La primera setmana d’abril el govern calculava que 55.000 famílies no tenien connexió per poder seguir l’ensenyament a distància. Una escletxa que es volia reduir, va afirmar aleshores el conseller Josep Bargalló, fent arribar dispositius portàtils i connexió a la xarxa wifi a l’alumnat. Cinc setmanes després d’aquestes declaracions i d’haver enviat la documentació necessària per sol·licitar-ho, la direcció de l’Institut Eduard Fontserè denuncia que l’alumnat no ha rebut el material que els havien promès.
Les dades de famílies amb manca de connectivitat podrien ser molt més altes del que ha estimat el Departament d’Educació. El fet de tenir un telèfon mòbil amb connexió a internet ja s’ha considerat que garantia la connectivitat, però això “no significa que un alumne pugui treballar en condicions”, indica la direcció de l’Institut.
L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, com a complement les mesures del govern català, ha posat en marxa l’entrega de 500 routers i 500 targetes SIM –300 de les quals proporcionades per l’empresa Vodafone– per garantir la connexió de l’alumnat. Fonts municipals asseguren que es culminaran els repartiments aquesta mateixa setmana. A propòsit de la participació d’una empresa privada en la iniciativa, la Federació d’Ensenyament del sindicat CGT ha denunciat la manca de transparència, per part del departament, en la licitació de la distribució d’aquests materials.
Segons l’estudi Confinament i condicions d’aprenentatge, elaborat per Sheila González i Xavier Bonal, professores del Departament de Sociologia de la UAB, ja des de les primeres setmanes de confinament s’observava una acumulació de les desigualtats educatives. La recerca situa com a desigualtat més evident l’accés a la tecnologia. Aquesta està condicionada per la renda i a la vegada determina el nombre d’hores que l’alumnat acaba dedicant al treball escolar. El hardware no ho és tot, és l’extrem visible d’un conflicte que ja existia abans. Per González, coautora de l’estudi, “el confinament fa més visible la desigualtat, però aquesta és estructural”.
Per aquesta sociòloga, el gran problema del sistema educatiu català és la “segregació escolar”. El 15% d’alumnat vulnerable que es calcula que hi ha a Catalunya tendeix a ubicar-se en els mateixos centres educatius, no només per un criteri territorial, sinó també “perquè se sent més ben atès en centres d’alta complexitat”.
Juntament amb l’escletxa digital i la segregació, el tercer pilar en el qual s’aprofundeix la desigualtat durant el confinament es relaciona amb l’entorn familiar, explica González. Les famílies eduquen de manera diferent en funció de la seva formació.
