Metodologia

Presentem l’evolució dels ingressos i despeses de les set universitats públiques catalanes entre 1996 i 2014: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida i Universitat Rovira i Virgili. Per als anys 1996-2012 les dades provenen de les liquidacions pressupostàries de cada universitat, que informen sobre els ingressos provinents de les matrícules i taxes que paguen els estudiants, les transferències de les administracions públiques, i altres ingressos de què disposen les universitats^[2]. Per a l’any 2013 encara no disposem de dades de liquidació definitiva, excepte en el cas de la UPC i la URV. Així doncs, per 2013 i 2014 es presenten xifres provisionals que s’han estimat a partir dels pressupostos de cada universitat i del nombre d’estudiants matriculats. Per estimar els ingressos de cada universitat per matrícules i taxes en aquests dos anys s’ha suposat que l’import d’aquests pagaments per estudiant romania constant, al mateix nivell que l’any 2012. Aquest és un criteri conservador. De fet la informació de què disposem per a la UPC i la URV indica que l’import mitjà de les matrícules i taxes efectivament pagades pels i les estudiants ha augmentat lleugerament entre l’any 2012 i el 2013, però hem preferit subestimar l’efecte de la pujada de preus dels anys 2013 i 2014. Els ingressos provinents de les transferències de les administracions públiques s’han obtingut directament del pressupost de cada universitat. Les despeses totals de les universitats s’han estimat a partir de la despesa en personal pressupostada.

La informació sobre els pressupostos de les universitats es troba disponible a la pàgina web de cada universitat. La informació sobre les liquidacions pressupostàries entre 1996 i 2011 s’ha obtingut a partir dels informes de la Sindicatura de Comptes de Catalunya publicats entre els anys 1998 i 2013 (“Agregat de les universitats públiques de Catalunya”). Finalment, les liquidacions de l’any 2012 han estat proporcionades a aquest Observatori per la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya, i les liquidacions pressupostàries de la UPC i la URV de l’any 2013 ja es troben disponibles a les seves pàgines web.

Un cop hem calculat els ingressos per matrícules i taxes pagades de cada universitat, hem calculat quina és la proporció del cost de la docència que assumeixen els estudiants. Per fer-ho, hem hagut d’estimar prèviament quin és el cost de la docència universitària. Les universitats duen a terme dues tasques fonamentals: recerca i docència. La dificultat principal a l’hora de calcular quin és el cost de l’activitat docent (que és el servei que reben els estudiants), i quin el de la recerca i transferència que duen a terme les universitats (que cal separar del cost del servei que reben els estudiants), és la inexistència d’una comptabilitat analítica oficial a les universitats catalanes i espanyoles.

En aquestes circumstàncies, per poder estimar quin percentatge del cost de la docència cobreixen les matrícules hem hagut d’introduir supòsits sobre el percentatge de la despesa total del sistema universitari que correspon a tasques docents^[3]. Un criteri possible és el percentatge que les activitats docents representen sobre el total d’hores de treball del professorat dedicades a recerca i docència. A partir de la base de dades Winddat (la base de dades de l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), hem estimat que el conjunt del professorat de les universitats catalanes dedica a docència entre un 48 o un 50% de la seva jornada laboral. Per arribar a aquesta estimació hem suposat que cada hora lectiva requereix de mitjana 3,5 hores de preparació, correcció i atenció als estudiants, d’acord amb el factor aplicat al Pla de Dedicació Acadèmica de la Universitat de Barcelona. Seguint els criteris d’aquest PDA, també hem considerat que el professorat associat no fa activitats de recerca i dedica la totalitat de la seva jornada de treball universitària a la docència^[4]. Així mateix, hem suposat que correspon a despesa docent el 50% de les hores de treball del professorat permanent dedicades a gestió. En el cas de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, per exemple, aquestes hores suposen el 18% del total de la dedicació del professorat. Aplicar aquest mateix percentatge a totes les universitats catalanes suposa elevar el cost total de la docència a un 59% de la despesa total del sistema universitari^[5]. Per tal de reflectir les diverses situacions del nostre sistema universitari, mostrem els càlculs suposant que el cost total de la docència es troba entre un 49% i un 69% dels costos totals universitaris, és a dir, en un interval 10 punts percentuals per sobre i per sota de l’estimació del cost de la docència en el conjunt del sistema^[6]. Aquesta xifra (59% amb la forquilla 49-69%) és consistent amb la recomanació recent de la Intervenció General de l’Estat, la qual estima el cost de la docència en un 64% de les despeses totals.