Hem exclòs de la nostra anàlisi les dues universitats públiques especials –ja que els requisits no els són d’aplicació– i les cinc universitats privades reconegudes des de l’1/1/2019 –per manca de dades suficients–. En total, doncs, presentem resultats sobre 48 de les 50 universitats públiques i 33 de les 38 universitats privades.
Las conclusions principals de l’informe són les següents.
1. Incompliment generalitzat dels requisits vigents
Si obviem els que es refereixen a infraestructures, els requisits actualment en vigor es limiten a cinc. Un exigeix una oferta docent mínima (que totes les universitats compleixen) i els altres quatre es refereixen a la plantilla docent, tot exigint una ràtio mínima entre professorat i estudiantat, així com uns percentatges mínims de PDI doctor, a temps complet i permanent (aquest darrer criteri no s’aplica a les universitats privades).
La major part d’aquests requisits estan en vigor des de fa dècades.
Sols 18 universitats del total de 81 compleixen els requisits vigents.
Es dóna un fort contrast entre comunitats autònoms. En un extrem destaca Catalunya, on ni una sola de les 12 universitats (7 públiques i 5 privades) compleix els requisits actualment en vigor. La segueix Madrid, on de les 14 universitats (6 públiques i 8 privades) sols els compleix una, que es pública.
Si tenim en compte també els centres adscrits, el compliment es desploma encara més: les universitats que compleixen tots els requisits vigents es redueixen de 18 a 10: 8 públiques i 2 privades.
Tot això planteja la necessitat d’articular un sistema de seguiment efectiu del compliment dels requisits legalment establerts.
2. Molt lluny dels nous requisits previstos
El projecte de reial decret incrementa els requisits sobre l’oferta docent, que passen d’1 a 6, i afegeix un nou conjunt de 5 requisits sobre l’activitat investigadora. Pel que fa als requisits sobre la plantilla de PDI, un desapareix, un altre es relaxa, un tercer es manté i un quart s’estén a les universitats privades.
Sols 12 universitats del total de 81 compleixen els requisits que preveu el projecte per als centres propis.
Totes elles son públiques.
Si s’afegeixen també els requisits per als centres adscrits, les 12 universitats complidores es redueixen a tan sols 4.
3. Els requisits que més s’incompleixen: diferències entre universitats públiques i privades
Les universitats públiques fallen principalment en els requisits relatius a les plantilles de PDI (33 universitats públiques no els compleixen) i als centres adscrits (32).
La majoria de les universitats públiques compleixen els requisits sobre l’activitat investigadora (sols 10 no compleixen algun dels tres requisits que és possible comprovar a partir de les dades públiques) i totes compleixen els requisits sobre l’oferta docent.
Les universitats privades fallen massivament en els requisits sobre l’activitat investigadora (sols 1 compleix els tres requisits que és possible comprovar a partir de les dades públiques), sobre els centres adscrits (sols 2 els compleixen) i sobre les plantilles de PDI (sols 9 els compleixen).
Els requisits que més universitats privades compleixen són els que es refereixen a l’oferta docent i, tot i això, la majoria els incompleix (17 universitats de 33).
Dels requisits docents, el que més universitats privades incompleixen és el relatiu a l’oferta de programes de doctorat. De fet, 8 universitats privades no ofereixen cap estudi de doctorat.
Cap universitat privada no aconsegueix superar el conjunt de requisits que proposa el Projecte.
4. Universitats molt incomplidores
Algunes universitats destaquen per estar molt lluny de complir els requisits previstos en el projecte:
Quant a l’oferta docent, la Universidad del Atlántico Medio (Canàries) incompleix els 5 requisits que hem pogut comprovar dels 6 previstos en el Projecte. La segueix de prop la Universidad Fernando Pessoa-Canarias, amb xifres molt semblants excepte pel que fa al percentatge d’estudiants de grau.
Quant a l’activitat investigadora, i malgrat que l’incompliment dels requisits previstos en el projecte és massiu, torna a destacar la situació de les universitats Atlántico Medio i Fernando Pessoa-Canarias, que incompleixen els tres requisits que ens ha estat possible comprovar.
