Graus universitaris: quants i quins?

Anàlisi de l’oferta d’estudis de grau a les universitats públiques i privades espanyoles

Autoria: Albert Corominas i Vera Sacristán
Col·laboracions: Ismael Benito
Edició i disseny: Lluís Forcadell-Díez i Vera Sacristán
Data: gener 2019

Enllaços:

Resum executiu

En aquest informe s’analitza l’oferta d’estudis de grau de les universitats espanyoles i es compara amb la d’estudis de cicle llarg i de cicle curt previs a la reforma que va establir l’estructura actualment vigent (grau, màster, doctorat).

L’informe inclou una descripció de les disposicions legals relatives als estudis de grau,  segons les quals han de proporcionar “una formació general […] orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional”, fent prevaler “la formació bàsica i generalista i no l’especialització de l’estudiant”. La reforma va incloure la substitució del Catálogo de títols pel Registro de Universidades, Centros y Títulos (RUCT), la qual cosa ha tingut un impacte molt rellevant en la configuració de l’actual oferta d’ensenyaments universitaris.

Conté també l’informe un compendi d’opinions sobre els estudis de grau, expressades en entrevistes i publicacions i en què es manifesten preocupacions sobre les limitacions en els recursos disponibles, la durada dels estudis, el nombre, la diversitat i l’orientació dels graus (en particular sobre el risc d’especialització prematura), el baix nombre d’estudiants en alguns d’ells i sobre l’ocupabilitat de les persones titulades.

Entre els resultats de l’anàlisi de l’oferta d’estudis de grau cal destacar:

  • El nombre de graus va créixer molt ràpidament en els primers anys d’implantació del nou sistema (havien de substituir els estudis de cicle curt i de cicle llarg previs a la reforma) i ha seguit creixent després: de 2.403 graus en el curs 2011- 2012 es va passar a 2.854 en 2017-2018, amb un augment proper al 19 % (que resulta d’increments del 11 i el 51 %, respectivament, a les universitats públiques i a les privades).
  • Dels 2.854 graus del curs 2017-2018, el 74,6 % es varen impartir en universitats públiques i el 25,4 % en privades, tot i que aquestes varen representar el 40 % de totes les universitats amb estudis de grau, amb una mitjana de 35,68 graus per universitat (44,4 en públiques i 22,6 en privades).
  • En el curs 2017-2018, els centres adscrits a universitats públiques varen impartir 222 graus (10,4 % dels d’aquestes universitats) i els adscrits a universitats privades, 44 (6,1 %). En conjunt, els 266 graus impartits en centres adscrits varen representar un 9,3 % del total de graus del curs.
  • La distribució dels graus entre les branques de coneixement és molt desigual: Art i Humanitats, 15,5 %; Ciències, 8,5 %; Ciències de la Salut, 13,6 %; Ciències Socials i Jurídiques, 35,1 %; Enginyeria i Arquitectura, 27,3 %. Les corresponents proporcions difereixen significativament entre les universitats públiques i les privades.
  • El 18/10/2018, figuraven en el RUCT (Registro de Universidades, Centros y Títulos) un total de 2.713 graus amb 560 noms diferents. Als 20 noms més repetits (3,56% del total de noms) corresponen 897 graus (33,1 % del total); d’altra banda, hi ha 345 noms (61,6 % del total de noms) que no es repeteixen i que corresponen al 12,7 % del total de graus.
  • Hem format 134 grups, que hem anomenat blocs, amb els noms que hem considerat vinculats a una mateixa temàtica (tal com “Arqueología”, “Derecho” o “Protocolo”), amb un nivell d’agregació que facilités la comparació dels noms de grau similars, l’anàlisi de la correspondència entre el RUCT i el Catálogo i el dels espectres temàtics dels graus oferts per les universitats públiques i les privades. S’observa que 45 blocs del total de 134 comprenen graus corresponents exclusivament a universitats públiques, amb una oferta de 350 graus. Entre aquests blocs sobresurten els que hem denominat “Estudios Hispànicos” (amb 38 graus), “Estudios Ingleses” (37), “Química” (36), “Geografía” (31), “Matemáticas” (30), “Física” (21), “Estudios Clásicos” (16), “Estadística” (12), “Ingeniería Geomática” (11) i “Ingeniería Marítima” (11). Per branques, dels 45 blocs oferts exclusivament per les públiques, 22 són d’Arts i Humanitats (57,9 % dels blocs d’aquesta branca), 9 de Ciències (56,3 %), 1 de Ciències de la Salut (7,1 %), 4 de Ciències Socials i Jurídiques (11,8 %) i 9 d’Enginyeria i Arquitectura (28,1 %).
  • Segons el nostre criteri, els 560 noms diferents corresponen a 365 significats diferents, és a dir, 3,15 vegades el nombre de noms que figuraven en el Catálogo abans de la reforma.
  • La diversificació de noms significativament diferents en el pas del Catàleg al RUCT és molt heterogènia en relació amb les branques de coneixement: Arts i Humanitats (factor multiplicador 6,00), Ciències (3,89), Ciències de la Salut (1, 75), Ciències Socials i Jurídiques (3,40) i Enginyeria i Arquitectura (2,08).
  • L’oferta de les universitats privades es concentra en les branques de Ciències de la Salut (el 35,7 % dels graus d’aquesta branca s’ofereix a la privada) i de Ciències Socials i Jurídiques (33,4 %). En canvi, manifesten menor preferència per Enginyeria i Arquitectura, Art i Humanitats i Ciències, amb proporcions del 19,3 %, 18,5 % i 7,9 %, respectivament.

