Preus públics de matrícula: ja està?

Preus públics de matrícula: ja està?

Anàlisi de la situació final, el curs 2022-23, després dels acords sobre preus públics de matrícula universitària

Autoria: Vera Sacristán
Data: gener 2023

Descàrregues en format PDF:

• Informe complet (en castellà)
• Presentació (en castellà): versió per a projectar – versió per a imprimir

• El preu de la primera matrícula d’un curs de grau varia entre 518€ i 1.361€. Una mateixa carrera de l’àmbit de les Arts i Humanitats avui costa més del doble a Catalunya que a Astúries i una de les carreres sanitàries més cares costa 1,8 cops més a La Rioja que a Andalusia.

• El preu de la primera matrícula d’un curs de màster habilitant per a o vinculat a l’exercici d’una professió regulada a Espanya varia entre 591€ i 1.283€. Un mateix màster habilitant com el de Formació del Professorat de Secundària costa més del doble a Navarra que a Galícia, i un de l’àmbit de l’enginyeria costa 1,7 cops més a Navarra que a Andalusia.

• L’aclaparadora majoria dels màsters oficials (90,1%) no habiliten per a ni estan vinculats a l’exercici d’una professió regulada a Espanya i els seus preus no han estat objecte de cap acord per a la seva contenció. Com a resultat, un màster no habilitant pot arribar a costar més de quatre cops i mig més a Múrcia que a Andalusia, i assolir 2.818 € per curs (sense incloure els màsters a preus diferenciats).

• Els màsters oficials a preus diferenciats, alguns dels quals són fins i tot habilitants, arriben a 13.500€ per curs en primera matrícula, malgrat la dubtosa legalitat de la mateixa existència de preus diferenciats.

• Totes les comunitats autònomes apliquen coeficients multiplicadors del preu de les segones i posteriors matrícules, però ho fan de forma molt desigual, no només en imports, sinó també en criteris. Aquest càstig econòmic a la repetició d’assignatures, que és totalment atípic en el conjunt de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, configura un panorama poc o gens consistent, en el qual l’estudiantat amb pocs recursos es pot veure atrapat en situacions econòmicament complicades segons el nivell d’estudis i la comunitat autònoma i resulta un condicionant dissuasiu a l’hora de triar els estudis a cursar.

• Tampoc no s’han produït acords sobre els preus del doctorat, els quals han patit increments significatius i són tremendament dispars entre comunitats autònomes.

• Es constaten diversos incompliments dels acords de la CGPU, incompliments que deixaran de ser-ho si s’acaba aprovant la redacció actual de la LOSU.

• Segueixen sense detectar-se criteris objectius per a fixar els preus públics de matrícula.

• En aquest context, el Proyecto de Ley Orgánica del Sistema Universitario (LOSU) aprovat pel Congrés dels Diputats (i pendent de tramitació en el Senat en el moment de redactar aquest informe) preveu la desregulació i descoordinació entre comunitats autònomes dels preus públics de matrícula, donat que la Conferencia General de Política Universitaria deixarà de fixar-ne el límit, i passa a referir-se a un “marco general de contención o reducción”. Cas d’aprovar-se la redacció actual del projecte de LOSU, la variabilitat i la manca de justificació dels preus públics podrien consolidar-se o fins i tot ampliar-se.