4. Estudiantat

4.1. Els nivells d’escolarització universitària

Es interessem per la proporció que representa l’estudiantat resident a Catalunya en el conjunt de l’estudiantat resident a Espanya matriculat en universitats presencials espanyoles (excloem l’estudiantat de les universitats no presencials, ja que té edats i procedències geogràfiques molt diverses).

El curs 2019-20, aquesta proporció va ser el 14,83 % i el 13,08 %, per a grau i màster, respectivament.

Per poder comparar el nivell d’escolarització universitària de la població resident a Catalunya amb el d’altres comunitats autònomes s’ha de tenir en compte que la població de 18 a 24 anys de Catalunya era, l’any 2020, un 16,79 % de la població d’Espanya de la mateixa edat.

Per tant, la ràtio d’escolarització en universitats presencials de la població resident a Catalunya és inferior a la que correspondria d’acord amb la població resident de 18 a 24 anys d’edat:

  • Graus        14,83/16,79 = 0,88
  • Màsters    13,08/16,79 = 0,78

Això situa Catalunya com la 5ª comunitat autònoma en què aquesta ràtio és més baixa, superior tan sols a les de Canàries, Ceuta, Melilla i Balears, tal com mostren els Gràfics 1 i 2.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE i el SIIU.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE i el SIIU.

4.2. La composició social de l'estudiantat

L’accés a les universitats públiques catalanes (no ens referim, en aquest aspecte, a les privades, per manca de dades publicades) està fortament condicionat pels nivells de renda i de formació acadèmica dels progenitors. El curs 2017-18, a Catalunya el 47,1 % de l’estudiantat que accedia a la universitat pertanyia a famílies en què els progenitors tenien estudis universitaris, mentre que a la població de 19 anys només el 26,2 % corresponia a aquestes famílies. Contràriament, les proporcions respectives per a famílies amb progenitors sense més estudis que els obligatoris eren el 24,3 i el 39,5 %. Les famílies amb estudis secundaris postobligatoris també es troben infrarepresentades: 28,6 % del jovent que accedia a la universitat i el 34,3 % del total de la població jove.

L’accés a la universitat implica dons un capgirament de les proporcions corresponents a les famílies amb menys i més nivells de formació, tal com mostra el Gràfic 3.


Font: A. Sánchez-Gelabert, H. Troiano, M. Elias, D. Torrents, L. Daza, Qui estudia a la Universitat? Anàlisi de 15 anys d’evolució de l’accés a la universitat pública a Catalunya (2002-2017), OSU, 2019.

També hi ha fortes desigualtats en relació amb els barris o municipis de residència, en funció dels nivells de renda en uns i altres. A Barcelona, el percentatge de famílies amb estudiants a la universitat va del 5,1 % de Baró de Viver al 52,4 % de la Vila Olímpica. I, per exemple, en el curs 2019-2020 varen accedir a la universitat pública 365 estudiants de Sant Cugat (92.977 habitants) i 144 de Santa Coloma de Gramenet (120.442).

4.3. De la pública a la privada

Els darrers anys a Catalunya es detecta una tendència que s’il·lustra al Gràfic 4. Es tracta de la disminució de la taxa d’accés (com a percentatge de la població potencial) a les universitats públiques.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE i el CIC.

Com es veu en el Gràfic 5, l’accés a les universitats públiques va baixar moderadament entre 2011 i 2016, per anar recuperant després el nivell inicial. La taxa d’accés ha baixat (Gràfic 4) perquè mentrestant, han crescut la població jove, l’accés a les privades presencials i l’accés a la UOC.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE i el CIC.

Categories: Informes

1 Comment

El sistema universitario catalán: datos y singularidades - Observatorio del Sistema Universitario · 21/06/2022 at 11:32

[…] Informe completo (en catalán) […]

Comments are closed.