El sistema universitari català:
dades i singularitats

8. Personal docent i investigador

8.1. Vies paral·leles

La llei preveu que el professorat amb vinculació permanent a la universitat pugui ser funcionari (amb dues categories: titular o catedràtic) o contractat laboralment de forma indefinida (professorat contractat doctor). També preveu una tipologia de contracte laboral de caràcter temporal per a professorat doctor: el contracte de professorat ajudant doctor.

La figura de professorat contractat doctor a Catalunya té dues modalitats: el professorat agregat i el professorat catedràtic contractat, considerades equiparables a les figures funcionarials de professorat titular i catedràtic, respectivament. Es diu, aleshores, que a Catalunya hi ha una via paral·lela per a la carrera acadèmica, similar a la que també existeix al País Basc.

8.2. Acreditació diferenciada

Així, l’accés a un contracte de professorat catedràtic contractat requereix una acreditació específica de l’AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) que no té un equivalent de l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación).

Les acreditacions de l’AQU per l’accés a professorat lector (denominació a Catalunya del professorat ajudant doctor) i professorat agregat són més exigents, si més no pel que fa a la recerca, que les de l’ANECA per a ajudant doctor i contractat doctor, respectivament. En tot cas, les de l’ANECA són vàlides per a les places de les categories corresponents de les universitats catalanes.

Tanmateix, les convocatòries poden suggerir preferència per l’acreditació de l’AQU. Així, en la d’un concurs per a una plaça de professorat agregat d’una universitat pública catalana es deia que calia disposar de “l’acreditació de recerca de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) o equivalent previst a la llei per poder ser contractat a la categoria de professorat agregat” i l’acreditació de l’AQU fins i tot pot ser considerada com un mèrit a tenir en compte en la puntuació de les persones que opten a la plaça.

En el portal del Pla Serra i Húnter per a la contractació de professorat lector i agregat, de la Generalitat de Catalunya, que preveu un finançament específic per a la universitat convocant, s’hi indica que, per a presentar-se s’ha de demanar l’acreditació de l’AQU (si no se’n disposa).

8.3. El Pla Serra i Húnter

En les places del Pla Serra i Húnter, el govern de la Generalitat té un paper predominant pel que fa a la composició de les comissions de selecció, tot i que la intervenció governamental en aquesta composició no està prevista a les lleis ni en els estatuts de les universitats i hi ha qui opina que es tracta d’una violació flagrant de l’autonomia universitària, amb conseqüències potencials molt negatives pel que fa a la pluralitat del professorat universitari, especialment en els àmbits d’humanitats i ciències socials. Tanmateix, no ens consta la protesta de cap universitat catalana, tot i que aquestes solen reclamar més autonomia de la que tenen ara mateix (de fet, fa uns anys un rector va reconèixer en el seu Consell de Govern que el Pla no s’avenia amb l’autonomia de la universitat, però que atesa la situació pressupostària calia aprofitar les oportunitats que oferia).

En aquest marc, el govern de la Generalitat ha limitat severament durant anys les convocatòries de places de professorat funcionari, per la qual cosa la sortida preferent del professorat lector ha estat l’agregaduria.

8.4. La Fundació ICREA

Una altra via per a la influència del govern català en la composició del personal docent i investigador de les universitats és el personal investigador ICREA. ICREA és una fundació, amb un patronat amb majoria del govern de la Generalitat, que “ofereix contractes permanents per venir a treballar a Catalunya, a investigadors d’arreu del món”; les persones seleccionades per la fundació són assignades a centres de recerca, a les universitats públiques (en proporcions molt desiguals: des del 35,4 % de la UPF i el 32,3 % de la UB al 2,4 % de la UPC i l’1,6 % de la UdL) i a les privades subvencionades amb fons públics.

8.5. Temporalitat de les plantilles de PDI

El PDI amb contracte temporal pot tenir dedicació a temps complet o a temps parcial (aquest és el cas del professorat associat que, segons la llei, ha de tenir dedicació principal fora de la universitat i no té obligació de fer recerca).

Les universitats públiques catalanes són les que, després de la de les Illes Balears (Gràfic 21), presenten una major proporció de membres del PDI amb contracte temporal: un 62,4 % el curs 2020-2021, per sobre del límit legal que, des de 2007, és del 40 % i també per sobre de la mitjana de les universitats públiques presencials del conjunt d’Espanya (49,1 %). La universitat pública presencial espanyola amb un nivell més alt de temporalitat (72,4 %) és una universitat catalana.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

8.6. Dedicació a temps parcial

El PDI a temps parcial està constituït pel professorat associat i per la petita part del professorat funcionari autoritzat a tenir aquest tipus de dedicació. Com que el professorat associat representa la majoria de PDI temporal i és encara més majoritari entre el professorat amb dedicació a temps parcial, la situació a aquest respecte és similar a la indicada pel que fa a la temporalitat.