Quant als requisits actualment vigents sobre les plantilles de PDI, més enllà del seu incompliment generalitzat, criden l’atenció les xifres de PDI temporal a les universitats públiques catalanes, on 5 de les 7 assoleixen o superen el 60% de contractes temporals (el màxim permès és el 40%): Autònoma de Barcelona (60,7%), Barcelona (60,0%), Lleida (61,8%), Pompeu Fabra (62,9%) i Rovira i Virgili (69,7%). També ho fan dues de les universitats públiques madrilenyes: Carlos III (64,5%) i Rey Juan Carlos (64,4%), així com la Universitat de les Illes Balears (62,4%).
Entre les universitats públiques, també destaquen pel seu baix percentatge de PDI amb dedicació a temps complet (inferior al 40%, quan el mínim exigit actualment és el 60%) tres de les universitats catalanes: Autònoma de Barcelona (38,0%), Barcelona (39,1%) i Rovira i Virgili (31,6%).
Entre les universitats privades, de nou la Universidad del Atlántico Medio incompleix tots els requisits (actuals i previstos) sobre les plantilles de PDI.
Destaquen tres universitats privades per la seva molt baixa ràtio de professorat per estudiant, inferior a la meitat d’allò exigit: Abat Oliba CEU (0,46 PDI per cada 25 estudiants), Europea del Atlántico (0,47) i Oberta de Catalunya (0,50 PDI per cada 100 estudiants).
Destaquen per la seva molt alta proporció de PDI amb contracte temporal (60% o superior) les universitats privades següents: Antonio de Nebrija (75,8%), Atlántico Medio (98,4%), Fernando Pessoa-Canarias (71,4%), IE Universidad (88,1%) i Internacional de Catalunya (68,4%).
Entre les universitats privades, destaquen per la seva baixíssima proporció de PDI a temps complet (menys del 30% quan el mínim exigit actualment es el 60%) les següents: Alfonso X el Sabio (11,6%), Atlántico Medio (6,3%), Europea de Madrid (24,4%), IE Universidad (19,6%), Internacional de Catalunya (27,9%), Pontificia Comillas (21,2%) i Internacional Isabel I de Castilla (20,3%).
5. Els centres adscrits, en entredit
Hem pogut contrastar tan sols 4 dels 9 requisits previstos en el projecte per als centres adscrits a les universitats. A més, aquests indicadors es coneixen tan sols de forma agregada per a tots els centres adscrits a una mateixa universitat. Per tant, les conclusions següents es refereixen al conjunt de centres adscrits a cada universitat i no a cadascun d’ells. Malgrat aquestes limitacions, constatem:
L’únic requisit actualment en vigor, referit al percentatge de PDI doctor en els centres adscrits, s’incompleix a la meitat de les universitats.
En aquest sentit, destaquen per tenir percentatges inferiors al 30% de PDI doctor en centres adscrits (el mínim exigit actualment és el 50%) les universitats de Burgos (28,6%), Las Palmas de Gran Canaria (23,8%), Málaga (28,2%), Salamanca (24,6%), Santiago de Compostela (25,9%) i Mondragón (26,2%).
El percentatge de temporalitaten centres adscrits previst en el projecte s’incompleix en 29 del total de 50.
La ràtio de PDI por estudiant en centres adscrits prevista en el projecte s’incompleix en 17 del total de 49 universitats amb dades.
Tot això posa en qüestió la viabilitat i qualitat de la gran majoria d’aquest tipus de centres.
Notes d’accés a la universitat: són equitatives? Anàlisi de les diferències entre les notes de batxillerat i les de la selectivitat i els seus efectes sobre l’equitat en l’accés a la universitat Autoria: Vera Sacristán Read more…
Llei Orgànica del Sistema Universitari: UN COMPENDI Una guia per llegir i interpretar la LOSU Autoria: Albert Corominas Data: Abril de 2023 Accedeix a l’informe complet (en castellà) Descarrega l’informe complet en format PDF (en Read more…
Preus públics de matrícula: ja està? Anàlisi de la situació final, el curs 2022-23, després dels acords sobre preus públics de matrícula universitària Autoria: Vera Sacristán Data: gener 2023 Descàrregues en format PDF: Informe complet Read more…
