Capítol 2. Comparació dels preus públics universitaris entre les diverses comunitats autònomes

Preus dels estudis de grau

Proliferació de preus diferents. Existeix una gran variació entre comunitats autònomes pel que fa al nombre de preus que s’apliquen als estudis de grau^[2.1]. En els extrems es troben Andalusia, que aplica el mateix preu a tots els estudis de grau, i Castella i Lleó, que aplica 25 preus diferents. La major part de comunitats autònomes aplica entre 3 i 5 preus diferents. Catalunya n’aplica 3, tot i que fins fa dos anys n’aplicava 5.

Diferències del fins al 88% a una mateixa comunitat autònoma. En una mateixa comunitat autònoma, els estudis de grau de preu més alt poden arribar a ser fins a un 88% més cars que els de preu més baix (entre 755€ i 1.415€ per curs, a Aragó). A l’altre extrem, hi ha una comunitat on tots els graus tenen el mateix preu (732€ per curs, a Andalusia). A Catalunya els graus més cars costen un 56% més que els més barats (entre 910€ i 1.423€ per curs).

Criteris de diferenciació inexplicats i inexplicables. La diferenciació entre els estudis de grau, a l’hora d’aplicar preus diversificats, es basa en el concepte de “nivell d’experimentalitat” que anualment estableixen els decrets que fixen els preus. No sembla que existeixin criteris objectius, ni autonòmics ni d’àmbit general, per establir el nivell d’experimentalitat d’uns estudis. No només no consten als decrets, sinó que la simple lectura dels decrets d’anys successius demostra clarament la seva inexistència. En particular, es donen casos com els següents: i) una mateixa comunitat autònoma classifica uns mateixos estudis de maneres diferents segons la universitat que els imparteix, ii) una mateixa comunitat autònoma modifica la classificació dels mateixos estudis al llarg dels anys, iii) les diverses comunitats autònomes discrepen en determinar si uns estudis són més o menys experimentals que uns altres.

Per presentar les dades dels preus dels estudis de grau de forma que faciliti la comparació entre comunitats autònomes, els hem agrupat en conjunts homogenis temàticament. Aquesta classificació ha estat feta en coherència amb la que se sol emprar en l’àmbit de l’avaluació de l’activitat universitària (ANECA, CNEAI,…), i és la següent:

• Ciències de la salut: inclou els estudis de medicina, infermeria, fisioteràpia, biomedicina i d’altres anàlegs.
• Ciències experimentals: inclou els estudis de química, geologia, biologia i equiparables. Alguns estudis de ciències, com ara matemàtiques i física, apareixen de vegades en aquest grup i de vegades en un de preu inferior, depenent de la comunitat autònoma.
• Enginyeries: inclou els estudis d’enginyeria industrial, de materials, química, de camins, etc. A algunes comunitats, inclou també els estudis d’arquitectura. Hi ha algunes comunitats autònomes que classifiquen les enginyeries de la informació i la comunicació, com telecomunicació i informàtica, en un grup de preu inferior a la resta d’enginyeries.
• Ciències socials: inclou els estudis d’economia, administració pública, estudis empresarials, etc. A algunes comunitats, hi estan equiparats també els estudis jurídics, tot i que a la major part de comunitats aquests estudis s’equiparen, als efectes dels preus, als d’humanitats.
• Humanitats: inclou els estudis de filosofia o història. A la major part de les comunitats, també inclou els estudis de filologia, que a d’altres s’equiparen, als efectes dels preus, als de ciències socials.

Fins a una desproporció del 94% per un mateix estudi a comunitats autònomes diferents. Es constata una diferència substancial entre els preus a les diverses comunitats autònomes. Els estudis de ciències de la salut presenten la desproporció més gran entre el preu més baix (732€ per curs, a Andalusia) i el més alt (1.423€ per curs, a Catalunya). Així doncs, en aquest àmbit els estudis de grau a Catalunya són un 94% més cars que a Andalusia. Aquesta relació es redueix lleugerament (89%) en el cas dels estudis de ciències experimentals (732€ per curs a Andalusia, versus 1.383€ a Aragó), una mica més (86%) als de ciències socials (556€ per curs a Canàries, versus 1.036€ a Astúries) i encara més (76%) als d’humanitats (518€ per curs a Canàries, versus 910€ a Catalunya, de nou).

