Evolució global del finançament públic i dels ingressos per matrícules i taxes

El Gràfic 1 mostra l’evolució dels ingressos de les universitats catalanes entre 1996 i 2014. Es pot observar que la recaptació per matrícules i taxes ha suposat entre un 12% i un 26% dels ingressos totals de les universitats. La resta ha provingut majoritàriament de les transferències corrents i de capital, dins les quals les transferències de les administracions públiques han representat més del 90% durant tot el període. Altres ingressos propis, i els obtinguts per alienacions patrimonials o mitjançant actius i passius financers, s’han mogut al voltant del 14-15% (tret de l’any 2004 degut a un moviment excepcional de passius financers).

El pes de les matrícules i taxes sobre els ingressos totals ha experimentat un cicle molt marcat, amb un mínim l’any 2009 (quan representaven un 12,4% dels ingressos totals) i un màxim el 2014 (quan estimem que han representat un 26%). L’ascens dels darrers anys s’ha concentrat en els exercicis 2011 i 2012. De 2010 a 2011 els preus pagats pels i les estudiants van passar d’un 14% a un 17% del total d’ingressos de les universitats. De 2011 a 2012 el salt fou d’un 17% a un 25,6%. Segons la nostra estimació provisional, com ja hem indicat, l’any 2014 poden haver arribat fins a un 26%.

Tal com s’explica a l’apartat anterior, les xifres dels exercicis 2013 i 2014 són encara provisionals. Les dades de liquidació definitiva publicades per la UPC i la URV mostren que, efectivament, el pes dels preus de matrícula i les taxes va seguir creixent el 2013 però a un ritme inferior. A la UPC va passar del 9,3% al 17,2% entre 2010 i 2012, i al 19,5% el 2013. D’acord amb les nostres estimacions, el 2014 podria arribar al 20-21%. En el cas de la URV va passar del 10,3% al 20,6% entre 2010 i 2012, i al 22,4% el 2013.

D’altra banda els ingressos per transferències, que provenen majoritàriament de les administracions públiques, han experimentat un moviment invers: de cobrir un màxim del 77,8% dels ingressos del sistema universitari català el 2009 van caure al 66,9% el 2012. Tot indica que el 2014 la proporció ha estat encara més petita.

Gràfic 1

Font: elaboració pròpia, vegeu l’apartat “Metodologia”. Nota: L’any 2004 va tenir lloc un fort increment de la despesa total com a conseqüència d’un moviment extraordinari de passius financers per amortitzar deute. Per tal de tenir una visió més realista del pes que representaven les transferències i les matrícules i taxes, i del percentatge del cost de la docència que efectivament assumien les estudiants, aquest moviment extraordinari s’ha eliminat dels càlculs.

A la darrera fase d’aquest cicle, la reducció de les transferències rebudes per les universitats i l’increment dels ingressos per matrícules i taxes pagades pels estudiants ha coincidit amb una caiguda sostinguda de la despesa total del sistema universitari públic català. El Gràfic 2 en mostra l’evolució, expressant les transferències públiques totals (corrents i de capital, provinents de l’administració central i de la Generalitat de Catalunya) i les matrícules i taxes pagades pels estudiants entre 1996 i 2012 a preus constants per estudiant equivalent^[7].

Com es pot apreciar, la despesa total de les universitats públiques catalanes va experimentar un creixement sostingut des de l’any 1996 fins al 2009. Però amb l’esclat de la crisi financera el 2008, i les fortes retallades dels pressupostos públics que els governs van dur a terme immediatament, la despesa universitària va patir una ràpida caiguda del 21% entre el 2009 i 2012. Això va situar la despesa, aquest darrer any, a nivells similars als de 2005/06 en termes reals, un retrocés equivalent a set anys. Aquesta retallada soferta pel sistema universitari català és el resultat combinat de la forta reducció dels ingressos per transferències públiques, que han caigut un 45% entre 2009 i 2012, situant-se a nivells similars als de 2003 (un retrocés equivalent a nou anys), i la forta pujada d’un 47% dels preus pagats pels estudiants en concepte de matrícules i taxes entre 2009 i 2012.

Gràfic 2

Font: elaboració pròpia, vegeu l’apartat “Metodologia”. Nota: per l’any 2004 s’ha aplicat la mateixa correcció que al Gràfic 1.

Com a resultat d’aquests canvis, la part del cost de la docència assumida pels estudiants ha variat substancialment al llarg del període. El Gràfic 3 mostra la proporció que suposa la part del cost de la docència pagada pels estudiants a les universitats públiques catalanes. Tal com s’explica a l’apartat anterior, el cost de la docència universitària s’ha estimat a partir del percentatge d’hores que, segons la base de dades Winddat, el professorat de les universitats catalanes dedica a aquesta activitat. Hem estimat que aquest cost representa un 59% de la despesa total de les universitats públiques catalanes, tot i que hem considerat convenient oferir una forquilla més amplia (més/menys 10 punts), atesa la manca d’informació precisa sobre el cost de la docència al sistema universitari català degut a la absència de comptabilitat analítica. Per això, el Gràfic 3 també mostra els resultats suposant que el cost total de la docència fos un 49% (línia superior del gràfic) o un 69% (línia inferior del gràfic) de la despesa total universitària.

Gràfic 3

Font: elaboració pròpia, vegeu l’apartat “Metodologia”. Nota: per l’any 2004 s’ha aplicat la mateixa correcció que al Gràfic 1.

Prenent com a referència el supòsit mitjà del 59%, les matrícules i taxes pagades pels estudiants haurien cobert de mitjana un 28% del cost de la docència entre 1996 i 2014 (o entre un 24 i un 34%, depenent del supòsit que s’apliqui sobre el cost de la docència). Aquest percentatge també ha experimentat un cicle molt marcat. Primer va disminuir de forma gradual, passant d’un 29,4% del cost total de la docència el 1996 a un mínim del 21,6% el 2008. A partir d’aleshores dit percentatge va tornar a pujar novament fins arribar al 28,4% el 2011, i al 41,6% el 2012 (o entre un 36 i un 50% en els supòsits mínim i màxim de la forquilla). Les xifres encara provisionals de què disposem per al conjunt d’universitats públiques catalanes indiquen que els preus i les taxes que paguen els estudiants podrien haver arribat a cobrir el 43% del cost de la docència l’any 2014 (o entre un 37 i un 52% d’acord amb la forquilla). De fet, les xifres de liquidacions disponibles per a 2013, referides a la UPC i la URV, apuntarien a un ritme d’ascens més intens encara, ja que entre el 2012 i el 2013 es va passar del 26,5% al 31,5% a la UPC, i del 31,9% al 33,9% a la URV^[8]. Recordem que segons el reial decret-llei 14/2012 s’hauria d’estar pagant només entre un 15 i un 25%, atès que la proporció de segones o terceres matrícules només podria justificar en tot cas un lleuger increment sobre dit marge.