Notes d’accés a la universitat: són equitatives?
Anàlisi de les diferències entre les notes de batxillerat i les de la selectivitat i els seus efectes sobre l’equitat en l’accés a la universitat
Autoria: Vera Sacristán
Col·laboracions: Alfonso Herranz, Lluís Forcadell i Díez
Data: Juny de 2023
Accedeix a l’informe complet (en castellà)
Descàrregues en format PDF:
|
Resum executiu
Aquest informe ofereix dades sobre les notes que donen accés a la universitat. Amb aquest objectiu, s’hi comparen les notes de batxillerat amb les notes de la fase general de les proves d’accés a la universitat. Aquesta anàlisi es duu a terme globalment en el conjunt del sistema universitari espanyol i també en funció de la titularitat dels centres de batxillerat (públics, privats concertats i privats sense concert), i es completa amb un estudi comparatiu entre les diverses comunitats autònomes.
Les conclusions principals d’aquesta anàlisi són les següents:
Constatació general
- Les dades poden de manifest una tendència general: l’estudiantat obté notes substancialment millors en el batxillerat que en la fase general de les PAU. Concretament, entre l’estudiantat que és declarat apte per a l’accés a la universitat, la nota mitja de batxillerat és 7,7 mentre que la de la fase general de les PAU és 6,8, amb un percentatge de persones declarades no aptes del 9,8%.
|
Pel que fa a la titularitat dels centres
- En conjunt, en els centres públics es donen percentatges més alts de notes de batxillerat aprovades més baixes (59,7% de notes inferiors a 8, front al 52,6% dels centres privats concertats i 49,5% dels privats sense concert).
- En canvi, els centres privats presenten proporcions significativament més grans de notes de batxillerat molt altes (27,4% de notes entre 9 y 10 en els centres privats sense concert i 23,9% en els concertats, front al 17,9% dels centres públics), la qual cosa indubtablement té efecte sobre la possibilitat d’accés a les carreres més demandades.
|
Pel que fa a les diferències entre CCAA
- Els excel·lents de batxillerat:
- Hi ha una gran diferència entre comunitats autònomes en els percentatges d’estudiants amb notes de batxillerat excel·lents, és a dir, entre 9 i 10. Aquests percentatges varien entre el 12,7 % de Balears i el 28,2 % de Múrcia (força més del doble).
- A totes les CCAA els percentatges d’estudiants amb nota de batxillerat excel·lent són més alts en els centres privats (concertats o no) que en els centres públics i, a més, ho són més en els centres privats sense concert, amb l’excepció de Catalunya, on la proporció més gran d’excel·lents es dóna en els centres privats concertats.
- Es constata que algunes comunitats (Múrcia, Canàries, Extremadura,…) van sempre al davant en percentatge d’estudiants amb notes de batxillerat entre 9 i 10, amb independència de la tipologia dels seus centres de procedència.
- Els excel·lents de la fase general de les PAU:
- S’observen grans diferències entre CCAA, ja que el percentatge de notes entre 9 i 10 en la fase general de les PAU és més de 6 cops superior a Astúries que a Balears.
- En ser les PAU regulades per reials decrets i ordres ministerials, dutes a terme de forma anònima por desenes de milers d’estudiants cada any, i corregides per centenars de professionals (professorat universitari i de secundària) a cada comunitat autònoma, amb normes estrictes de correcció, les diferències detectades en la distribució de notes de la fase general de las PAU resulten sorprenents, més encara tenint en compte l’existència d’un districte únic en tot el sistema universitari espanyol.
- Comparació entre el batxillerat i la fase general de les PAU:
- Encara més grans són les diferències que separen els excel·lents obtinguts en el batxillerat dels obtinguts en la fase general de les PAU, ja que hi ha comunitats on els uns són “tot just” el doble que els altres, mentre que en altres comunitats arriben a ser més de 9 cops més els excel·lents del batxillerat que els de la fase general de les PAU.
|
Pel que fa a l’equitat
Ens trobem, doncs, davant dos problemes d’inequitat en l’accés a la universitat i, més particularment, en l’admissió a carreres amb alta demanda:
- La primera inequitat està causada pels substancialment més alts percentatges d’estudiants amb notes excel·lents de batxillerat dels centres privats concertats i, més encara, dels privats no concertats. Els seus alts percentatges d’excel·lents de batxillerat no es reflecteixen en la fase general de les PAU, però acaben pesant un 60 % en la seva nota d’accés a la universitat, tot produint un biaix a les notes d’admissió a la universitat.
- La segona inequitat està causada per les diferències, no tan sols en les notes excel·lents del batxillerat, sinó també en les de la fase general de les PAU, entre les diverses comunitats autònomes. Si no existís el districte únic, aquestes diferències entre CCAA no serien rellevants, i serien tan sols un reflex del fet que els criteris de correcció de les PAU son únics dins cada comunitat. Ara bé, gràcies al districte únic, cada estudiant pot optar per matricular-se en una universitat fora de la seva comunitat d’origen. En conseqüència, les diferències en notes entre CCAA poden situar qui ha estudiat el batxillerat i s’ha examinat de les PAU en determinades CCAA en posicions avantatjoses a l’hora d’optar a les carreres més demandades.
|
