Professorat associat: experiència professional o precarització?

Anàlisi de l’evolució del professorat associat de les universitats públiques espanyoles 2009-2019

Autoria: Alfonso Herranz, Vera Sacristán
Col·laboracions: Albert Corominas, Albert Sánchez-Gelabert
Edició i disseny: Lluís Forcadell-Díez, Vera Sacristán
Data: Juny 2020

Descàrregues en format PDF:

Informe complet (en castellà)
Infografía general
Infografies amb el detall per CCAA: Andalusia – Aragó – Astúries – Illes Balears (ES – CA) – Canàries – Cantàbria – Castella-La Manxa – Castella i Lleó – Catalunya (ES – CA) – Comunitat Valenciana (ES – CA) – Extremadura – Galícia (ES – GA) – Madrid – Múrcia – Navarra – País Basc (ES – EU) – La Rioja
Presentació: versió per projectar – versió per imprimir

Resum executiu

La figura del professorat associat, de caràcter temporal, té per objectiu incorporar a la universitat persones que per la seva expertesa professional poden aportar a l’estudiantat coneixements i experiències lligades a l’exercici de la professió. Aquest informe analitza l’evolució i la situació actual del professorat associat en els centres propis de les universitats públiques espanyoles i, a partir d’aquesta anàlisi, presenta algunas conclusions sobre la gradual precarització del professorat universitari a Espanya, associada a l’ús creixent i inapropiat d’aquesta figura contractual.

Les conclusions principals de l’informe són les següents:

Nombre d’efectius:

Forta davallada fins el curs 2013-14, ràpid ascens des d’aleshores, en contrast amb l’estancament de la resta de categories de personal docente i investigador.
Fortes difèrencies entre comunitats autònomes:
- El curs 2018-19, les CCAA amb més presència de professorat associat eren Catalunya (44,2% del total de PDI) i Navarra (41,4%).
- En el cas de Catalunya cal destacar el fortíssim creixemento (+38%) d’ús d’aquesta figura entre 2009-10 i 2018-19, un període durante el qual es va reduir la resta del professorat en aquesta comunitat.
- En l’altre extrem, el 2018-19 destacàven pel seu baix ús d’aquesta figura la UNED, el País Basc, Extremadura, Andalusia i Galícia.
Grans diferències entre universitats, des del 5,5% de professorat associat de la Universidad de Jaén fins el 58,7% de la Universitat Rovira i Virgili. Per nombre total d’efectius destaca la Universitat de Barcelona, amb 2425 professores i professors associats el 2018-19 (el 9,7% del total a Espanya).
Profunds contrasts entre àrees: el curs 2017-18, el professorat associat constituia quasi un terç dels departaments de Ciències Socials i Jurídiques (inclosos els de l’àmbit de l’Educació), i menys del 10% dels departaments de Ciències. Com a conseqüència, el 43% del professorat associat de les universidtts públiques espanyoles es concentrava en departaments de Ciències Socials i Jurídiques. En alguns d’ells, representava fins un 80% del total del personal docent i investigador.

Incompliment dels límits legals:

L’elevat nombre d’efectius de professorat associat i el seu creixement recent és una de les raons essencials per les quals en el sistema d’universitats públiques espanyoles s’incompleix, de forma sistemàtica des del curs 2014-15, el límit establert per la LOMLOU, que estableix que el personal docent i investigador amb vinculació temporal no pot superar el 40 per cent de la plantilla de PDI.
Aquest percentatge assolí el 47% el curso 2018-19. D’aquest personal temporal, el 54% eren professores i profesors associats.
Un total de 12 CCAA (Aragó, Illes Balears, Cantàbria, Castella-La Manxa, Castella i Leó, Catalunya, Com. Valenciana, La Rioja, Madrid, Múrcia, Navarra i País Basc) incomplien el límit del 40% de PDI temporal establert per la llei. En aquestes comunitats, amb l’excepció del País Basc, el professorat associat representava entre el 42% i el 75% del PDI temporal.
En 32 de les 48 universitats públiques espanyoles s’incomplia el 2018-19 el límit legal del 40% de PDI temporal. Amb alguna excepció, les universitats que més professorat associat contracten se sitúen a més distància d’aquest límit: Rovira i Virgili (69,7%), Carlos III de Madrid (64,5%), Rey Juan Carlos (64,4%), Pompeu Fabra (62,9%), Illes Balears (62,4%), Lleida (61,8%), Autónoma de Barcelona (60,7%) i Barcelona (60%).

