Pregunta: A Catalunya no hi ha conseller, però a Espanya sí que hi ha ministre d’Universitats. Com valoreu la tasca de Manuel Castells?
— Joan Guàrdia (UB): Les seves competències són limitades. Tot i així, crec que l’exercici del ministeri és francament erràtic i està generant confusió: apareixen bolets de propostes que són revisades, modificades i remodificades. Ara tenim un document per a la nova llei del sistema universitari que és una declaració d’intencions molt genèrica. Li pressuposo la bona voluntat de transformar la universitat, però això no es tradueix en una política ben direccionada, específica i reconeixible. És molt difícil reconèixer l’estratègia política del ministre amb les seves actuacions concretes. Tenim la sensació d’estirabots preparats i pensats per veure com reaccionem els altres.
— Javier Lafuente (UAB): Hi estic 100% d’acord. El que és bo per a la universitat és tenir polítiques clares a llarg termini.
— J.G.: L’autoritat pública ha d’entendre que s’ha de protegir la funció investigadora, perquè estem posant la nostra vida a les seves mans. Una llei del professorat, la investigació i el personal implicat hauria de ser matèria d’absoluta prioritat del govern i no estar sotmesa a vel·leïtats i manques de criteri que confonen.
— J.G: Hi ha un segon bloc de prioritats que no només depèn de nosaltres, i és dibuixar correctament la carrera professional del personal d’investigació i docència. Catalunya té uns plans concrets, però estem en un atzucac: el missatge que ens arriba des del ministeri és un i el nostre mecanisme d’actuació és un altre. Això genera disfuncions i una cosa pitjor, que és que la gent jove no té clar quin és el circuit d’una carrera acadèmica.
Pregunta: L’informe de l’Observatori del Sistema Universitari ha conclòs aquesta setmana que totes les universitats vulneren les condicions laborals del professorat.
— J.L: Pel que fa al professorat permanent, és cert que des de ja fa massa anys, les polítiques econòmiques i de personal de les administracions públiques han provocat un envelliment de les plantilles i un augment de la precarietat. Volem revertir la situació millorant les condicions laborals del personal docent i també retenir el talent jove.
— J.G: És evident que la universitat pública té marge de millora en alguns àmbits. Pel que fa a la temporalitat de la plantilla docent i investigadora, fa temps que reclamem una revisió del sistema de finançament i de les polítiques de contractació per part de les administracions. Però nosaltres també hem de dibuixar un sistema d’incorporació de professorat i de carrera acadèmica ajustats a la realitat. Això s’ha de traduir en millores laborals i en garantir un sistema de captació i retenció del talent.
— J.L: I vull afegir una cosa: volem autonomia i independència per poder fer contractació de professors titulats i agregats. Amb el sistema que tenim ara, els associats són experts que fan unes hores de classe, però durant 12 o 13 anys eren l’única figura que podíem contractar quan es jubilava o moria algun professor. Necessitem capacitat per contractar professors i no dependre dels associats, que estan fent una funció per la qual no estaven pensats.
