5. Conclusions

L’aproximació que en aquest informe es fa a la qüestió de l’equitat en l’accés a la universitat posa de manifest la persistència de la desigualtat en l’accés als estudis universitaris al llarg de tot el període analitzat. Malgrat les oscil·lacions constatades, les distàncies entre grups socials són francament molt grans. Si bé és cert que no tota aquesta desigualtat és atribuïble a la institució universitària, perquè una bona part és herència de la selecció que es produeix al llarg de tot el sistema educatiu, també és cert que la qüestió és prou important com perquè formi part de l’agenda de la presa de decisions sobre les polítiques que afecten el sistema universitari.

Tal i com s’ha anat assenyalant, els canvis que hi ha hagut en el context i en la institució durant els darrers 15 anys han estat molts i molt importants. Gairebé es podria descriure el procés com el d’una universitat pública sotmesa a proves d’estrès successives. Com hem vist, per exemple, ha experimentat una reforma que li ha deixat maneres d’organitzar la docència molt rígides, precisament en un moment de crisi quan ha tingut més afluència d’estudiants, i alguns d’aquests amb més necessitat de compaginar responsabilitats laborals o familiars amb els estudis. Ha viscut la potenciació de vies d’accés no tradicionals que li han aportat estudiants més grans i amb noves necessitats acadèmiques i organitzatives. Ha hagut d’afrontar una crisi financera dels serveis públics que ha acabat amb una més gran repercussió del finançament sobre l’estudiantat i les seves famílies, canviant el concepte del servei i la seva posició respecte dels títols oferts per centres privats. S’ha trobat amb un context de davallada demogràfica, havent de competir amb d’altres universitats, potser per primera vegada, per a la captació d’estudiants. Ha vist com l’oferta de títols havia de limitar-se en els últims anys, al mateix temps que s’incrementava substancialment la de la universitat privada, la qual ha guanyat cert avantatge en aquest camp institucional.

En definitiva, les successives proves d’estrès s’han anat afrontant però, com veiem, han deixat diverses conseqüències, tant a nivell dels agents implicats dins les institucions, com en les institucions mateixes i les relacions que s’estableixen entre elles. Caldrà parar atenció a l’impacte que això pugui tenir en el futur sobre l’equitat en l’accés a la universitat.