Indicadors d’un ús inapropiat de professorat associat:

Les mateixes dimensions de la plantilla de professorat associat reflexarien un ús excessiu d’aquesta figura: és difícil pensar que la major part de les necessitats docents d’un departament exigeixin la contractació a temps parcial de professionals externs a la universitat.
El fet que la majoria de les universitats estiguin en situació d’il·legalitat, perque el seu percentatge de professorat temporal és significativament superior al límit legal, també indica un excés d’ús de la figura de professorat associat.
El fet que fins 2017-18 el professorat associat no dedeixés d’augmentar mintre es reduïen els efectius de la resta de professorat seria indicatiu d’un procés gradual de substitució de professorat permanent a temps complet per professorat associat, amb contracte temporal a temps parcial.
L’estructura per edats del professorat associat, molt més jove que la resta, indicaria que aquesta figura no s’està utilitzant per contrastar especialistes d’expertesa reconeguda per tal que aportin els seus coneixements i experiència professionals, sinó que s’ha convertit en molts casos en una etapa temprana i precària de la carrera acadèmica ordinària.
La utilització inadequada de la figura de professorat associat ha estat denunciada per diversos informes d’agències públiques i confirmada per sentències judicials recents.

El creixement recent del professorat associat podria explicar-se per diversos factors:

Els límits establests per la taxa de reposició del personal a partir de l’inici de la crisi econòmica.
Les dificultats financeres de les universitats públiques, que van veure reduïts els seus ingressos totals un 18,4% entre 2009 i 2016.
El baix cost (per hora de classe impartida) del professorat associat en comparació amb el de les figures de professorat permanent a temps complet.
La no exigència d’acreditació per contractar professorat associat.

La precarització laboral provocada pel creixement del professorat associat no es exclusiva dels centres propis de les universitats públiques espanyoles:

El 2018-29, els percentatges de professorat temporal, tant en els centres adscrits de les universitats públiques (44,7%) com en els centres propis (40,4%) i adscrits (56,3%) de les universitats privades, no estan gaire alllunyats dels que representava en els centres propis de les universitats públiques (47%).
Quant al professorat a temps parcial, representava percentatges molt més alts en els centres adscrits de les universitats públiques (68,5%) i en els centres propis (60,8%) i adscrits (72,9%) de les universitats privades que en els centres propis de les universitats públiques (36,9%).
A més, la substitució de professorat permanent a temps complet per professorat temporal a temps parcial és un fenomen que s’observa als Estats Units i en diversos països europeus.

El creixement del professorat associat i la consegüent precarització laboral del professorat universitari pot tenir diverses conseqüències negatives, més enllà de les laborals:

Reduir l’activitat investigadora de les universitats i, amb ella, la seva capacitat de transferència de coneixement al conjunt de la societat.
Debilitar el vincle del PDI amb la institució, la qual cosa pot afectar negativament la governança universitària.
Posar en perill la llibertat acadèmica del professorat en augmentar la seva vulnerabilitat laboral.
Empitjorar l’aprenentatge de l’estudiantat.

Sobre les conseqüències de la crisi actual sobre el professorat associat:

En contextos de crisi como l’actual, el professorat associat pot perdre la seva ocupació principal o veure’s obligat a renunciar a la seva condició de treballador autònom, i això pot tenir com a conseqüència que perdi també la possibilitat de renovar el seu contracte amb la universitat.