Com s’ha de governar la universitat?

Com s’ha de governar
la universitat?

Un estudi de propostes sobre el govern de les universitats públiques a Catalunya i a Espanya (1983-2014)

Descarrega l’informe en format PDF

Resum executiu

Des de l’any 2000 s’han formulat, per part d’institucions i persones diverses, nombroses propostes de modificació del sistema de govern de les universitats públiques espanyoles o, específicament, de les catalanes.

Es tracta d’una qüestió de màxima importància en la política universitària, perquè el tipus de govern universitari determina, en els límits del marc normatiu, els objectius de la institució.

Presentem una anàlisi comparativa de 42 documents d’accés públic, amb la intenció de facilitar a qui ho desitgi una informació el més àmplia, completa i variada possible sobre les propostes relatives al govern de la universitat i del sistema universitari a Espanya i a Catalunya.

Les conclusions principals de l’anàlisi comparativa són les següents.

  • Canvis legislatius. Després d’un període de 18 anys d’estabilitat en la forma de govern de les universitats (1983-2001) els canvis legislatius de 2001 y 2007 l’han modificada en aspectes diversos:
    • competències del Claustre Universitari,
    • forma d’elecció del rector o rectora,
    • competències i composició del Consell de Govern,
    • participació al Consell de Govern de membres externs a la universitat.
  • Gran quantitat de documents proposadors. Tanmateix, existeix un nombrós corpus de documents que, en una mida o altra, abasten la qüestió del govern del sistema universitari i del govern intern de les universitats. Hem analitzat un total de 38 documents amb propostes o consideracions sobre propostes relatives al govern de les universitats i 4 lleis que el regulen o l’han regulat.
  • Manca de diagnòstic comú i de consens en les propostes. De l’anàlisi dels documents es desprèn que no existeix un diagnòstic comú sobre quins aspectes del funcionament actual del sistema universitari convé millorar a través d’un canvi en el sistema de govern. Com és lògic, tampoc no existeixen unes propostes de canvi comunes o que, al menys, hagin generat un mínim nivell de consens. Al contrari, les diverses propostes analitzades apunten en molts casos en direccions ben oposades, i fins i tot sorgeixen de desacords en el si de comissions nomenades per estudiar el tema.
  • Els objectes de debat principals que es desprenen dels documents analitzats són els següents:
    • Sobre el govern del sistema universitari. Es constaten posicions divergents sobre el paper de l’administració com a garant de la equitat, sobre el nivell d’autonomia de les universitats i  sobre el paper de les organitzacions empresarials. En particular, hi ha posicions encontrades sobre la conveniència de crear una agència autònoma de finançament universitari, i sobre la possibilitat de deixar a cada universitat la selecció de l’estudiantat que hi accedeix.
    • Sobre els òrgans de govern de cada universitat. Uns documents són partidaris d’un òrgan de govern únic (tot i que amb diverses formes d’elecció i/o designació) i uns altres aposten per dos òrgans de govern diferenciats: un d’intern, de caràcter acadèmic (quant a les funcions i la composició) i un d’extern, de caràcter social.
    • Sobre el perfil i l’elecció del rector o rectora. Quant a l’elecció o nomenament, hi ha posicions a favor que correspongui a la comunitat universitària i a favor que correspongui al Patronat o al Consell Social, així com també propostes híbrides de nomenament per un òrgan i ratificació per un altre. Tanmateix, es constata que aquest tema és cada cop menys present al debat. Quant al perfil, uns documents s’inclinen perquè el rector o rectora tingui un perfil no acadèmic, d’altres, clarament per un d’acadèmic. A més, i amb independència de les posicions sobre els dos punts anteriors, alguns textos proposen explícitament que el rector o rectora sigui o pugui ser extern a la universitat.
    • Sobre l’elecció de deganes, degans, directores i directors. Existeixen dues postures clarament diferenciades entre els partidaris de la seva elecció (ponderada) per part de la comunitat universitària i els partidaris que siguin designats pel rector o rectora.
  • Qüestions metodològiques. Alertem sobre la manca de rigor metodològic en la justificació de les propostes d’alguns dels documents analitzats.
  • Concepcions diferents del paper de la universitat. Constatem que una bona part de les discrepàncies venen condicionades per visions diferents  sobre el paper de la universitat a la nostra societat.

El govern universitari, una qüestió important per al conjunt de la societat. Així, doncs, i sobre això sí que sembla haver-hi consens,  la qüestió del govern del sistema universitari i el govern intern de les universitats està en relació amb els objectius i la funció social de la universitat. En conseqüència, encoratgem tota la societat a fer-se una opinió pròpia sobre la qüestió a partir de la lectura crítica dels documents.

Publicat a Informes

Vols rebre les notícies de l’OSU al teu correu?

Abans que es faci efectiva, rebràs un correu per tal que confirmis la teva subscripció. A més, podràs revocar la teva subscripció de forma automàtica en qualsevol moment.

Bloc de l’OSU

Accedeix al bloc de l'OSU a El diari de l'educació tot punxant aquí!

ELS NOSTRES DARRERS INFORMES

El professorat universitari a Catalunya

Analitzem l'evolució recent de les plantilles de PDI a les universitats públiques catalanes, concretament al llarg de la dècada de 2004/05 a 2014/15.

Accedeix a l'informe El professorat universitari a Catalunya i al fitxer de microdades en què es basa.

El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014

Analitzem el canvi de model de finançament del sistema universitari a Catalunya i l'evolució de la proporció que paguen els estudiants, i fem una anàlisi comparativa en el context de l'OCDE.

Consulta l'informe El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014 online i en PDF

El cost d’estudiar a Europa (2013-14)

Analitzem els preus públics universitaris a 38 països o regions de 32 estats d’Europa. L’informe ofereix també informació comparada sobre beques i altres ajuts: préstecs, beneficis fiscals i subsidis.

Consulta l'informe El cost d'estudiar a Europa online i en PDF

Com s’ha de governar la universitat?

Consulta l'informe Com s'ha de governar la universitat? Un estudi de propostes sobre el govern de les universitats públiques a Catalunya i a Espanya (1983-2014) online i en PDF

El preu de la carrera

Consulta l'informe El preu de la carrera: Preus universitaris 2013-14 a Catalunya i anàlisi de l’evolució del preu total dels estudis online i en PDF