de los recursos públicos, con objeto de contribuir a la consecución del inexcusable objetivo de estabilidad presupuestaria”.
En aquest estudi es posen de manifest els problemes tècnics generats amb aquesta decisió del govern espanyol, donada la dificultat del càlcul del cost real dels ensenyaments universitaris del nostre país. A la vegada, es mostra com l’augment dels preus de matrícula i de les taxes que ha posat en marxa aquest decret-llei ha comportat un canvi substancial del model de finançament universitari que ja està tenint importants efectes acadèmics, socials i econòmics[1].
A la majoria de països de la OCDE l’ensenyament primari i secundari es considera un bé públic i, en conseqüència, el seu finançament prové majoritàriament de recursos públics. Segons l’últim informe de l’OCDE, Education at a glance 2014, que recull dades de 2011, el percentatge mitjà de despesa en ensenyament primari i secundari finançat amb fons públics era del 92% al conjunt de països de l’OCDE [OCDE (2014), p. 236]. En canvi, en l’ensenyament universitari la situació és menys homogènia. El percentatge de despesa en ensenyament terciari assumit pels individus o famílies, les empreses i altres institucions privades, oscil·la entre menys del 5% de la despesa total a països com Àustria, Bèlgica o Noruega, passant pel 8-10% a la República Txeca i França, fins a més del 40% a Canadà, Estats Units o la Gran Bretanya [OCDE (2014), pp. 240 i 245]. De fet, el paper que ha de tenir el sector públic en el finançament de la despesa universitària és un tema de debat polític a molts països de l’OCDE. La preocupació principal és si l’increment del finançament privat limita la igualtat d’oportunitats en l’accés a la universitat, quan cada cop hi ha més estudis on es mostra que una variació en l’accés a l’ensenyament té un impacte molt determinant en l’augment o la reducció de la desigualtat social [Goldin i Katz (2008), Goldin i Margo (1992), Card i Lemieux (2001), Acemoglu i Autor (2011)]. El reial decret-llei 14/2012 representa l’apropament del sistema universitari espanyol a aquells on els estudiants financen un percentatge més alt de la docència i, per tant, als que tenen uns efectes potencialment més negatius sobre l’equitat.
L’aplicació del reial decret-llei 14/2012 comporta, a més, certs problemes tècnics, sovint obviats en el debat polític. El motiu és que a la immensa majoria d’universitats catalanes i espanyoles no s’ha establert encara un sistema de comptabilitat analítica i, per tant, no coneixem quin és el cost efectiu de la docència universitària. A la universitat es desenvolupen dues tasques principals: docència i investigació, i el més habitual és que el professorat universitari desenvolupi totes dues tasques indistintament dins la seva jornada laboral. En última instancia és difícil determinar quina part de la jornada es dedica a la docència i quina a la investigació, i normalment cal recórrer a indicadors “externs”, com ara el nombre d’hores de classes presencials o el nombre de publicacions científiques (que són només una aproximació al nombre d’hores efectivament dedicades a la docència i el nombre d’hores dedicades a la recerca). Per tant, encara que existís un sistema establert de comptabilitat analítica aquesta hauria necessàriament d’estar basada en convencions comptables per assignar la despesa a una funció o a l’altra. Un dels objectius d’aquest informe és també oferir una nova estimació del percentatge del cost total de la docència que assumeixen els estudiants de les universitats públiques catalanes via taxes i preus públics de les matrícules.
L’anàlisi considera el període 1996-2014 i permet, per tant, constatar l’impacte del decret 14/2012 aprovat l’any 2012. A més de l’evolució temporal, l’informe situa el cas català en el context internacional de la resta de països de l’OCDE.
- [1] Els preus públics de matriculació inclouen el preu dels crèdits universitaris, mentre que les taxes estan associades a les gestions diverses que fan els estudiants. Nosaltres en aquest estudi hem inclòs en els càlculs tant els preus públics com les taxes perquè hem tingut en compte el punt de vista del que efectivament paga l’estudiant.↵
4 Comments
Les taxes universitàries van augmentar un 47% entre 2009 i 2012, segons l’Observatori del Sistema Universitari | Orla Diari · 29/01/2015 at 15:33
[…] El treball, titulat El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014, s’ha realitzat a partir de la informació continguda en les liquidacions pressupostàries de les universitats i analitza l’evolució del finançament de les universitats públiques catalanes amb una atenció especial a l’ evolució de taxes i preus públics de les matrícules i de les transferències públiques. Es pot consultar l’informe complet AQUÍ. […]
La proporció de joves universitaris baixa per primer cop en dècades mentre assumeixen més costos · 30/01/2015 at 10:12
[…] un fet inèdit, com a mínim, des del 1970. És una de les conclusions de l’informe El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014 elaborat per professors de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB membres de […]
UpiC » Blog Archive » Una dada val més que mil imatges (febrer 2015) · 06/02/2015 at 13:12
[…] dijous 29 de gener l’Observatori del Sistema Universitari va presentar l’informe El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014. L’informe analitza l’evolució del finançament de les universitats públiques catalanes […]
Quin impacte ha tingut l’augment de les matrícules universitàries? | AlterBeques · 11/02/2015 at 15:35
[…] Arcas O. et al. (2015) El finançamentde les universitats públiques aCatalunya,1996-2014 […]
Comments are closed.