Catalunya, la comunitat on els estudis de grau són més cars. A Catalunya, els estudis de ciències de la salut, els d’enginyeria i els d’humanitats són els més cars d’Espanya. Els altres dos grups, de ciències experimentals i de ciències socials, són els segons més cars d’Espanya.

Els gràfics 2.1 a 2.5 mostren els preus dels diversos grups d’estudis de grau a totes les comunitats autònomes.

Preus dels estudis de màster universitari

Nivells establerts per l’efecte demanda? Per tal d’establir els seus preus, les comunitats autònomes també classifiquen els màsters en diversos nivells. Tanmateix, en aquest cas el criteri per establir els nivells és encara més confús que en el cas dels graus. Un grup de comunitats fixen preus per àmbits temàtics (Castella i Lleó, País Basc), d’altres deixen la decisió a les universitats (Catalunya) i, finalment, d’altres fixen preus molt diferents per a estudis de temàtiques molt similars que probablement tenen nivells d’experimentalitat comparables (Aragó, València). En aquest darrer cas, tots sembla indicar que els preus es fixen basant-se en  una hipotètica i, en tot cas, no explicitada demanda esperada.

Màsters oficials a preus especials. Els preus dels màsters universitaris (denominació legal dels màsters col·loquialment denominats oficials) van començar dins les forquilles establertes anualment. Progressivament, però, s’ha anat estenent l’ús de la possibilitat que les comunitats autònomes tenen per establir preus “diferenciats” (és a dir, fora de les forquilles establertes) per a màsters que, tanmateix, són oficials.

El curs 2011-12, les comunitats autònomes que s’han acollit a aquesta possibilitat són:

• Astúries, amb preus fins a un 240% superiors a la resta de màsters de la comunitat (2.772€ per curs);
• Catalunya, fins a un 250% més cars (3.659€);
• Comunitat Valenciana, fins a un 670% més cars (5.880€);
• Madrid, fins a un 1.100% més cars (17.040€);
• Múrcia, fins a un 170% més cars (2.393€);
• País Basc, fins a un 390% més cars (5.537€).

Diferències de fins al 250% en una mateixa comunitat autònoma (sols tenint en compte els màsters a preus ordinaris). Fins i tot si es deixen de banda els màsters universitaris a preus diferenciats, es constaten àmplies diferències entre els preus ordinaris dels màsters universitaris d’una mateixa comunitat, alguns dels quals poden arribar a ser fins un 215% més cars que uns altres (Comunitat Valenciana, 875€ per curs versus 1.885). A Catalunya, el màster més car a preus ordinaris és un 129% més car que el més barat (1.458€ per curs versus 1.885).

Diferències entre comunitats autònomes que arriben al 196% en els preus mínims dels màsters. Els preus mínims dels màsters universitaris varien entre els 875€ per curs de la Comunitat Valenciana i els 1.716 d’Andalusia. El preu mínim a Catalunya és de 1.459€ per curs.

Catalunya, una de les comunitats autònomes més cares. El preu mínim dels màsters a Catalunya és el 5è més car d’Espanya (1.459€ per curs). El preu màxim (ordinari) és el 4rt més car (1.885€ per curs). Així mateix, Catalunya és la 2a comunitat que més màsters a preus diferenciats té (16) darrera de Madrid (34), del conjunt de les 6 úniques comunitats autònomes que estableixen màsters a preus diferenciats.

Els gràfics 2.6 i 2.7 permeten comparar les gammes de preus dels màsters universitaris a les diverses comunitats autònomes.

Comparació dels preus segons nivell d’estudis

La comparació dels preus dels graus amb els dels màsters no es pot fer per àmbits temàtics sense caure en una gran varietat de casuístiques ja que, com s’explica a l’apartat anterior, els preus dels màsters no sempre estan vinculats a l’àmbit temàtic dels estudis. Així, doncs, ens ha semblat metodològicament més robust comparar els preus dels graus i els màsters en termes de preus mínims i preus màxims. Aquesta és també la metodologia que presenta el document de preus que anualment publica el ministeri competent en matèria d’universitats^[2.2].

Els cursos de màster universitari més barats són entre un 20% i 2,8 cops més cars que els de grau. El preu mínim d’un curs de màster és, com a mínim, un 20% més car que el preu mínim d’un curs de grau (Comunitat Valenciana, 727€ per curs de grau i 875€ per curs de màster). A la major part de comunitats autònomes, la diferència és força més alta i un curs del màster costa, com a mínim, entre un 60% i un 85% més que el d’un grau. La relació màxima s’assoleix a Canàries, on el preu mínim per curs és 518€ al grau i 1.449€ al màster, és a dir, una xifra 2,8 cops més gran. A Catalunya, els màsters a preu mínim costen un 60% més que els graus a preu mínim (910€ per curs de grau versus 1.459€ per curs de màster). El gràfic 2.8 il·lustra el conjunt d’aquestes dades.