Així doncs, la reforma ha suposat un gran increment en el nombre de noms dels títols. Encara que en menor mesura, també ha crescut el nombre d’estudis, és a dir, el nombre de graus al curs 2017-2018 és més gran que el nombre d’estudis de cicle curt i de cicle llarg que s’impartien abans de la reforma:

  • El nombre d’estudis s’ha multiplicat per 1,13 en el conjunt de les universitats: per 1,02 a les públiques i per 1,65 en les privades.
  • El gran increment en les privades (285 estudis) resulta dels 112 graus en universitats que no existien abans de la reforma i d’un augment de 173 (39,4 %) en les que ja existien.
  • En 5 comunitats autònomes l’augment relatiu de l’oferta d’estudis, en el conjunt d’universitats públiques i privades, és significativament superior a la mitjana: la Rioja (factor multiplicador 1,48), Madrid (1,47), Catalunya (1, 30), Navarra (1,28) i Cantàbria (1,26). En canvi, en 7 comunitats autònomes l’increment ha estat negatiu, amb la major disminució (factor multiplicador 0,87) a Galícia.
  • Pel que fa a les universitats públiques, només 2 comunitats autònomes se situen molt per sobre del valor mitjà de creixement de l’oferta d’estudis (factor multiplicador 1,02): Madrid i Catalunya (1,31). El País Basc (1,03) presenta també un valor superior a la mitjana, però molt pròxim a ella. A l’altre extrem, el factor corresponent a Navarra és 0,75.
  • Entre les universitats públiques, els factors multiplicadors de l’oferta més alts corresponen a la Universitat Rei Juan Carlos (3,24, el màxim en el conjunt de públiques i privades), la U. Pompeu Fabra (2,15), la U . Politècnica de Catalunya (1,46) i la U. Autònoma de Barcelona (1,37). A l’extrem oposat se situa la Universitat de Les Palmes de Gran Canària (0,72).
  • Quant a les universitats privades, excloses les comunitats en què no hi havia universitats d’aquest tipus abans de la reforma i les universitats que llavors no existien, el factor multiplicador de l’oferta més alt (3,20) correspon a Aragó, on l’única universitat privada és la Sant Jordi

Crida l’atenció el nombre elevat de graus múltiples oferts per les universitats (734 en 2017-2018).

Des d’un punt de vista qualitatiu cal afirmar que l’actual oferta de graus de les universitats espanyoles resulta:

  • Insuficientment intel·ligible (per a estudiants, famílies, institucions i empreses) quant als objectius de formació dels estudis de grau en general i, com a conseqüència dels noms que els identifiquen, als objectius específics d’alguns graus.
  • Heterogènia pel que fa a:
    • Amplitud de l’àmbit temàtic.
    • Abast dels coneixements impartits.o Presumible vigència temporal de l’objecte d’estudi característic del grau.
    • Presumible vigència temporal de l’objecte d’estudi característic del grau.

Tenint en compte opinions, estudis i la nostra anàlisi, l’informe finalitza amb qüestions, conclusions i recomanacions:

  • Sembla dubtós que tots els graus que ofereixen les universitats espanyoles puguin assolir els objectius de formació generalista, capacitació per a l’exercici professional i ocupabilitat a llarg termini de les persones titulades.
  • El sistema no resulta totalment comprensible pel que fa als objectius de formació, ni les seves característiques faciliten la comparació d’uns graus amb els altres.
  • El nombre de noms diferents dels graus registrats sembla excessiu i hauria de reduir-se mitjançant la planificació i la cooperació de les universitats entre si i amb les administracions.
  • La política d’oferta de graus múltiples s’hauria de revisar críticament, ja que el seu nombre elevat pot ser un indicatiu de deficiències en la configuració de l’oferta del primer cicle universitari.
  • La implantació de graus en llengües estrangeres requereix definir millor els objectius que es pretén assolir i assegurar-se que es disposa del personal docent apropiat.
  • L’increment incessant del nombre de graus oferts, si cal, no es pot dur a terme, sense detriment de la qualitat, si no es disposa dels recursos necessaris.
  • L’existència dels denominats graus propis no sembla justificada i introdueix un element més de confusió que dificulta la comprensibilitat del sistema.
  • La proposta d’introduir un cicle curt en la formació universitària fa necessari un debat sobre la relació entre la formació universitària i la formació professional en el qual es valori la conveniència que determinats títols universitaris de grau s’adscriguin a l’àmbit de la formació professional superior.

La ja llarga i àmplia experiència en la implantació dels estudis de grau permet valorar les seves virtuts i els seus defectes per tal de proposar mesures de millora. De les nostres consideracions sembla desprendre’s que per dur-les a terme no serien necessaris canvis legislatius generals, sinó principalment que les administracions i les universitats públiques assumissin cadascuna les responsabilitats que els corresponen i iniciessin un treball conjunt que desemboqués en les reformes pertinents.

Continua llegint (en castellà)

Categories: Informes