L’estudi compara la Universitat de Barcelona amb quatre centres de recerca de Catalunya (el Centre de Regulació Genòmica, l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia) pel que fa a cinc àrees de recerca específiques de les ciències de la vida i de la salut: Bioquímica i Biologia Molecular, Biologia Cel·lular, Química – Multidisciplinari, Genètica i Herència, i Nanociència i Nanotecnologia.
L’estudi conclou que en la majoria d’indicadors i en la comparativa global resultant, la UB presenta molt bons valors, sovint els millors. I això succeeix en un període (2008-2017) i en un context adversos: amb centres envellits en personal i en infraestructures, amb menys finançament per investigador, amb menys professors ICREA i menys ajuts de l’ERC, amb la majoria del professorat fent alhora funcions docents, i coincidint amb la crisi econòmica mundial del 2008 al 2015, que va afectar molt les universitats públiques. Aquesta contextualització és clau per concloure que la producció, la productivitat i l’eficiència superiors de la UB permeten qualificar de molt notable el seu col·lectiu d’investigadors.
En aquest estudi es fa també una anàlisi a fons del biaix històric en els contractes ICREA i en l’obtenció dels ajuts ERC, i de les possibles causes, i acaba reclamant una política més equilibrada d’assignació de professors ICREA.
