Quin efecte ha tingut l’acord sobre preus públics de matrícula?
1ª edició: curs 2020-21
Autoria: Vera Sacristán
Col·laboracions: Albert Corominas, Lluís Forcadell-Díez
Data: Setiembre 2020
|
Resum executiu
L’Acuerdo de 27 de mayo de 2020, de la Conferencia General de Política Universitaria por el que se establecen los límites máximos para fijar los precios públicos por estudios conducentes a la obtención de los títulos universitarios oficiales para el curso 2020-2021 contempla la reducció del preu mitjà de les primeres matrícules de grau en algunes comunitats autònomes, tot i que els dóna un termini de tres cursos per dur a terme la reducció, és a dir, fins el curs 2022-23. Per a la resta de comunitats autònomes i preus de matrícula, l’acord estableix la prohibició d’incrementar-los.
Un cop iniciat el curs acadèmic 2020-21, hem considerat que era el moment de fer un balanç de l’aplicació de l’acord en el seu primer any de vigència.
Conclusions principals:
- De les 10 CCAA que, segons l’acord de la CGPU, haurien de baixar els preus de la 1ª matrícula de grau, sols 2 completen la baixada en aquest curs (Aragó i La Rioja), unes altres 3 ho fan parcialment (Catalunya baixa més de dues terceres parts d’allò previst per l’acordo, la Comunitat Valenciana una mica menys de la meitat i Navarra una tercera part), mentre que les altres 5 no baixen preus (Balears, Castella i Lleó, Extremadura, Madrid i el País Basc).
- A la llum de l’evolució dels preus en els cursos anteriors, pot afirmar-se que l’únic canvi de tendència substancial s’ha produït a Catalunya. Però cal recordar que l’acord polític en aquesta comunitat es va produir abans i amb independència de l’acord de la CGPU. A més, tres CCAA (Aragó, Galícia i Catalunya) han reduït altres preus no previstos a l’acord de la CGPU.
- Tot indica, doncs, que l’acord de la CGPU, en el seu primer any de vigència, no ha lograt modificar substancialment les tendències prèviament existents.
- Malgrat que la llei segueix indicant que els preus “estarán relacionados con los costes de prestación del servicio”, les comunitats autònomes segueixen sense indicar en els seus decrets de preus ni quins són els “costes de prestación del servicio” ni quina relació guarden amb els preus fixats en cada cas.
- En aquest sentit, crida particularment l’atenció el fet que unes CCAA fixin els mateixos preus per a graus i màsters i d’altres els fixin tan diferents (fins 10 cops més cars).
- No sembla justificat –ni tampoc d’acord amb la llei– que els preus dels màsters depenguin de si habiliten o no per a l’exercici d’una professió regulada a Espanya, ja que això no té a veure amb el “coste del servicio”.
- De fet, costa creure que puguin ser degudes als “costes del servicio” les diferències detectades entre els preus dels diferents màsters (fins 9 cops superiors entre màsters d’una mateixa comunitat autònoma).
|