Els cursos de màster universitari més cars (a preus ordinaris) són entre un 23% i 2,3 cops més cars que els de grau. El preu màxim d’un curs de màster a preus ordinaris (és a dir, sense tenir en compte els màsters a preus diferenciats) és, com a mínim, un 23% més car que el preu màxim d’un curs de grau (Navarra, 1.577€ per curs de grau versus 1.283€ per curs de màster). A la major part de comunitats autònomes la proporció és força més alta: el curs de màster més car a preus ordinaris costa entre el 45% i el 76% més que el de grau. El màxim es produeix a Andalusia, on el curs de màster més car (1.716€) val 2,34 cops més que el de grau més car (732€). A Catalunya, un curs de màster a preu màxim (ordinari) costa un 32% més que un curs de grau a preu màxim (1.423€ per curs  de grau 1.885€ per curs de màster). El gràfic 2.9 il·lustra el conjunt d’aquestes dades.

Els cursos de màster universitari són fins a 5,3 vegades més cars que els de grau més cars. En aquesta xifra no estem tenint en compte el màster universitari (és a dir, oficial) més car de la Comunitat de Madrid, que és 12,9 vegades més car que el grau més car (costa 17.040€ per curs), sinó sols els màsters que tenen preus comparables. Les comunitats Valenciana i de Madrid assoleixen aquesta relació entre els preus per curs dels màsters més cars i dels graus més cars (a Madrid, 1.316€ per curs de grau versus 7.000€ per curs de màster; a la Comunitat Valenciana, 1.109€ versus 5.880€). A Catalunya, un curs del màster més car costa 2,6 cops més que un curs del grau més car (1.424€ un curs de grau versus 3.659€ un curs de màster). El gràfic 2.10 il·lustra el conjunt d’aquestes dades.

En termes generals, la implantació de l’Espai europeu d’Ensenyament Superior ha comportat un augment dels preus

Es constata que el pas el sistema anterior (estudis de 1er i 2on cicles universitaris) al sistema actual (estudis de grau i de màster universitari), adaptat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), ha comportat canvis també en el sistema de preus. I no només per l’aparició dels preus dels màsters, que hem analitzat en els dos apartats anteriors.

Catalunya, la comunitat on més s’han apujat els preus en passar del sistema pre-EEES a l’actual. A la major part de les comunitats autònomes, estudiar un curs de grau costa exactament el mateix (Comunitat Valenciana) o lleugerament menys (pràcticament tota la resta) que estudiar un curs dels vells estudis. Catalunya és l’única comunitat que ha aprofitat el canvi del sistema per augmentar el preu per curs, tant pel que fa al seu valor mínim (estudis d’humanitats) com pel que fa al màxim (estudis de ciències de la salut).

Preu dels estudis. Ara bé, cal tenir en compte que els nous estudis de grau tenen, en general, una durada de 4 anys (amb excepcions com medicina i arquitectura), mentre que els estudis equiparables anteriors tenien una durada de 3 (diplomatures) o de 4-5 anys (llicenciatures). Així, doncs, per comparar els preus anteriors amb els actuals convé no limitar-se a comparar els preus per curs, i analitzar l’evolució dels preus del total de cada estudi.

Estudis de diplomatura, d’enginyeria tècnica i d’arquitectura tècnica. El manteniment del preu per curs, en estudis que abans eren diplomatures, enginyeries tècniques i arquitectura tècnica, ha significat un augment del 25% del cost total dels estudis. És el cas dels estudis de magisteri, per exemple, així com d’una part important dels estudis de ciències de la salut i de ciències socials.

Estudis de llicenciatura. En el cas de les antigues llicenciatures, l’anàlisi s’ha de fer cas a cas, donat que la seva durada era variable entre 4 i 5 anys. En alguns casos, mantenir del preu per curs (a les comunitats autònomes on això s’ha fet) ha comportat mantenir el preu del total dels estudis. En d’altres, la reducció d’un any (de 5 a 4) ha comportat una disminució del 20% en el preu total dels estudis.

