El 2014, amb l’objectiu de potenciar l’anglès, la Generalitat va introduir el requisit d’acreditar el coneixement d’una tercera llengua per obtenir el títol de graduat universitari a partir del 2018. El 2017 les universitats van reclamar i van aconseguir una moratòria, després de constatar que no seria fàcil complir amb aquella decisió, que es va acabar posposant fins al juny del 2022. I fa unes setmanes, 15 mesos abans que arribi el moment de fer-se efectiva l’obligatorietat per a la majoria dels que van accedir a la universitat el curs 2018-2019, han tornat a demanar al Govern que es “flexibilitzin” els criteris d’acreditació del nivell B2 exigit.
El fet és que aquest requisit no va comportar la introducció de matèries de llengües en els plans d’estudis. Els instruments posats a l’abast dels estudiants, en forma d’ajuts econòmics i cursos externs a les carreres, per facilitar l’obtenció del nivell exigit, han estat útils, però no han aconseguit l’objectiu.
Pel camí, la Universitat Autònoma es va desvincular de la norma, i altres universitats com la Politècnica, Lleida o Girona fa temps que van arbitrar mesures alternatives que permeten convalidar el nivell exigit.
Així les coses, el Consell Interuniversitari de Catalunya va prendre l’acord, a finals de març, d’instar el Govern de la Generalitat a modificar la llei sobre l’obligatorietat d’acreditar el B-2, que s’ha d’aplicar als estudiants que van accedir a la universitat a partir del curs 2018-2019, i “substituir” l’exigència del títol per “una regulació més flexible, més àmplia i adaptable a les possibilitats de cada universitat”, preveient, fins i tot, “exempcions” a l’acreditació idiomàtica si hi ha una dificultat important per a l’adquisició de competències lingüístiques.
