5. El finançament del sistema públic

5.1. Composició dels ingressos i la seva evolució

Des de la crisi financera de 2008, les universitats públiques catalanes són les que han patit la retallada més forta del finançament autonòmic i alhora els majors augments dels preus públics (66,66 % el 2012), que els 2009 ja eren dels més alts d’Espanya. El Gràfic 6 permet comparar la variació de les dades a Catalunya amb les del conjunt d’Espanya.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

Així, de 2009 a 2019, els ingressos per preus públics varen passar del 13 % dels ingressos totals al 25 % i el finançament públic autonòmic del 65 % al 56 %. El Gràfic 7 permet comparar aquestes dades amb les del conjunt d’Espanya.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

5.2. El finançament públic

Com a resultat, i en comparació amb la resta de comunitats autònomes, Catalunya és la segona amb un finançament públic per estudiant més baix, sols per sobre –i per molt poc– de la comunitat de Madrid. El Gràfic 8 mostra, a més, que hi ha comunitats que superen en més d’un 80 % el finançament públic per estudiant de Catalunya.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

En termes del PIB, la situació no és gaire millor: Catalunya és la tercera comunitat autònoma on el finançament públic de les universitats públiques constitueix un percentatge més baix del PIB. El Gràfic 9 mostra aquest percentatge per a totes les comunitats i posa de manifest que és 2,3 cops el de Catalunya a la comunitat amb un valor més alt (Andalusia).


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

5.3. Els ingressos per preus públics

L’any 2019, les universitats públiques catalanes eren, amb molta diferència, les que presentaven més ingressos per preus públics per estudiant, tal com mostra el Gràfic 10.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

Després de l’any 2019 (darrer amb dades econòmiques publicades), el govern de la Generalitat va rebaixar un 30 % els preus de graus i màsters per al curs 2020-2021; i el curs 2021-2002 ha rebaixat un 4 % els preus de la primera matrícula dels màsters que habiliten per a l’exercici d’una professió regulada a Espanya i un 40 % la dels no habilitants. Tot i així, tal com mostren els gràfics 11 i 12, els preus de les universitats públiques catalanes segueixen sent més cars que anys enrere.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

A dia d’avui, els preus a Catalunya segueixen figurant entre els més cars. El preu mínim de la primera matrícula de grau a Catalunya és més alt que el preu màxim de sis comunitats autònomes; el preu màxim és el més alt d’Espanya, més del doble del preu màxim a Andalusia.

Tots els màsters habilitants tenen el mateix preu de primera matrícula, que és més alt que el preu màxim de totes les altres comunitats autònomes, amb l’excepció de Madrid, on els preus se situen entre el 87,6 i el 127,1 % dels preus a Catalunya.

En canvi, a Catalunya la primera matrícula dels màsters no habilitants només és més cara que la de cinc comunitats autònomes i és un 38,5 % més barata que la de Madrid, que només és superada per la més cara de les de Múrcia. La matrícula anual de doctorat és la més cara d’Espanya, juntament amb la de Castella-Lleó; ambdues multipliquen per 6,7 la més barata (Andalusia, 60 €).

Per a més detalls, vegeu Precios públicos de matrícula en España y Europa: evolución, comparaciones y previsiones a la web de l’OSU.

5.4. Els efectes sobre el totoal d'ingressos no financers

El Gràfic 13 mostra el total d’ingressos no financers per estudiant, que incorporen, entre d’altres, el finançament públic i els ingressos per preus públics. Catalunya queda (per poc: 2,8 %) per sota de la mitjana, amb un valor que és un 23,1 % menor que el màxim (Cantàbria), en 11a posició entre les 17 comunitats autònomes.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

I el Gràfic 14 , el total d’ingressos no financers de cada sistema com a tant per cent del PIB de la comunitat autònoma corresponent. En aquest cas, Catalunya és 12a, amb un valor inferior en un 17,1 % al de la mitjana i en un 42,9 % al d’Andalusia, la comunitat en què el tant per cent sobre el PIB és més gran.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

5.4. Observacions addicionals sobre finançament

En un altre ordre de coses, les universitats públiques catalanes ofereixen ensenyaments oficials a preus privats mitjançant centres adscrits de què són titulars.

Mentre redactàvem aquest informe, i més concretament el 27 d’abril de 2022, el Parlament de Catalunya va aprovar una modificació de la Llei d’Universitats de Catalunya que, entre altres coses, preveu la igualació a la baixa dels preus públics de tots els graus en tres anys. Així mateix, i en el mateix termini, preveu un preu únic per a tots els màsters que no superi el 70% del preu del curs 2021-22.

Posteriorment, el 9 de maig de 2022, la Consellera de Recerca i Universitats ha anunciat per al curs 2022-23 una nova reducció dels preus dels graus més cars i dels màsters habilitants, que situaria Catalunya en una posició més propera a la mitjana espanyola pel que fa als preus en 1ª matrícula, als voltants dels 1.100 € per curs de grau o de màster habilitant, i dels 1.700 € per curs de màster no habilitant.

Categories: Informes

1 Comment

El sistema universitario catalán: datos y singularidades - Observatorio del Sistema Universitario · 21/06/2022 at 11:32

[…] Informe completo (en catalán) […]

Comments are closed.