1. El perquè d’aquest informe

Cap a finals del 2021, arran de la publicació d’esborranys del projecte de LOSU (Ley orgánica del sistema universitario), va tenir ressò un discurs sobre la singularitat del sistema universitari català i la necessitat, per tal de preservar-ne els trets distintius, d’oposar-se a un projecte que, segons aquest discurs, els posava en perill.

Aquesta posició es va expressar, per exemple, a través del diari Ara, mitjançant notícies, reportatges i editorials com ara el titulat “Llei Castells: el perill d’una universitat més rígida”, del 10/10/2021, en el qual s’afirma que “El perfil de governança de les universitats catalanes, que malgrat els seus problemes de finançament encapçalen els rànquings de qualitat a Espanya, s’ha anat distanciant del de la resta de l’Estat a força de guanyar autonomia”. I en la mateixa edició del 10/10/2021 es deia que “El sistema universitari català […] sempre ha anat un pas per endavant”. La consellera d’Universitats i Recerca, en el Parlament, va qualificar el projecte de LOSU com “una amenaça” (Ara, 22/10/2021) i, en un acte a principis de novembre, els quatre rectors de les universitats públiques amb seu a la província de Barcelona varen insistir, amb expressions diverses, en la necessitat d’una llei flexible que respecti “l’anomalia” catalana.

El sistema universitari català comprèn set universitats públiques (de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, de Girona, de Lleida i Rovira i Virgili) i cinc de privades (Ramon Llull, Oberta de Catalunya, de Vic, Internacional de Catalunya i Abat Oliva CEU). Tot i així, de vegades es desprèn del context i del contingut que hi ha declaracions i opinions que es refereixen només al sistema públic. D’aquest tractem aquí preferentment, però no deixem de banda les privades, perquè algunes d’elles i les seves relacions amb les públiques i amb la Generalitat de Catalunya presenten també peculiaritats que contribueixen a singularitzar el conjunt del sistema.

L’objectiu d’aquest informe és aportar i reunir dades sobre trets rellevants del sistema universitari català i comparar-los, en la mesura possible, amb els de les altres comunitats autònomes.

D’aquests trets, n’hi ha que formen un conjunt coherent i d’altres que semblen més aviat contradictoris. Uns són clarament positius, altres clarament negatius i també n’hi ha que poden ser considerats com a positius o com a negatius en funció del punt de vista que s’adopti sobre els objectius del sistema.

Categories: Informes

1 Comment

El sistema universitario catalán: datos y singularidades - Observatorio del Sistema Universitario · 21/06/2022 at 11:32

[…] Informe completo (en catalán) […]

Comments are closed.