9. Personal d’administració i serveis

9.1. Estructura de les plantilles de PAS

Com a la resta de l’administració pública, el personal d’administració i serveis (PAS) té vinculació funcionarial quan exerceix funcions (en general, administratives) que impliquen la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les Administracions Públiques. Té vinculació contractual quan presta serveis tècnics o professionals. Finalment, el personal eventual és nomenat lliurement en règim no permanent, i ocupa un lloc de treball considerat de confiança no reservat al personal funcionari.

Dins del PAS Funcionari (PAS-F), la categoria depèn de la titulació requerida per accedir a cada plaça (subgrup A1: grau, llicenciatura, enginyeria o arquitectura; subgrup A2: grau, diplomatura, enginyeria tècnica o arquitectura tècnica; subgrup C1: batxillerat o cicle formatiu de grau mitjà; subgrup C2: ESO o formació professional bàsica).

Quant al PAS laboral (PAS-L), les titulacions requerides per al Grup 1 i el Grup 2 són essencialment les mateixes que per als subgrups A1 i A2 del PAS-F, respectivament. Els llocs del Grup 3 requereixen cicle formatiu de grau superior, cicle formatiu de grau mitjà o batxillerat, i els del Grup 4, cicle formatiu de grau mitjà o ESO.

9.2. Evolució de les plantilles

El Gràfic 29 mostra l’evolució del PAS de les universitats públiques catalanes per categories. S’hi observen alguns fenòmens destacats. En primer lloc, i pel que fa al conjunt de la plantilla, la sèrie s’inicia amb un període de creixement que es trunca sobtadament el curs 2011-12 i des d’aleshores es manté estancada fins que es produeix un cert creixement el curs 2019-20. La plantilla de PAS a Catalunya és avui un 5,8 % inferior al màxim que es va assolir el curs 2010-11.

Pel que fa la tipologia de la vinculació, no es perceben diferències significatives en l’evolució de les proporcions de PAS funcionari i laboral, més enllà del fet que el nombre de PAS-L presenta variacions superiors (a l’alça i a la baixa, segons els anys) a les del PAS-F.

En canvi, és destacable la millora de la qualificació de la plantilla de PAS-F, amb una reducció del 12,9 % del grup C2. En el cas del PAS-L, sobta el notable increment del Grup 4 o dels llocs sense titulació exigida.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

L’estructura de la plantilla de PAS de les universitats públiques catalanes dista molt de la del conjunt de les universitats públiques espanyoles, tal com es pot veure el en Gràfic 30, on es detecten tres grans diferències:

  • La més evident és que Catalunya té una proporció molt més alta de PAS laboral i més baixa de PAS funcionari.
  • En particular, segurament a causa de la requalificació produïda, la proporció de PAS-F dels grups més baixos és més petita a Catalunya que al conjunt de l’Estat.
  • Quant al PAS-L, la seva distribució és més extrema a Catalunya: hi ha una presència més gran del grup 1 i, alhora, també és molt més gran la proporció de PAS-L contractat al Grup 4 o sense requisits de titulació.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

9.3. Temporalitat de les plantilles de PAS

Quant a la temporalitat, característica en què Catalunya destaca dins del conjunt d’Espanya pel que fa al PDI, el Gràfic 31 mostra que el nivell de temporalitat del PAS de les universitats públiques catalanes, tot i ser alt, es situa lleugerament per sota de la mitjana estatal.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

9.4. Dedicació a temps parcial

Pel que fa a la dedicació, en canvi, el Gràfic 32 mostra que les universitats públiques catalanes destaquen i es situen com la segona comunitat autònoma amb més PAS a temps parcial, més del doble de la mitjana espanyola, tot i que la xifra no deixa de ser una proporció baixa.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

9.5. Dimensionament de la plantilla

Quant a la ràtio d’estudiants/PAS, el Gràfic 33 mostra que Catalunya es situa, dins del conjunt de les comunitats autònomes, en una posició lleugerament millor que la mitjana.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

Finalment, donada l’escassedat de la plantilla de PDI, les universitats públiques catalanes son les millor situades quant al nombre de PDI per PAS, tal com es pot comprovar al Gràfic 34.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

Categories: Informes

1 Comment

El sistema universitario catalán: datos y singularidades - Observatorio del Sistema Universitario · 21/06/2022 at 11:32

[…] Informe completo (en catalán) […]

Comments are closed.