Estudis de professions regulades. La regulació de les professions d’enginyeria, com la de professor d’ensenyament secundari, s’ha acabat concretant en els màsters i no en els graus. Per tant, no seria metodològicament correcte analitzar l’evolució del preu total d’aquests estudis per comparació dels preus pre-EEES amb els preus dels graus: cal recórrer als preus dels màsters. Habitualment, l’obtenció de les atribucions professionals s’aconsegueix amb 4 anys de grau més 1,5 o 2 anys de màster. En aquest supòsit, unes poques comunitats autònomes han mantingut el preu total dels estudis (Galícia, Castilla – La Mancha, Múrcia), però a d’altres ha comportat un augment de fins al 29% (Castella i Lleó). A Catalunya, l’increment ha estat del 18% per al model de 4 anys de grau + 1,5 de màster i del 31% per al model de 4 anys de grau + 2 de màster, molt freqüent en aquests estudis.

Preus dels estudis de doctorat

El doctorat, després de les reformes múltiples i successives que han tingut lloc els darrers anys, ja no consta de cursos específics, diferents dels de màster, que les persones que es volen doctorar hagin de seguir. Així, doncs, els preus que els estudiants de doctorat paguen en matricular-se són en concepte de tutela acadèmica i, finalment, en defensar la tesi doctoral, en concepte de drets d’examen.

Diferències injustificables en els preus de la tutela acadèmica. La matrícula de la tutela acadèmica costa anualment entre 32,68€ (La Rioja) i 400€ (Castella i Lleó, Múrcia). A la major part de les comunitats autònomes costa 200€. A Catalunya, 381€. Que el preu de la direcció de tesis doctorals pugui costar a unes comunitats més de 12 cops més que a d’altres és totalment injustificat i injustificable, i demostra l’arbitrarietat dels preus vigents.

El ventall de preus dels drets d’examen de la tesi doctoral és molt més estret (36%), i va des dels 117€ de Galícia fins als quasi 160€ de Castella I Lleó. A Catalunya, defensar la tesi doctoral costa 149€.

El gràfic 2.11 permet comparar els preus de la matrícula de doctorat a totes les comunitats autònomes.

Preus de les matrícules successives (repetició d’assignatures)

Gran variabilitat: Catalunya, una de les comunitats on més car resulta repetir assignatures. El preu que un estudiant ha de pagar quan es matricula d’una assignatura de grau per segona vegada varia molt entre comunitats autònomes: a Navarra el preu és el mateix que el de la primera matrícula, mentre que a la Comunitat Valenciana el preu s’incrementa un 75% respecte al de la primera matrícula. A Catalunya, s’incrementa un 50%. A les matrícules tercera i successives, el recàrrec varia entre el 18,8% del País Basc i el 200% de Catalunya. Podeu veure més dades al gràfic 2.12.

La situació en els màsters no és significativament diferent, tal com recull el gràfic 2.13.

Preus per a estudiants no residents a la UE

Només 5 comunitats autònomes estableixen preus diferenciats per als estudiants no residents i que no són nacionals de la UE. Catalunya és una d’elles, i preveu que aquests estudiants paguin preus 4 cops superiors als que s’apliquen a la resta d’estudiants. Les altres comunitats són Aragó i Astúries (3 cops), Navarra (4 cops) i el País Basc (4 cops més car el grau, 6 cops més car el màster).

Preus de l’expedició de títols

Un altre dels pagaments associats als estudis universitaris és el de l’expedició del títol en acabar els estudis. Totes les comunitats autònomes, excepte Catalunya, estableixen preus diferenciats segons el nivells d’estudis, amb diferències que poden arribar al 350% (La Rioja) entre un títol de 1er cicle (69,94€) i un de doctorat (246,17€).

Catalunya és una de les comunitats on l’expedició del títol és més cara. L’expedició dels títols de 1er cicle, de 2on cicle i de grau és més cara a Catalunya que a qualsevol altra comunitat autònoma (207,20€). El preu mínim, pel que fa a l’expedició de títols de grau, es troba a Castilla-La Mancha (98,50€). Pel que fa als títols de màster, Catalunya és la tercera comunitat on l’expedició del títol és més cara (207,20€). En aquest cas, el preu més alt es dóna a Canàries (214,27€) i el més baix a Castilla y León (108,86€). Finalment, l’expedició de títols de doctorat més barata es dóna a Múrcia (180€) i la més cara a Navarra (266,54€). A Catalunya, l’expedició del títol de doctorat es situa a la franja mitjana (207,20€).

El gràfic 2.14 recull totes les dades.