El sistema universitari català:
dades i singularitats

7. Recerca i transferència

7.1. Recerca

La producció científica del sistema català, desenvolupada bàsicament a les universitats públiques, representa una proporció molt important en relació amb el conjunt d’Espanya.

El Gràfic 17 mostra el volum de recerca universitària, per comunitats autònomes, mesurat en publicacions que figuren en el Web of Science (Science Citation Index, Social Science Citation Index, y Arts & Humanities Citation Index).

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de IUNE.

L’aportació de les universitats catalanes correspon al 20,8 % del total, se situa en primer lloc i supera en un 20,3 % la de la comunitat autònoma que la segueix (Madrid).

Aquest rànquing no té en compte les dimensions dels diversos sistemes autonòmics. El Gràfic 18 mostra el quocient del nombre d’articles que figura en el Gràfic 17 pel nombre corresponent de personal docent i investigador (PDI) a temps complet, que és el que té assignada dedicació a la recerca. Aquest quocient és, per tant, un indicador de productivitat en recerca.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de IUNE i del SIIU.

En relació amb aquest indicador, el sistema català manté la primacia i supera en un 39,0 % el valor de la segona comunitat autònoma, la de Cantàbria.

Un element important del sistema de recerca a Catalunya, que té relació amb les universitats, és la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), impulsada, des de l’any 2000, pel govern de la Generalitat. Als 16 centres que ja existien se n’hi van afegir 34 de nous. Alguns han obtingut molts bon resultats, però els 50 que hi havia el 2010 s’havien reduït a 39 el 2020.

Una part del PDI de les universitats s’ha incorporat parcialment o totalment a aquests centres. Una opinió força estesa a les universitats públiques és que la creació de CERCA ha absorbit recursos pressupostaris, en detriment dels de les universitats.

7.2. Transferència

Transferència és un terme que admet interpretacions diverses, en les quals hi poden cabre o no, per exemple, actuacions dutes a terme per les universitats sense contraprestació econòmica (com ara divulgació científica o assessorament a entitats de caràcter social). D’una altra banda, hi ha activitats conjuntes d’universitats i empreses que tenen alhora un component de recerca i un de transferència.

Tanmateix, és possible fer una aproximació al volum de transferència de les universitats a partir de l’import total dels seus ingressos per activitats d’investigació, desenvolupament i suport tècnic regulat mitjançant contractes amb entitats o empreses externes, així com per serveis d’assessoria que no generen coneixement científic o tecnològic. El Gràfic 19 mostra el total d’aquests ingressos. S’hi constata que el sistema universitari català és capdavanter: els seus ingressos per aquestes activitats constitueixen el 20,3 % del conjunt de les universitats espanyoles, i superen la comunitat següent (Madrid) en un 24,9 %.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de IUNE.

El Gràfic 20 mostra les dades en termes relatius al nombre de PDI amb dedicació a temps complet.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de IUNE i del SIIU.

Aquí la situació es modifica substancialment: el sistema universitari català queda en 4a posició, un 34,6 % per sota de la comunitat amb més ingressos per PDI a temps complet (Navarra).