Qui estudia a la universitat?

3. Evolució de la taxa d’accés a la universitat

La Figura 6 permet comparar els fluxos d’accés a l’inici i al final del període de 15 anys objecte d’aquest estudi.

En una lectura evolutiva (vegeu la Figura 7), es poden distingir tres períodes.

Període 2002-2011: creixement

S’observa que entre el 2002 i el 2011 augmenta la taxa global d’accés a la universitat pública a Catalunya (línia puntejada) la qual resulta d’un increment de la taxa per a dos dels tres grups socials contemplats. El creixement s’accelera entre el 2008 i el 2011, període en el qual tots els grups socials incrementen el seu accés a la universitat pública. Així, malgrat que el volum total d’estudiants de primer curs el 2011 és inferior en termes absoluts degut a la davallada demogràfica, la taxa d’accés a la universitat es va veure clarament incrementada. Resultats semblants s’observen a les dades de l’OCDE[1], i a les del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MCIU), les quals mostren un increment de la taxa neta d’escolarització universitària[2] per a la població de 18 a 24 anys a partir del 2008 i fins el 2014.

Període 2011-14: alentiment

La Figura 7 mostra que del 2011 al 2014 es produeix un fort alentiment de la taxa d’accés global a les universitats públiques a Catalunya. Això coincideix amb el període d’increment dels preus universitaris. Atenent als diferents grups socials, veiem que la taxa s’estanca a causa, sobretot, a l’evolució del col·lectiu de filles i fills de persones amb estudis universitaris i també al grup que té progenitors amb estudis secundaris postobligatoris, mentre que s’incrementa lleugerament per als fills i filles de famílies amb estudis obligatoris.

Període 2014-17: davallada

En el darrer període estudiat (2014-2017) es percep un canvi de tendència que mostra un decreixement de la taxa d’accés per al conjunt de l’estudiantat. En termes comparatius, s’observa com, segons dades de la OCDE i el MCIU, a partir del 2014 es produeix una desacceleració important del creixement de matrícula i de les taxes d’accés, que arriba a donar lloc a un cert estancament. A Catalunya, la disminució de la taxa d’accés a universitats públiques es dona en tots els grups socials però amb incidència superior entre el jovent amb progenitors amb estudis secundaris postobligatoris i, especialment, les filles i els fills amb progenitors universitaris.

---

[1] Tot i que l’OCDE utilitza un càlcul diferent i centrat en l’alumnat que accedeix de 18 anys, deixant fora els perfils d’estudiants no tradicionals.

[2] Proporció entre el nombre d’alumnes d’una edat concreta en un nivell educatiu, en aquest cas el nivell universitari, qualsevol curs, en relació amb la població total d’aquesta edat.