El límit legal de membres del PDI a temps parcial a les universitats públiques era del 40 % del total fins a l’aprovació del RD 640/2021 al juliol de 2021, però des d’aleshores no hi ha límit. El Gràfic 22 mostra els tants per cent de PDI a temps parcial a les universitats públiques, per comunitats autònomes. La més alta és la de Catalunya: 61 % en front de la mitjana a les universitats púbiques presencials del conjunt d’Espanya, que és del 37,9 %. Així mateix, és catalana la universitat pública espanyola amb major proporció (70,5 %) de PDI a temps parcial (el valor més baix, d’una universitat andalusa, és del 9,2 %).

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

8.7. Manca de relleu generacional

D’altra banda, en els darrers anys la plantilla de PDI ha envellit substancialment, tal com posa de manifest el Gràfic 23.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

En aquest sentit, és interessant analitzar el Gràfic 24, que permet comparar la piràmide d’edats del PDI de les universitats públiques catalanes en efectius, és a dir, persones diferents, i en equivalents a temps complet (ETC) és a dir, en jornades de treball completes. El fet que les columnes corresponents a edats més joves s’escurcin en computar els ETC, mentre que les que corresponen a edats més avançades s’allarguen, indica que la contractació de PDI jove s’està fent molt més a temps parcial del que es feia anys enrere. Això indica que probablement s’està fent un ús no ajustat a la llei de la figura del professorat associat (que és la part molt majoritària del PDI a temps parcial), ja que aquest hauria d’aportar expertesa externa i, per tant, comptar amb uns anys d’exercici professional.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

Aquesta evolució resulta de l’augment d’edat del personal que ja formava part de la plantilla, juntament amb la insuficiència de les noves incorporacions deguda a les limitacions pressupostàries i a les baixes i fins i tot nul·les taxes de reposició vigents en el període considerat.

Ho posa de manifest l’anàlisi de la contractació de PDI en les seves fases inicials, mitjançant contractes predoctoral i postdoctorals.

8.8. Contractes predoctorals

La figura que les lleis universitàries preveuen per al PDI doctorand és el contracte temporal d’ajudant. El Gràfic 25 mostra com les universitats catalanes van començar apostant per aquesta figura, per abandonar-la posteriorment i confiar-ho tot a la contractació a través de convocatòries estatals o autonòmiques, com són els ajuts FI, FPI o FPU, convocatòries amb les quals ja comptaven abans d’abandonar la contractació de personal ajudant. Durant els darrers anys, aquestes convocatòries, que en teoria són anuals, han sofert disminucions pressupostàries i endarreriments de tal magnitud que a la pràctica hi ha hagut anys que algunes d’elles no s’han fet.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

8.9. Contractes postdoctorals

El primer contracte postdoctoral previst per les lleis universitàries és el de professorat ajudant doctor, que a Catalunya es denomina lector. El Gràfic 26 en mostra l’evolució. S’hi constata que, malgrat la recuperació dels darrers dos cursos, els efectius actuals són inferiors als de l’any 2007 quan, en aprovar-se el 1r conveni col·lectiu del PDI contractat de les universitats publiques catalanes, es va procedir a adaptar les plantilles de professorat a les noves figures contractuals definides per la llei.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

Aquesta evolució contrasta fortament amb la que s’ha produït en el conjunt de les universitats públiques espanyoles: el Gràfic 27 mostra fins a quin punt les universitats públiques catalanes han patit un endarreriment en la incorporació de professorat doctor novell.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.

També en aquest cas, les retallades en el finançament més les restriccions a la taxa de reposició han abocat les universitats catalanes a confiar-ho quasi tot a les convocatòries autonòmiques i estatals (Beatriu de Pinós, Juan de la Cierva, Ramón y Cajal,...), les quals, com en el cas dels ajuts predoctorals, alguns anys han sofert reduccions pressupostàries i discontinuïtats.

8.10. Escassedat de la plantilla

Tot plegat configura una plantilla que, a més de les seves característiques d’alta temporalitat, alta dedicació a temps parcial i baixa renovació generacional, és escassa en relació amb l’estudiantat que ha d’atendre. El Gràfic 28 mostra, per a totes les comunitats autònomes, el nombre d’estudiants (en equivalents a temps complet) per cada membre del PDI (també en equivalents a temps complet) en els centres propis de les universitats públiques. S’hi constata que les universitats catalanes són les menys dotades.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SIIU.