El finançament universitari als països de l’OCDE

La despesa universitària

L’informe Education at a Glance de l’OCDE de 2014 ofereix dades del finançament i la despesa en ensenyament universitari als països membres, la qual cosa ens permet situar l’estat actual del sistema universitari català en perspectiva internacional. El Gràfic 4 mostra la despesa universitària per estudiant a Catalunya el 2011 (el darrer any per al qual aquest informe dóna dades) comparada amb la resta de països de l’OCDE. A les universitats públiques catalanes la despesa en universitats per estudiant era de 15.492 dòlars equivalents a paritat de poder adquisitiu (PPA), per damunt de la mitjana espanyola i de la dels 21 països de l’OCDE que apareixen a la mostra, però també clarament per sota de la majoria de països d’Europa occidental i Amèrica del nord.

Gràfic 4

Font: OECD (2014), taula B1.1.

Al seu torn el Gràfic 5 mostra la relació entre la despesa per estudiant i el PIB per càpita, tots dos mesurats en dòlars equivalents a PPA. La despesa mitjana per estudiant era equivalent al 43% de la renda per càpita als 21 països de l’OCDE dels quals l’informe Education at glance dóna informació. A Catalunya, la despesa per estudiant només hauria representat un 40% de la renda per càpita d’aquell any (38.678 dòlars a PPA), una xifra lleugerament per sota de la mitjana dels 21 països de la mostra.

Gràfic 5

Font: OECD (2014), taules B1.1 i X2.1.

Pel que fa al percentatge del PIB destinat a despesa universitària, també es pot observar que la mitjana dels països de l’OCDE està per sobre del nivell espanyol i, especialment, del català. En aquest sentit, al Gràfic 6 s’hi pot veure la despesa en ensenyament universitari (que inclou les institucions universitàries públiques i les privades dependents del govern) expressada en percentatge del PIB^[10]. Com es pot comprovar, l’any 2011 aquesta despesa suposava un 1,27% del PIB a la mitjana de l’OCDE. En el cas d’Espanya representava un 1% del PIB. Pel que fa a Catalunya, aquest percentatge (que inclou les universitats públiques més la UOC) era només del 0,8% del PIB.

Gràfic 6

Font: OECD statistics. Nota: les dades fan referència a les institucions d’ensenyament universitari (ensenyament terciari, tipus A en la classificació de l’OCDE) de titularitat pública, i privades dependents del govern, excepte en els casos de Dinamarca i els Estats Units, on no hi ha dades desagregades i aquestes fan referència al total de la ensenyament terciari (tipus A i B).

Proporció d’estudiants universitaris

Probablement el contrast entre un percentatge de despesa universitària sobre PIB més baix i una despesa per estudiant en dòlars equivalents comparable a la mitjana de la OCDE s’explica perquè la ràtio entre el nombre d’estudiants universitaris i la població és més petita a Catalunya i a Espanya que a la mitjana de l’OCDE. Per comprovar-ho, els gràfics 7 i 8 mostren per l’any 2011 la proporció d’estudiants a les universitats públiques i privades dependents del govern, en proporció a la població entre 20 i 29 anys d’edat, i respecte la població total.

Gràfic 7

Font: OECD statistics. En el cas de Catalunya les dades sobre el nombre d’estudiants provenen de Winddat i les xifres de població de l’Idescat. Nota: les dades fan referència a les institucions universitàries de titularitat pública o privades dependents del govern.

Gràfic 8

Font: OECD statistics. En el cas de Catalunya les dades sobre el nombre d’estudiants provenen de Winddat i les xifres de població de l’Idescat. Nota: les dades fan referència a les institucions universitàries de titularitat pública o privades dependents del govern.

Segons dades de l’OCDE, l’any 2011 hi havia a Espanya 1.347.242 estudiants universitaris, el 2,9% de la població total. A Catalunya, segons dades de Winddat, el curs 2011-12 hi havia 201.179 estudiants a totes les universitats públiques i la UOC, és a dir el 2,7% de la població total. Els gràfics 7 i 8 mostren que tant en nombre d’estudiants en relació amb la població entre 20 i 29 anys, com en relació amb la població total, Catalunya i Espanya estan lluny dels països escandinaus, Holanda, Nova Zelanda o Austràlia, i també lleugerament per sota la mitjana de l’OCDE^[11]. Així doncs, les dades de l’OCDE desmenteixen que es pugui parlar al nostre país d’un malbaratament de recursos degut a l’excés d’estudiants que accedeixen a l’ensenyament universitari (és a dir, que hi hagi un problema de “sobre-educació”). El veritable problema de Catalunya i Espanya és el preocupant nombre de joves que ni estudien ni aconsegueixen trobar un lloc de treball. Per canviar el model productiu davant l’atzucac d’una economia basada en la construcció i el turisme més aviat caldria un esforç inversor més gran en el sistema universitari per acostar-nos a les proporcions d’estudiants universitaris dels països situats a l’esquerra en els gràfics 7 i 8.